Vés al contingut

Usuari:Jose Miguel Ortiz i Vásquez/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El conflicte armat entre l'Estat d'Israel i el conjunt de grups milicians dirigits per Hamàs, que actualment continua en curs, va començar el 7 d'octubre de 2023 amb una ofensiva sorpresa coordinada contra Israel. El conjunt de grups milicians de lliberació palestins que recolzen a Hamas inclouen la Gihad Islàmic palestí, el Cau del Lleó, el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i el Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina. Hamas governava i controlava la Franja, mentre els altres grups només tenien una presència secundaria en aquesta.

L'atac (ideat per Mohammed Deif, el cap militar de Hamàs, i Yahya Sinwar, el cap de Hamàs a Gaza)[1] va començar al matí del 7 d'octubre amb el llançament d'un mínim de 3.000 coets dirigits cap a territori israelià des de la Franja de Gaza.[2] Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs,[3] van transpassar diversos punts del mur, van assaltar posicions militars frontereres i van assaltar, matar i capturar civils a 22 localitats israelianes veïnes.[4][5] En total, els atacs van matar 1,139 persones, entre israelians (civils i militars) i nacionals forans,[6] incloent-hi el cas de 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im.[7][8] A més, 251 ostatges tant civils com soldats israelians varen esser portats per la força a la Franja de Gaza,[9][10] incloent-hi dones, nens i persones majors, amb la intenció de negociar un intercamvi d'aquests amb pressoners palestins.[11][12] El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en "estat de guerra" durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs.[13][14][15][16] Les Forces de Defensa d'Israel, però, van iniciar atacs de represàlia abans que el govern hebreu declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.[17][18]

Hamàs va justificar l'atac atenent diversos motius, això és, l'ocupació sistemàtica israeliana de territoris palestins, l'expansió dels assentaments il·legals, la violència continua dels colons israelians, la indiferència i violació d'Israel del dret internacional, el bloqueig imposat a la Franja de Gaza i la intenció de profanació de la mesquita d'Al-Aqsa, així com les nombroses atrocitats israelianes comeses contra els palestins al llarg de dècades.[19][20][21] El conflicte entre els grups militants de la Franja de Gaza i Israel es remunta al 2006. Hamàs va evitar confrontacions amb Israel el 2022 i la major part del 2023, mentre es preparava, en secret, per a la seva ofensiva principal, que van anomenar «Operació Inundació d'Al-Aqsa».

Israel va procedir a repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i a dur a terme atacs aeris a la Franja de Gaza, que van matar més de 6.500 palestins fins al 26 d'octubre segons el Ministeri de Salut de la Franja de Gaza.[22] El 13 d'octubre, la contra ofensiva israeliana va entrar en un nou escenari amb l'anunci d'un setge total sobre la Franja de Gaza on l'Exèrcit d'Israel tallaria el subministrament d'aliments, aigua, electricitat i combustible, pel que l'única via de entrada i sortida seria el pas de Rafah amb Egipte.[23] Israel va instar als habitants de les poblacions del nord de la Franja de Gaza, on hi vivien 1,2 milions de persones, a abandonar la zona en un termini de 24 hores en el que semblava que seria una ofensiva a gran escala per via terrestre. Aquests terminis van ampliar-se duran els següents dies per la impossibilitat d'una evacuació tant massiva en tant poc temps, després de les pressions internacionals.[24][25] L'agència UNRWA xifra els refugiats interns a la franja en 1,4 milions.[26] Del costat israelià, 200.000 civils han estat desplaçats internament.[27]

