Vés al contingut

Usuari:Jordi Roqué/proves/Felip Cervera i Marquès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Roqué/proves/Felip Cervera i Marquès
Biografia

Felip Cervera i Marquès (Castelló d'Empúries, 12 de novembre del 1863 - Figueres, 14 d'octubre del 1930) fou músic, instrumentista de cobla i d'orquestrina, i un compositor prolífic.[1][2]

Biografia

[modifica]

Va ser membre d'una nodrida nissaga musical, amb el seu besavi Antoni Cervera i Vallmajor, el seu pare Josep Cervera i Rocalba, els seus germans Agustí i Jaume Cervera i Marquès, el seu nebot Josep Cervera i Bret i, posteriorment, els seus fills Josep Maria [a] i Jaume Cervera Berta. Es començà a formar a l'escola de música que el seu pare tenia a Castelló d'Empúries, però se'l considera essencialment un músic autodidacte, amb expertesa en tots els instruments habituals a les cobles coetànies, com el flabiol, el cornetí, el fiscorn i el contrabaix. Els instruments que tocà preferentment, però, van ser la tenora i el clarinet. [1][5]

El 1884, i juntament amb els seu pare i el seu germà Agustí, va ingressar a l'Orquestra i Cobla de Peralada; i al traspàs de segle, entrà a la cobla Antiga Pep [b] de Figueres, on hi restà fins al 1907. Establert definitivament a la capital de l'Alt Empordà, dirigí el cor de la Societat Coral Erato, fou professor de música i mestre de capella de la parròquia de Sant Pere.




      • Es traslladà a Barcelona per aprendre l'ofici de sabater, però gairebé no arribà a exercir-ne. Juntament amb els seus germans Agustí i Jaume, també músics, regentaven un negoci de venda, lloguer i reparació de pianos a Figueres. Amb tot, però, va seguir la seva dedicació a la música. Així l'any 1884 ingressava a cobla de Peralada juntament amb el seu pare Josep i el seu germà Agustí. Fou en aquell decenni en què es casà a primeres núpcies (1886) amb Teresa Berta i Feixas, de Roses, i tingué tres fills: Francesca, Santiago i Carmen. Morta la seva dona el 1900, es va casar (1901) amb la seva germana Carmen naixent d'aquest matrimoni dos fills més, Anna i Josep Maria.
      • Malgrat haver compost una gran quantitat d'obres, malauradament es conserva ben poc de la seva producció, ja que feu cremar pel seu fill Josep Maria i davant seu totes les seves composicions. Acció difícil d'entendre malgrat s'hagi considerat com un acte d'humilitat. El seu fill va poder salvar furtivament la peça coral La Fira de Santa Creu i el càntic religiós Sia vostra gran puresa. De les moltes sardanes que compongué només se salvaren que havia repartit a altres cobles.
      • Al concurs de cobles celebrat a Barcelona per les festes de la Mercè de l'any 1902 la cobla Orfeó Cassanenc que va obtenir un accèssit juntament amb l'Antiga Pep, va interpretar la sardana "Raig de lluna" de Felip Cervera.[7]

Compongué un gran nombre d'obres musicals, tant en el camp profà com en el religiós: més de setanta sardanes, cinc de les quals sardanes curtes (una de les quals [disc 1] enregistrada), alguns ballables per a orquestrina, peces de música religiosa, caramelles, marxes [8] i himnes. Es conta que abans de morir, i com a acte d'humilitat, feu cremar davant seu les obres que tenia a casa; però se'n salvaren moltes altres partitures que eren en poder de cobles o de societats musicals. [1]

Arxius catalans com els la Biblioteca de Catalunya [9] i i el de Músics per la Cobla [5] conserven composicions de l'autor.

Obres (selecció)

[modifica]
  • A la Virgen, motet
  • Las abejas, ballable, enregistrat [disc 2]
  • El cant de l'aigua, per a cor, amb lletra de Joan M. Feixas [c]
  • Caramelles per a cor i orquestra, amb lletra de J.M. Bofill
  • Dos villancicos (1913)
  • En el bosque, ball vuitcentista, enregistrat
  • La fira de Santa Creu, per a coral
  • Himne, per a cor masculí a tres veus, amb lletra de Lluís Figa Bigas
  • Himne al treball (1910), lletra i música de J.M. Bofill, harmonitzat per a cor masculí a tres veus i orquestra per Felip Cervera
  • Pilluelo, ballable per a orquestrina
  • Sia vostra gran puresa, música sacra [11][12]

Sardanes (selecció)

[modifica]
  • La blanca flor (1881)
  • La calàndria refila, sardana obligada de flabiol, arranjada per Narcís Paulís, enregistrada [disc 3]
  • Carmen (1881)
  • Dos canaris, obligada per a dos flabiols, arranjada per Jordi León, enregistrada [disc 4]
  • El cant d'un aimador, obligada per a fiscorn
  • Dos merlots, obligada per a dos flabiols, amb variacions
  • Els dos ocellets, obligada per a dos flabiols
  • Dos rossinyols, obligada per a dos flabiols
  • Flors boscanes, obligada per a dos tibles
  • La Natàlia i l'Elisa (1879)
  • Planys d'una pastora (1883)
  • Que ets mona (1883) [13]

Enregistraments

[modifica]
  1. ↑ Marimon i Busqué, Francesc. 30 sardanes per a acordió diatònic. Partitures amb la tabulatura i enregistrades en un CD. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2020 (Eines de Cultura Popular, 15). ISBN 9788418199035. 
  2. ↑ Cobla Costa Brava 50è. aniversari (1956-2006). Manresa: CK Music, 2006. ref. CK 40016. 
  3. ↑ Cobla Municipal Ciutat de Barcelona. Sardanes!. Barcelona: Gramófono-Odeón, 1970. ref. Regal J-048-20.327. 
    Cobla Sa Palomera. Blanes. Girona: Música Global, 1997. ref. 24.897/02. 
  4. ↑ Homenatge. Cobla La Principal del Llobregat 1929-1979. Madrid: Columbia, 1978. ref. CS 8269. 

