Usuari:Jordiventura96/proves/Salambó
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Jordiventura96. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Salammbô | |
|---|---|
 Edició de 1883 | |
| Fitxa | |
| Autor | Gustave Flaubert |
| Publicació | 1862 |
| Editorial | Edicions Proa |
| Edició en català | |
| Traductor | Jordi Llovet |
| Publicació | 1995 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la històrica |
| Nombre de pàgines | 389 |
| Parts | 15 |
| Sèrie | |
L'educació sentimental → | |
| Altres | |
| ISBN | 84-8256-017-4 |
Salambó (1862) és una novel·la històrica escrita per Gustave Flaubert.[1] L'acció té lloc a Cartago durant el segle iii aC,[1] immediatament abans i durant la Guerra dels mercenaris, que va tenir lloc poc després de la Primera Guerra Púnica.
La principal font que va tenir Flaubert va ser el Llibre I de les Històries de Polibi. En aquell moment no era un període particularment documentat i això va requerir de l'autor un gran esforç, que va deixar enrera entusiàsticament el realisme de la seva gran obra Madame Bovary per traçar aquesta esgarrifosa història de sang i ficció. Flaubert es va desviar del relat de Polibi en alguns detalls.
El llibre, pel qual Flaubert va fer una laboriosa recerca, és en gran mesura un exercici d'exotisme sensual i violent. Seguint l'èxit de Madame Bovary, va esdevenir un best-seller i va sellar la seva reputació. Fins i tot, les vestidures dels cartaginesos que en el llibre es descriuen van d'acord a les modes del moment.
Argument
[modifica]
En el segle iii aC, Cartago contracta mercenaris per enfrentar-se a l'Imperi Romà. Després de la Primera Guerra Púnica, Cartago no és capaç de complir les promeses fetes a l'exèrcit de mercenaris, que ataca la ciutat. Salambó, un personatge fictici, és una sacerdotessa i filla d'Amílcar Barca, un general aristòcrata cartaginès. Passarà a ser objecte de la luxúria obsessiva de Matho, un libi líder dels mercenaris. Amb l'ajuda d'un esclau llibert, Spendi, Matho roba el vel sagrat de Cartago, el Zaïmph, provocant Salambó d'entrar al campament dels mercenaris en un intent de recuperar-lo. El Zaïmph és un vel adornat amb joies embolicat al voltant de la dea púnica Tanit en el sanctum sanctorum del temple: el vel és el guardià de la ciutat i tocar-lo suposa la mort del perpetrador.
- Capítol 1. El festí
Durant el banquet de victòria, els mercenaris, vinguts d'arreu, destrueixen el jardí d'Hamílcar en la seva absència. La filla d'Hamílcar, Salambó, intenta reprimir el motí. Matho s'enamora d'ella. L'esclau Spendi és alliberat, i intenta convèncer Matho de prendre, amb els mercenaris, la ciutat de Cartago.
- Capítol 2. A Sicca
Els mercenaris reben una moneda a canvi d'abandonar Cartago i traslladar-se a Sicca. Un cop arriben, reben la visita d'Hannó, que els explica els retards en el pagament de la seva recompensa. Com que parla en idioma púnic, els mercenaris (vinguts d'arreu) no l'entenen, fet que aprofita Spendi per incitar els mercenaris a la revolta tergiversant les paraules d'Hannó. Llavors arriba Zarxas, que els explica la traïdora massacre de 300 foners balears que s'havien quedat enrere. En sentir això, els mercenaris decideixen tornar a Cartago immediatament.
- Capítol 3. Salambó
Salambó fa una pregària en el terrat del seu palau, acompanyada de la seva criada Taanach. Llavors ve Shahabarim, sacerdot de Tanit i mestre de Salambó, a instruir-la en la pregària. En la llunyania, divisen les tropes dels mercenaris dirigint-se a Cartago.