Almenys 44 països van denunciar Hamàs i van qualificar la seva conducta de "terrorisme", inclosa una declaració conjunta dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.[28][29] En canvi, països de l'Orient Mitjà van demanar la desescalada i van denunciar l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània durant dècades per part d'Israel.[30] El 7 d'octubre, el president palestí Mahmud Abbas va declarar que els palestins tenien dret a defensar-se contra el "terror dels colons i les tropes d'ocupació".[31][32] Tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina va declarar dos dies després que "Hamàs no és el govern de Palestina" i que el govern d'Abbas "rebutja qualsevol atac o dany a civils a tots els bàndols" i està compromès "amb la no violència i la negociació".[33][34] L'Iran va amenaçar Israel d'intervenir i va advertir a Israel que aturés immediatament tota agressió militar contra Gaza.[35] L'Organització de les Nacions Unides i molts països van demanar un alto el foc immediat.[36] Un grup de relators especials de les Nacions Unides, juntament amb grups de drets humans, han acusat tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament a la població civil.[37]

Imatge satèl·lit dels incendis a Israel i Gaza el dia 7 d'octubre de 2023. Dades de Copernicus Sentinel, processades per Pierre Markuse.
Imatge satèl·lit dels incendis a Israel i Gaza el dia 7 d'octubre de 2023.

En maig de 2024 les Nacions Unides estimaven que el nivell de destrucció era el més gran des de la segona guerra mundial, i la reconstrucció podria superar els 50.000 milions de dòlars.[38]

