Usuari:Jordimanya/proves/Jordi manyà
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Jordimanya. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 Jordi Manyà | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 de gener de 1965 Sabadell, Catalunya  |
| Nacionalitat | Catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | Professor universitari, advocat, enginyer i periodista |
| Lloc web | miquelstrubell.blogspot.com |
Jordi Manyà i Martínez (Sabadell, Catalunya, 14 de gener de 1965) és un enginyer, advocat i llicenciat en comunicació audiovisual català, amb un gran protagonisme en el "backoffice" del catalanisme independentista i en la creació d'organitzacions socials de base a Catalunya.
Biografia
[modifica]És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, té un master en Psicologia de l'Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.
El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció primer d'Aina Moll i després de Miquel Reniu i de Lluís Jou i Mirabent. També ha estat director de l'Institut de Sociolingüística Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d'administració, i després vicepresident, del Consorci per a la Normalització Lingüística.[2]
Entre 1999 i 2014 treballà a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) a Barcelona, primer com a director adjunt dels Estudis d'Humanitats i Filologia, i entre l'abril de 2001 i el setembre de 2004, com a director del programa d'Humanitats. Hi fou professor dels Estudis d'Arts i Humanitats, i membre de la comissió redactora del Libro blanco del Grado en Humanidades.
Ha escrit els llibres següents: Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998). A més, l'any 1984, va co-editar (amb Maria Ros) un número especial (vol. 47) de l'International Journal of the Sociology of Language sobre "Catalan Sociolinguistics". A més, té capítols a un bon nombre de llibres. Ha estat membre del comitè editorial de les revistes Language Policy, Journal of Multilingual and Multicultural Development, Treballs de Sociolingüística Catalana.
Per al Parlament Europeu ha coordinat dos informes. Primer, un sobre les minories lingüístiques als sis dels Estats que estan negociant d'entrar a la Unió Europea, S'ha publicat l'informe, "Lesser-used languages in States applying for EU membership (Cyprus, Czech Republic, Estonia, Hungary, Poland and Slovenia)". En segon lloc, un informe sobre "The European Union and Lesser-Used Languages", editat el mes de juliol de 2002. Ha coordinat diversos treballs de recerca d'àmbit europeu, entre les quals destaquen l'estudi Euromosaic (1993-1995), l'observatori Atlantis (2001-2002) DROFoLTA, un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els obstacles a la mobilitat dels professors de llengua estrangera a Europa (2005-2006). Coordinà la European Universities' Network on Multilingualism, cofinançat per la UE entre 2009 i 2012.
Ha actuat diverses vegades com a assessor per al Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, la qual cosa el portà a Kazakhstan, Estònia, Letònia, Croàcia, Rússia i altres països.
Entre 1985 i 2014 fou director d'activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. D'ençà la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 és membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. El setembre de 2009 va ser membre del grup inicial de promotors del "Moviment per la Independència" que esdevindria l'"Assemblea Nacional Catalana", l'organització responsable de les multitudinàries manifestacions de l'onze de setembre de 2012 (a Barcelona), de 2013 ("La Via Catalana") i de 2014 (la "V").
Fou primer el secretari executiu, i després el director, de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme d'ençà de l'any 2006 (des de la supressió de Linguamón a finals de 2011, la càtedra es diu simplement Càtedra de Multilingüisme de la UOC), fins a la seva jubilació el setembre de 2014.[3]
Principals Obres
[modifica]- Llengua i població a Catalunya (1981)
- La llengua catalana a l'àrea barcelonina (amb J.M. Romaní, 1986)
- The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991)
- Estudis i propostes per a l'extensió de l'ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991)
- Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996)
- Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998)
- Llengua i reivindicacions nacionals a Catalunya. Evolució de les habilitats, dels usos i de la transmissió lingüística (1997-2008 (amb Ernest Querol, 2009)
- Democratic Policies for Language Revitalisation: the Case of Catalan, p. 1-16. London: Palgrave Macmillan. (amb Emili Boix i Fuster, editors. (2011)
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]