- Capítol 4. Sota els murs de Cartago
Amb l'exèrcit de mercenaris sota les muralles de la ciutat, amenaçant amb el setge, el sufet Hannó és partidari d'enfrontar-se als bàrbars, mentre que el sufet Giscó prefereix l'armistici mitjançant el pagament dels deutes als mercenaris, opció que s'acaba triant. Però l'exèrcit insurrecte, esperonat per Zarxas el balear i Spendi, torna a entrar en rebel·lió, poruc d'una futura venjança i insatisfet amb la recompensa obtinguda. Enmig del desconcert, Spendi proposa entrar a la ciutat de nit a través de l'aqüeducte. Després de l'ardu camí, s'escolen a la ciutat i es dirigeixen, a petició de Spendi, al temple de Tanit.
- Capítol 5. Tanit
Spendi convenç Matho d'anar al temple a robar el zaïmph, un vel que pertany a la ciutat i sense el qual Cartago perdria el seu poder. Després de grans esforços es fan amb el vel i es dirigeixen al palau d'Amílcar amb l'objectiu que Matho s'endugui Salambó enlluernada pel zaïmph.
En comptes d'això, Salambó s'horroritza pel sacrilegi i avisa els guardes, que venen de seguida. Spendi fuig d'amagat i Matho ha de sortir passant per tota la ciutat i sent vist amb el vel per la gent de Cartago.
- Capítol 6. Hannó
Els mercenaris abandonen Cartago per atacar les dues úniques ciutats que donen clar suport a Cartago: Spendi anirà a Útica i Matho atacarà Hippo Zarita. Spendi és sorprès per les tropes d'Hannó, però es retira a temps. El sufet cartaginès ocupa la ciutat. Tanmateix, la seva plaent celebració es veu amargament interrompuda per la rebel•lió dels mercenaris, que han aprofitat el moment de distracció dels soldats per contraatacar. Hannó es veu obligat a fugir.
- Capítol 7. Hamílcar Barca
Hamílcar Barca arriba a la ciutat de Cartago en un trirrem, aclamat pel poble, que el rep amb crits des del port. Mentre espera la reunió dels Ancians d'aquella mateixa nit, rep la visita d'Iddibal, un esclau sota el qual Barca ha confiat un noi jove, del qual no se'n rebela la identitat. En la clandestina reunió dels Ancians, on participen els Cent del Consell de Cartago, un grup format per alts sacerdots, polítics i rics, s'intenta acusar Hamílcar dels mals d'Hannó. L'heroi defensa la seva gestió de l'exèrcit i llença un avís que Cartago caurà si no s'actua a temps. Defensa tambè els mercenaris, creant una forta controvèrsia amb els Ancians, que tot i ser contraris a Barca, veuen la necessitat de convertir-lo en líder de Cartago.
Quan arriba al seu palau, es troba Salambó, que li confirma que els rumors del robatori del zaïmph en mans de Salambó. Després aprofita per repassar comptes i s'adona dels perjudicis econòmics causats per la guerra i els mercenaris. Acompanyat d'Abdalonim, el capatàs dels esclaus de Barca, descobreix els danys causats pels bàrbars sobre les seves propietats. Al final, Hamílcar acaba acceptant comandar les forces púniques contra l'exèrcit dels bàrbars.
- Capítol 8. La batalla del Macar
Els mercenaris es pregunten com és que Hamílcar triga tant a atacar. Finalment, acompanyat per un gran nombre d'elefants, porta les tropes cap a Ùtica. Ho fa de nit, amb l'objectiu d'agafar l'enemic per sorpresa. Quan els mercenaris el detecten, ja és massa tard: Spendi es veu atrapat i ha de prendre decisions en molt poc temps. La batalla es lliura al pont de Macar, a uns 4 kilòmetres d'Útica. L'astuta estratègia d'Hamílcar li proporciona la victòria. Tot i que els bàrbars aconsegueixen matar uns quants elefants, Spendi ha de fugir cap a la ciutat emmurallada. Acabada la batalla, només queden piles de cadàvers a la riba del pont de Macar quan arriba Matho, que just ve d'Hippo Zarita amb les seves tropes. Aconsegueix trobar Spendi, que l'anima a la venjança.
