Usuari:Jordiventura96/proves/Nombre de Weber
Aquesta és una pàgina de proves de Jordiventura96. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
En mecànica de fluids, el nombre de Weber (We) és un nombre adimensional que és útil quan s'analitzen fluxos en què hi ha una interfície entre dos fluids diferents, especialment fluxos multifàsics amb superfícies fortament corbes.[1] Rep aquest nom en honor a Moritz Weber (1871-1951).[2] Es pot entendre com la mesura de la importància de la inèrcia del fluid en relació a la seva tensió superficial. El nombre és útil en l'anàlisi fluxos de capes primes i la formació de gotes i bombolles.
Explicació matemàtica
[modifica]El nombre de Weber pot ser escrit comː
on
- és la densitat del fluid en (kg/m3).
- v és la seva velocitat (m/s).
- l és la longitud característica, típicament el diàmetre de la gota (m).
- és el tensió superficial (N/m).
El nombre modificat de Weber,
és igual a la raó entre l'energia cinètica i l'energia de superfície,
- ,
on
i
- .
Aplicacions
[modifica]Una aplicació del nombre de Weber és l'estudi dels tubs termosifons bifàsics (més coneguts pel seu nom en anglès heat pipe). Quan el flux de moment en el nucli de vapor del heat pipe és alt, hi ha la possiblitat que l'esforç tallant exercit en el líquid a la metxa pot ser prou gran com per crear gotes en el flux de vapor. El nombre de Weber és un paràmetre adimensional que determina l'inici d'un fenòmen anomenat límit d'arrossegament (quan el nombre de Weber és igual o més gran que 1). En aquest cas el nombre de Weber és definit com la raó entre el moment en la capa de vapor entre el tensor de superfície refrenant el líquid, on la llargària característica és la mida del porus.
Referències
[modifica]- ↑ Arnold Frohn. Dynamics of Droplets. Springer Science & Business Media, 27 March 2000, p. 15-. ISBN 978-3-540-65887-0.
- ↑ Philip Day. Microdroplet Technology: Principles and Emerging Applications in Biology and Chemistry. Springer Science & Business Media, 28 July 2012, p. 9–. ISBN 978-1-4614-3265-4.