Usuari:Jordiventura96/proves/Constant Omega
Aquesta és una pàgina de proves de Jordiventura96. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
En matemàtiques, la constant Omega, anotada Ω, és una constant definida per:
Aquí Ω és un cas particular de la funció W de Lambert. El nom de la constant prové del nom alternatiu de la funció W de Lambert, la funció omega. No l'hem de confondre amb la constant Omega de Chaitin, definida en la teoria algorítmica de la informació.
Definició
[modifica]La constant prové de la funció W de Lambert, que rep aquest nom en honor al matemàtic alsacià Johann Heinrich Lambert. Té la forma següent:
és un nombre complex, expressat en notació polar de nombres complexos, i la funció ve definida per , cumplint-se, doncs, la igualtat
La constant omega és el cas particular de la funció W de Lambert quan . L'expressió resultant és la coneguda:
Propietats
[modifica]Valor aproximat
[modifica]El valor aproximat d'Ω és:
Altres definicions
[modifica]Les següents expressions també validen el valor d'Ω:
Es pot calcular el valor d'Ω seguint un mètode iteratiu partint d'un Ω0 i obtenint cada element de la seqüència executant:
La seqüència tendirà al valor d'Ω a mesura que n tendeixi a ∞. Això passa ja que Ω és un punt fix de la funció
S'obtindrà la constant de manera molt més eficient mitjançant la seqüència:
ja que la funció:
té el mateix punt fix però té també la derivada igual a 0 en aquest punt fent que la convergència sigui quadràtica (el nombre nous dígits correctes és aproximadament duplicat per cada iteració.
Una identitat curiosa, atribuïda a Victor Adamchik, és la donada per la relació:
Integral que també es pot expressar de la següent manera:
Irracionalitat
[modifica]La constant és un nombre irracional. Ho demostrarem mitjaçant la reducció a l'absurd i partint de la base que el nombre és un nombre trascendent (demostrat per Charles Hermite el 1873).
Suposem que és un nombre racional, llavors existeixen i nombres naturals primers entre ells tals que:
llavors:
i finalment:
fet que convertiria el nombre en un nombre algebraic d'ordre , contradient la premissa que és un nombre trascendent (no algebraic).
Trascendència
[modifica]A més de ser un nombre irracional, la constant Omega és també un nombre trascendent, segons es pot demostrar mitjançant el teorema de Lindermann-Weierstrass. Aquest teorema, juntament amb el de Gelfond-Schneider, constitueix la conjectura de Schanuel, i serveix per determinar si un nombre és trascendent o no. En particular, diu el següent:
Suposem , un nombre algebraic no nul, llavors {} és un conjunt linialment independent sobre els racionals. {} en serà un conjunt algebraicament independent, o en altres paraules, el nombre serà trascendent.
Aplicat a la constant Omega, suposem que és un nombre algebraic i partim de la identitat:
Llavors, si és un nombre algebraic, també ho serà, i per tant, serà, per força, un nombre trascendent, contradient la identitat inicial. Per tant, ha de ser per força un nombre trascendent, sent també un nombre trascendent.
Enllaços externs
[modifica]- Weisstein, Eric W., «Omega Constant» a MathWorld (en anglès).