- Capítol 9. En campanya
Spendi, Autharit i Matho es retroben amb Nar'Havas, que ve carregat per la guerra. El seu objectiu és interceptar els homes d'Hamílcar en el seu retorn cap a Cartago. Es veuen obligats a desfer-se de les dones per repartir millor els queviures. D'altra banda, les tropes del sufet minven, i han de recórrer al saqueig per sobreviure. En un intent de recuperar el port estratègic d'Útica, Hamílcar es troba amb les tropes dels bàrbars, que els superen en nombre i en forma física. Decideixen esperar fins al dia següent per batallar. Els cartaginesos de seguida són assetjatsa pels mercenaris, que els atrinxeren amb l'objectiu de debilitar-los. Cada dia que passa les tropes d'Hamílcar magregen més i han de sacrificar algun cavall per estalviar ferratge i sobreviure. De res els valen els fallits intents d'atacar: de seguida són reduïts. La situació desfavorable aira el sufet Hamílcar, indignat per l'abandonament de la República a les seves tropes. Cartago vivia una greu crisi. El cost econòmic i social de les guerres, l'abscència de líders militars i el qüestionament de Barca com a cap de l'exèrcit, juntament amb el recent sacrilegi del zaïmph, eren el motiu pel qual no enviaven reforços a Hamílcar, a qui el Consell Sobirà volia crucificar, en cas que tornés. Fins i tot, alguns vilatans púnics feien responsable Salambó del robatori del zaïmph, i la linxaven.
- Capítol 10. La serp
Shahabarim convenç Salambó que l'única manera de vèncer els mercenaris és recuperant el zaïmph, i l'esperona a anar ella mateixa a demanar-li a Matho. Després de celebrar un ritus amb un pitó, Salambó és ataviada luxosamemt per la seva dida Tanaac, a qui no explica els seus plans. Això no obstant, la criada presagia el seu funest destí en veure-la marxar del palau.
- Capítol 11. Dins la tenda
Salambó és furtivament acompanyada per un esclau a través de camps desèrtics i dels pobles incendiats fins que arriba al campament bàrbar. Un cop dins demana parlar amb el mateix Matho fent-se passar per un cartaginès trànsfugue. Finalment Matho la porta fins a la seva tenda. Allà dins, Salambó es descobreix i declara al seu amfitrió el desig de recuperar el zaïmph. Però Matho es veu aclaparat per la bellesa de la jove que el deixa atònit. Llavors Salambò, amb paraules molt fortes i violentes, diu a Matho que l'odia per tot el que li ha fet i li'n demana explicacions. Matho li declara el seu amor, però, quan acte seguit Salambó fa un intent de fer-se amb el zaïmph, l'amenaça durament de convertir-la en la seva esclava. Immediatament després li demana perdó per les seves paraules i torna a declarar-li el seu amor. Salambó sucumbeix al desig mutu i els dos es delecten del seu amor. Temps més tard, Matho és despertat pel soroll de fora, on les flames agitades consumeixen les tendes del campamentː Hamílcar ha atacat. Matho surt de la tenda, i és llavors quan apareix Giscó, un antic general cartaginès, que li retreu que hagi fet l'amor amb el líder dels bàrbars. Salambó pren el zaïmph i escapa enmig del caos generat per l'ofensiva dels cartaginesos.
Mentrestant, Nar'Havas, amb alguns dels seus homes i cavalls, s'entrega a Hamílcar per unir-se al seu bàndol, i just desprès arriba Salambó amb el zaïmph, causant una gran alegria entre els cartaginesos. Hamílcar concedeix la mà de la seva filla a Nar'Havas, per sorpresa de Salambó.
