Usuari:JosepBM/Fotocomposició

Fotocomposició és la capacitat de composar pàgines a partir de matrius fotogràfiques o negatius de lletres per produir cintes fotogràfiques compostes per l'acció mecànica o electrònica de la fotocomponedora.

Història

La història de la indústria de les arts gràfiques ha anat evolucionant a través de diverses tecnologies desenvolupades per a l'automatització o mecanització del procés tipogràfic.

Després de la linotipia, que era una màquina d'escriptura de tipus sobre un lingot de plom que s'utilitzava per a la producció de periòdics, va sorgir un altre tipus de màquines. Rudolf Hell va dotar a aquestes màquines de la capacitat de compondre pàgines a partir de matrius fotogràfiques o negatius de lletres per produir cintes fotogràfiques compostes per l'acció mecànica de la fotocomponedora: d'aquí el nom de fotocomposició.

Dins de la indústria gràfica, la tipografia com a procediment d'impressió requeria un mètode directe, tasca que podia complir la linotipia; no obstant això, per a un altre tipus de procediments d'impressió —per exemple, per construir planxes per flexografía, heliogravat i ófset— eren necessaris altres instruments de treball que generessin els originals mecànics. Les fotocomponedoras s'encarregarien d'aquestes funcions en produir cintes amb la titulació tipogràfica necessària tal com veuríem si retallem un titular d'un periòdic imprès. El mètode ofert eliminava la necessitat d'imprimir la galera tipogràfica, produïda per la linotipia, per al mateix procediment.

La forma actual de fotocomposició electrònica està present en LaTeX, els processadors de text i les impressionis làser com un pas més en una evolució dins de la història en les arts gràfiques.

[[Categoria:Tipografia]]