Notes

[modifica]
  1. ↑ Josep Maria Cervera i Berta (Figueres, 16 d'octubre del 1904-Sant Feliu de Guíxols, 30 de novembre del 1998) va ser un religiós, músic i escriptor. Rebé la formació musical inicial del seu pare, i posteriorment estudià harmonia i composició amb Antoni Juncà i orgue amb Isidre Lleys. Després de cursar la carrera eclesiàstica al Seminari de Girona, va ser professor del col·legi Santa Maria del Collell (1927-1933) i vicari a Sant Miquel de Campmajor. El 1933 va ser nomenat organista de Sant Martí de Palafrugell i, després de la guerra esdevingué vicari de Sant Pere de Figueres (1939-1944), població on també ensenyà a l'Institut Ramon Muntaner. El 1944 va ser nomenat rector de Sant Feliu de Guíxols, i el 1961, de Santa Susanna del Mercadal de Girona, fins a jubilar-s'hi el 1975. En el camp musical dirigí corals, a Palafrugell fundà El Cant Empordanès, i compongué sardanes: Aires de l'Empordà (1924), L'Aulet (1979, enregistrada), Matinera (1926), Recordant Girona (1975), El xiprer de sant Fermí (1996, enregistrada), entre d'altres. En la faceta d'escriptor va ser autor d'un cert nombre d'obres, essencialment de caire biogràfic o històric, amb títols com San Pedro de Figueras (1941); Història del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1984), El calze i la lira. Antologia de poetes sacerdots gironins (1847-1986) (1987), La música i els eclesiàstics músics del Bisbat de Girona als s. XIX i XX (1987), Un apòstol dels temps moderns. Assaig biogràfic de mossèn Pere Dausà i Arxer (1989), Un eclesiàstic modèlic. Biografia de mossèn Josep Comerma i Vilanova (1990), Biografia del mestre Francesc Civil i Castellví (1992) [3][4]
  2. ↑ A la Biblioteca Nacional d'Espanya i a la col·lecció particular de la família Cervera es conserven diverses fotos i díptics de publicitat de la cobla Antiga Pep que, en el període 1901-1907, inclouen Felip Cervera: de primer com a clarinet segon i, a partir del 1904, com a clarinet i compositor [6]
  3. ↑ Joan M. Feixas i Torró (Sant Esteve d'en Bas, 1892-Sant Feliu de Guíxols, 1924) va ser un sacerdot, poeta i autor entre els anys 1912 i 1924. Publicà Gemmes. Poesies juvenils (Olot: Ramon Bonet, 1918); Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sixt i Sant Hou (Girona: Editorial Gerundenses, 1922) i Èglogues i altres poemes (Sant Feliu de Guíxols: Estampa Viader, 1926, edició pòstuma d'homenatge) [10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Riera i Vinyals, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Ventura i Salarich, Josep. Diccionari d'autors de sardanes. Girona: SOM. Revista de Cultura Popular de Catalunya, 1990. 
  2. ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 209. ISBN 9788496747548. 
  3. ↑ «Sardanes de Josep Maria Cervera i Berta, al web Boig per la sardana». [Consulta: 15 setembre 2022].
  4. ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 207. ISBN 9788496747548. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «Felip Marquès, al web Músics per la cobla».
  6. ↑ «Fotografies publicitàries de la cobla Antiga Pep, al web Formacions Musicals de Catalunya». [Consulta: 16 setembre 2022].
  7. ↑ http://www.cervera.us/cerveraweb/felip1.htm
  8. ↑ Dos marchas para procesiones [manuscrit]. 
  9. ↑ «Obres de Felip Marquès a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 16 setembre 2022].
  10. ↑ Figueras i Capdevila, Narcís «Mn. Joan Feixas (1892-1924) i la seva "Ègloga de les nostres muntanyes" (1916), situada a Núria». Annals del Centre d'Estudis XComarcals del Ripollès, 2001-2002, p. 41-53.
  11. ↑ «Obres de Felip Cervera al CCUC». [Consulta: 14 setembre 2022].
  12. ↑ Interpretació de diverses sardanes i ballables de Felip Cervera a: Felip Cervera i Marquès. Rubí: Ràdio Rubí, 21 de desembre del 2019 (Programa Sardanes d'autor). 
  13. ↑ «Llista de sardanes de Felip Cervera, al web Boig per la Sardana». [Consulta: 19 juliol 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Felip Cervera, al web monogràfic de la família Cervera (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Jordi_Roqué/proves/Felip_Cervera_i_Marquès&oldid=30642497»