- Capítol 12. L'aqüeducte
- Capítol 13. Moloc
- Capítol 14. El congost de l'Atxa
- Capítol 15. Matho
Personatges
[modifica]A continuació es presenten, per ordre alfabètic,els personatges principals de l'obra:
- Abdalonim, el capatàs dels majordoms d'Hamilcar
- Autharit (Autharite en francès), un líder gal dels mercenaris
- Demonades, un servent d'Hannó
- Giddenem, el governador dels esclaus d'Hamílcar
- Àsdrubal, un general cartaginès
- Hamilcar Barca (Amilcar), general cartaginès que va ser cap dels mercenaris abans dels esdeveniments del llibre
- Hanníbal, el fill petit d'Hamílcar
- Hannó , un general cartaginès (basat en Hannó el Gran i en l'Hanníbal de la Guerra dels mercenaris
- Iddibal, servent d'Hamílcar
- Matho (o Mâthos), un líder libi dels mercenaris
- Narr' Havas (Flaubert escriu així Naraves), príncep dels númides, i líder dels mercenaris
- Salammbô, filla d'Hamílcar
- Schahabarim, alt sacerdot de Tanit, i professor de Salambó
- Spendi, un esclau d'Hamilcar, capturat a la batalla d'Argunisae, que esdevé un líder dels mercenaris durant la revolta
- Taanach, un esclau de Salambó
- Zarxas (Zarzas), un líder dels mercenaris de les Illes Balears
Adaptacions
[modifica]Musicals
[modifica]- Salammbô, una òpera inacabada de Modest Mússorgski (1863–66)
- Salammbô, una altra òpera inacabada de Serguei Rakhmàninov
- Salammbô, una òpera obra d'Ernest Reyer basada en la novel·la de Flaubert (1890).
- Salammbo, una òpera de Josef Matthias Hauer també basada en la novel·la de Flaubert (1929).
- Salammbo, l'òpera fictícia de la pel·lícula Ciutadà Kane d'Orson Welles (veure en la secció "Pel·lícules").
Film
[modifica]- Salammbô, una pel·lícula muda de Pierre Marodon, amb música de Florent Schmitt (1925).
- Salambó, una pel·lícula italofrancesa històrica i d'aventures de Sergio Grieco (1962)
- Salammbo és el títol de l'òpera fictícia Ciutadà Kane d'Orson Welles. La segona dona de Charles Foster Kane, Susan Kane, s'estrena amb l'òpera, i la seva actuació és enfonsada pels crítics. El fragment que es mostra a la pel·lícula, l'Ària de Salambó, és obra de Bernard Herrmann.
Altres
[modifica]- Salammbo, una obra de Charles Ludlam (1988)
- Salammbô, una sèrie de còmics de ciència-ficció de Phillippe Druillet
- Salammbo: Battle for Carthage és el nom del joc de Windows fet per Dreamcatcher Interactive amb obres de Druillet. La seva història es basa tant en el treball de Gustave Flaubert's com en el de Phillipe Druillet (2003)
Salambó en l'art
[modifica]-
Salammbô, de Gaston Bussière (1907) -
Salammbô d'Auguste Rodin -
Salammbô d'Henri Adrien Tanoux (1921) -
Salammbô, escultura d'Antonin Idrac (1903) -
La soprano Rose Caron en el paper de Salambó de l'òpera de Meyer, pintada per Léon Bonnat
Enllaços externs
[modifica]- Vista prèvia a Google Books de l'edició de F. Xavier Gisbert. 1993.
- Controvèrsies de Flaubert sobre la novel·la amb el crític Sainte-Beuve i amb l'arqueòleg Wilhelm Fröhner, conservador del Museu del Louvre.
- Controvèrsies de Flaubert sobre la novel·la amb Sainte-Beuve i Fröhner. En francès.
- Texto francès a Internet Archive. Ed. de Georges Charpentier. 1883.
- Text francès a Internet Archive. Ed. de 1921.
- Salammbô. Facsímil electrònic.
- Textos francesos de les edicions de 1922, 1928 y 1940, i il·lustracions de 1890 i 1935.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Miles, Richard. Carthage Must Be Destroyed:The Rise and Fall of an Ancient Civilization. United States: Penguin Books, 2010, p. 10. ISBN 978-0-14-312129-9.
Categoria:Novel·les històriques
Categoria:Novel·les en francès