Usuari:Jordi Albacete

El País edición Cataluña

L’edició catalana de El País neix a Barcelona el 06 de octubre de 1982. Es publica en castellà. I és la primera publicació no catalana en editar un suplement cultural en català, Quadern Catalunya. Actualment, segons les dades de l' Oficina de Justificació de la Difusió,OJD, compta amb una circulació de 80.591 exemplars i una propagació de còpies de 61.767 números. El diari es caracteritza pel seu to seriós i pel seu contingut informatiu polític, internacional, econòmic i cultural.

Oficines de El País a Barcelona.

Origen

L’edició catalana de El País surt al 1982, sis anys després del naixement del diari nacional a Madrid al 1976. Els sis anys previs a l’edició catalana situen al periòdic en una posició líder dins del mercat espanyol. No succeeix el mateix a Catalunya, on els diaris hegemònics són catalans: La Vanguardia i El Periódico. Malgrat tot, El País és líder com a diari no català a Catalunya.

L’edició catalana de El País representa el primer exemple de l’estratègia dels periòdics de vocació central per apropar-se als mercats informatius perifèrics. L'edició general va dedicar l'editorial del primer dia a l'estrenada edició catalana amb el títol Un país para todos. En aquell editorial el diari nacional mostrava una sensibilitat especial al sistema de comunicació català: "[...]Para que España no sea nunca más una serie de dominios superpuestos a sus pueblos y no identificados con ellos". Tot i així, l’edició catalana manté l’interés general de l’edició nacional incorporant altres aspectes de la vida catalana com ara: la política local, l’economia, els esports i la cultura. Aquest apropament va servir per introduir renovacions tecnològiques importants.
Al 1982 El País inaugura un sofisticat sistema de teletransmissió de senyal per raig làser que superava tècnicament a sistemes similars d’importants mitjans de referència internacionals com The Guardian al Regne Unit. Era el primer sistema de teletransmisió per làsser a tot Europa.

Directors adjunts

Antonio Franco (1982-1988)
Xavier Vidal Folch (1988-1994)
Lluís Bassets (1994 - 2000)
Xavier Vidal-Folch (2000-2009)
Enric Hernàndez (Abril 2009-Febrer 2010)
Francesc Valls (Febrer 2010-actualitat)

Etapes

El primer director adjunt va ser Antonio Franco fundador de i director de El Periódico. Altres membres d’aquest equip directiu van ser com a subdirector Miguel Angel Bastenier i com a editors en cap Xavier Batalla i Jose A. Sorolla. Molts d’aquests directius havien estat fundadors de El Periódico de Catalunya. Era un equip jove que tenia com a mitjana d’edat els 30 anys. Des dels seus inicis, l’edició de Barcelona publica setmanalment Quadern de Catalunya. Un suplement de contingut cultural i en català coordinat actualment per Carles Geli.

L’època més jove de l’edició va estar marcada per algunes tensions entre l’edició de Barcelona i Madrid. El subdirector adjunt Miguel Angel Bastenier va admetre que havien existit malentesos entre les dues redaccions. Per facilitar aquestes relacions es va crear el 'Consulat de Barcelona' a Madrid. Aquest estava integrat per un grup d’editors amb la direcció d’escriptura, la seva missió era coordinar les edicions des de Madrid i Barcelona. Aquest 'Consulat' va permetre una relativa descentralització dels continguts de l’edició general de El País.

El 1994 Lluís Bassets substitueix a Xavier Vidal-Folch com a director adjunt, qui havia demanat el relleu per incorporar-se a la corresponsalia de Brussel•les. És una etapa d’expansió de l’edició catalana que creix modestament però de manera sostinguda, passa dels 58.000 exemplars al 1988 als 65.000 al 1994.

Al 2009 es nomena a Enric Hernández Llorente com a director adjunt. El nomenament encaixa en un moment expansiu de l’edició nacional hi ha la voluntat de potenciar els continguts informatius així com incorporar nous valors en un moment de canvi general a la premsa. L’etapa de l’Enric Hernández es caracteritza per l’aposta que fa El País en la seva expansió i renovació en les diverses plataformes informatives, incloent-hi la digital, on es produeix la fusió de les redaccions de Madrid i Barcelona. Hernández continua amb el tradicional transvasament de professionals de El Periódico. El nou director adjunt havia estat subdirector i responsable de la delegació a Madrid del diari català.

Al març del 2010 Francesc Valls substitueix a Hernández i aquest últim passa a la direcció de El Periódico de Catalunya. La sortida de Hernández sorprenia perquè es produïa només un any després de la seva arribada.Valls passa al càrrec després d’haver coordinat la capçalera des de la subdirecció junt a Berna G. Harbour com a subdirectora del dominical del periòdic. Aquest moviment es produeix després que importants personalitats del diari com Ariadna Trillas abandonessin la redacció catalana de El País per incorporar-se a ARA,el jove diari financiat per Rodés.

Aspectes tècnics

El País va estrenar amb l’edició catalana una tecnologia de sistema de transmissió làser de rajos gamma que connectava les xarxes a Madrid i Barcelona. Va ser la primera vegada al món que s’havia utilitzat el procés de plaques de transmissió a través del cable telefònic. Pàgines escrites, maquetades i ajustades a Barcelona eren enviades a Madrid per la redacció de Catalunya a través de videoterminals que enllaçaven els equips instal•lats a les dues xarxes del periòdic. Aquestes pàgines eren revertides a Barcelona i convertides en plaques d’impressió. El País comptava a Barcelona amb maquinària pròpia i un petit equip de tècnics, administratius, redactors i un equipo de gairebé 40 persones.

Actualment el diari s’imprimeix en diverses plantes d’Espanya, Europa i Amèrica. En aquestes plantes s’envien les pàgines del periòdic que s’elaboren des de diverses seus i delegacions. Això permet ampliar la distribució i demorar el temps de tancament per aconseguir les notícies d’última hora. Formalment cal destacar que el color s’ha generalitzat en tota l’ impressió.

El sistema editorial digital ha canviat en els últims dos anys amb l’ integració de notícies, imatges, blogs i participació dels lectors facilitant la cerca de les informacions i la navegació dels usuaris.

Redactors i col.laboradors destacats

Del passat

Manuel Vázquez Montalbán (S'incorporà com a columnista i col.laborador exclusiu al 1984)
José Luis Martínez Ibáñez
José A. Sorolla
José Antich
Andreu Missé (corresponsal de El País a Brusel.les des del 2004)
Joan Segarra
Enrique Vila-matas
Juan Marsé

Actualment

Webgrafia

Pàgina oficial del diari

Bibliografia

Figueres, Josep M. El País a Catalunya, Barcelona, Club Arnau de Vilanova,1986.
Cruz Ruiz, Juan. Una memoria de El País, 20 años de vida en una redacción, Madrid, Plaza and Janes, 1996.
Cruz Seoane, Maria Cruz y Sueiro Susan. Una historia de El País y del Grupo Prisa, Madrid, Plaza and Janes, 2004.
Negró, Luis. El País y la cultura de las élites durante la transición, Madrid, Foca, 2006.
El País, año 35: construyendo el futuro, El País, Madrid, 2011.
Huertas, Josep M. El Periodista: entre la indefinició i l'ambigüitat: evolució d'un concepte professional entre dos segles. Barcelona, Dèria Editors, 1998.