  1. ↑ Sanz, Juan Carlos. «Mohamed Deif y Yahia Sinwar, los cerebros del ataque de Hamás a los que Israel quiere dar caza» (en castellà). El Pais, 17-10-2023. [Consulta: 13 juliol 2024].
  2. ↑ «Around 1,000 dead in Israel-Hamas war, as Hezbollah also launches strikes». South China Morning Post, 08-10-2023.
  3. ↑ «Israel declara l'alerta de guerra després d'un atac de Hamás des de Gaza». ARA, 07-10-2023.
  4. ↑ «Hamas Leaves Trail of Terror in Israel». The New York Times, 10-10-2023.
  5. ↑ DC (ACW), Arab Center Washington. «The Hamas Attack on Israel: Context, Analysis, and Potential Repercussions» (en anglès americà), 16-10-2023. [Consulta: 18 octubre 2023].
  6. ↑ Daniel Byman, Riley McCabe, Alexander Palmer, Catrina Doxsee, Mackenzie Holtz,i Delaney Duff. «Hamas’s October 7 Attack: Visualizing the Data» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 19-12-2023. [Consulta: 14 abril 2024].
  7. ↑ «Ataque en Israel: "50 terroristas llegaron en vans y empezaron a disparar": el horror en un festival de música electrónica en el que murieron al menos 260 personas». BBC Mundo, 08-10-2023.
  8. ↑ «Foreigners killed, abducted or missing after Hamas attack». France24, 18-10-2023.
  9. ↑ «Vergonya i derrota”: por, sorpresa i commoció a Israel després de l’atac d’Hamàs». Vilaweb, 08-10-2023.
  10. ↑ Sherwood, Harriet «Hamas says 250 people held hostage in Gaza» (en anglès). The Guardian, 17-10-2023. ISSN: 0261-3077.
  11. ↑ «How Israel jails hundreds of Palestinians without charge». BBC, 15-12-2023.
  12. ↑ «Hamas says it has enough Israeli captives to free all Palestinian prisoners». Al-Jazeera, 07-10-2023.
  13. ↑ «[=https://web.archive.org/web/20231007094104/https://amp.cnn.com/cnn/middleeast/live-news/al-aqsa-storm-militants-infiltrate-israel-after-gaza-rockets-10-07-intl-hnk/index.html Live updates: Militants infiltrate Israel from Gaza as Hamas claims major rocket attack]». [Consulta: 7 octubre 2023].
  14. ↑ McKernan, Bethan. «Hamas launches surprise attack on Israel as Palestinian gunmen reported in south» (en anglès). The Guardian, 07-10-2023. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2023. [Consulta: 7 octubre 2023].
  15. ↑ Fabian, Emanuel. «IDF declares 'state of readiness for war' amid Hamas infiltrations, rocket barrages». The Times of Israel, 07-10-2023. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2023. [Consulta: 7 octubre 2023].
  16. ↑ «'We are at war,' Netanyahu says, after Hamas launches devastating surprise attack» (en anglès americà). Times of Israel. Arxivat de l'original el 2023-10-07. [Consulta: 7 octubre 2023].
  17. ↑ George, Susannah; Dadouch, Sarah; Parker, Claire; Rubin, Shira «Israel formally declares war against Hamas as more than 1,000 killed on both sides» (en anglès). Washington Post, 09-10-2023. ISSN: 0190-8286.
  18. ↑ «Israel-Palestine escalation live news: Hamas starts Operation Al-Aqsa Flood», 07-10-2023. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2023. [Consulta: 7 octubre 2023].
  19. ↑ «Fears of a ground invasion of Gaza grow as Israel vows 'mighty vengeance'» (en anglés). Al Jazeera, 07-10-2023. Arxivat de l'original el 8 octubre 2023. [Consulta: 26 setembre 2024].
  20. ↑ «Seven days of terror that shook the world and changed the Middle East» (en anglés). The Guardian, 14-10-2023. [Consulta: 26 setembre 2024].
  21. ↑ Khoury, Jack «Hamas Releases Memo Explaining Why It Waged War on Israel; Gazans Question Timing, Cite Criticism of Hamas». Haaretz, 21-01-2024.
  22. ↑ Nació Digital. «Guterres es manté en el càrrec tot i la pressió d'Israel perquè dimiteixi: «Mai he justificat l'atac de Hamàs»». [Consulta: 26 octubre 2023].
  23. ↑ «Catalunya migdia - Setge total d'Israel a Gaza, però què està passant a Cisjordània?». Radio Catalunya, 13-10-2023.
  24. ↑ «Gaza, sota les bombes d'Israel mentre creix la pressió internacional per protegir els civils». 324.cat, 15-10-2023.
  25. ↑ «Netanyahu prepara l'ofensiva terrestre de Gaza, sense llum pel bloqueig israelià». 324.cat, 11-10-2023.
  26. ↑ «Augmenten a 30 els palestins morts per un bombardeig d'Israel contra un campament de refugiats a Gaza». Europa Press, 23-10-2023.
  27. ↑ «Sánchez a Netanyahu: «Li he demanat un alto el foc humanitari»». Nació Digital.
  28. ↑ «Biden compara el “dictador” Putin amb els “terroristes” de Hamàs» (en castellà). La Vanguardia, 21-10-2023. [Consulta: 25 octubre 2023].
  29. ↑ «Els EUA, França, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya emeten un comunicat conjunt afirmant que ajudaran Israel a defensar-se». Catalunya Press. [Consulta: 25 octubre 2023].
  30. ↑ «Quins són els actors clau davant la possible escalada de la guerra a tot el Pròxim Orient». 324, 22-10-2023.
  31. ↑ (en anglès) , 07-10-2023 [Consulta: 7 octubre 2023].
  32. ↑ «Mahmoud Abbas: Palestinians have right to defend themselves against 'terror' | Al Arabiya English». al Arabiya.
  33. ↑ «Guerra Israel - Hamás: qué dice la Autoridad Nacional Palestina sobre su rival político y el ataque del fin de semana». BBC Mundo, 11-10-2023.
  34. ↑ «'Hamas is not...': Palestinian diplomat confronts BBC journalist over 'do you condemn attack on Israel' question». Business Today, 10-10-2023.
  35. ↑ «L'Iran amenaça Israel, hi haurà "conseqüències de gran abast" si el setge a Gaza continua». El Nacional, 15-10-2023.
  36. ↑ «Israel assenyala l'ONU i demana la dimissió del secretari general António Guterres». NacióDigital.
  37. ↑ «Experts say Hamas and Israel are committing war crimes in their fight». Associated Press, 13-10-2023.
  38. ↑ «Gaza will need largest post-war reconstruction effort since 1945, UN says» (en anglès). Al Jazeera, 02-05-2024. [Consulta: 3 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Jose_Miguel_Ortiz_i_Vásquez/proves&oldid=34027886»