Usuari:JosepBM/proves

Club Muntanyenc l’Hospitalet

Precedents

A l'any 1921, excursió a peu des de Ribes a Núria

L’activitat muntanyenca a l’Hospitalet centre, es remunta als anys 1918/19 amb la formació del Grup Excursionista Saltadiç, que va estar actiu fins l’any 1936, que com moltes altres associacions varen ser suspeses primer per la gerra civil i prohibit després per el regim franquista.

Les activitat en aquella època eren bàsicament de baixa i mitja muntanya, tals com la Conreria, Montserrat, el Castell de l’Eramprunyà, Sant Miquel del Fai, Martorell, Gelida, o Sant Llorenç del Munt;  per el fa a la mitja muntanya, hi ha ressenyes de sortides a Ull de Ter, la vall de Ribes i de l’alt Empordà, en aquests quaderns hi figuren cognoms tals com Mon, Gassol, Martí, Pelegrí, Rovira, Sala, Audí, Bordes, Muntaner, Sunyer i Miquel Romeu com a “mestre” o el “nostre director”.

Inicis - UEC

Després d’aquesta etapa, un gran buit que es va trencar dins d’un marc polític totalment advers, una de les poques associacions d’aquest tipus que el règim tolerava, era la Unió Excursionista de Catalunya, que ja en aquella època  en disposava diverses delegacions per la geografia catalana, a mes de disposar de algunes instal·lacions necessàries  i molt escasses per aquells temps, entre les mes importants hi havia el xalet/refugi de La Molina i altres com el del Rebost a Bagà i el Caro als Ports.

Primera seu de l'UEC de l'Hospitalet Centre

Donades les dificultats per aconseguir una estructura pròpia a l’Hospitalet, un grup de joves amb inquietuds culturals i muntanyenques, el 27 de maig del 1952 es varen constituir com a grup muntanyenc i van optar a formar part d’aquesta estructura que en aquells moments junt a la delegació de l’Hospitalet, es composava d’altres com la principal de Barcelona Centre, també a Gràcia, Horta i Sans, a mes de les que hi havia fora de Barcelona que eren les de Olesa, Mataró, Ripollet, Cornellà, l’Hospitalet-Collblanc, la nostre del l’Hospitalet-Centre, Bagà, Sant Joan de les Abadesses, Tortosa, Girona, El Prat, Sant Boi, Sant Corneli-Fígols, Campdevànol, Molins de Rei, Calella i Igualada.

La primera junta va ser amb en Manuel Domínguez i Barnadas com a president-delegat, en Antoni Andrés i Tubau com a Vicepresident, en Miquel Ruiz i Sánchez com a secretari, en Salvador Nadal i Font com a sotssecretari, en Artur García i Villalba com a caixer, en Francesc Castro i Olivares com a vocal excursions, Antoni Mesa i Pallarés, com a vocal biblioteca, en Ramón Amorós i Formentó com a vocal de material i en Plàcid Maria i Sorribes com a vocal d’esquí, sent la primera seu en un pis del Carrer de l’Església número 2 de l’Hospitalet.

Les primeres activitats del centre, no van ser exclusivament de muntanya, si no que el sol fet de la seva existència, va permetre a mols veïns de l’Hospitalet poguessin participar en activitats culturals fora del les associacions addictes al règim.

A l’any 53, es va celebrar un recital de cançons de muntanya a càrrec del mestre Elisard Sala i altres, que van dirigir un curset de Cançons de Muntanya, Cançons de Motxilla i participà en les Llisons sota els pins.

També si van fer cursets de català a càrrec de l’escriptor hospitalenc Domènec Pastor i Petit amb la coartada, per si fos necessari, de que s’estava fent un curs de “toponímia”

Es va crear un grup escolta i a partir del l’any 1953, es llogava un tren a la RENFE amb sortida i arribada a l’Hospitalet per passar un dia a Blanes.

Superant un sostre

Un altre activitat insòlita per un club muntanyenc i que va durar poc, va ser la creació d’un equip de navegació fluvial amb 5 caiacs que bàsicament es van moure per el Llobregat tot i que es va parlar de fer un descens per l’Ebre, des de Saragossa fins el Delta, que no es va arribar a fer.

El creixement d’activitats i de socis va fer que hi hagués una renovació de la junta que va prendre el testimoni i va quedar formada per: President-delegat: Antoni Duch i Rialp, vicepresident: Josep Bonastre i Bacardit, secretari: Antoni Mesa i Pallarés, tresorer: Josep Pujol i Viladràs i com a vocals: Agustí Boada i Remoneda, Plàcid Maria i Sorribes, Antoni Ribes i Sala i Albert Francas i Palau.

Tot i que en el centre es van continuar fen activitats cívic-culturals, com les catifes de flors del dia de Corpus, l’entitat es va anat decantant, de fet per el que era concebuda, es a dir activitats muntanyenques.

Consolidació

Descans al cap de munt d'una agulla de Montserrat

Sobre els anys 60, la muntanya pren ja quasi tot el protagonisme, les sortides passen de ser majoritàriament de un dia a dos dies, aquest canvis comporten resoldre com i on passar la nit, hostejar-se en una establiment no era massa habitual, les opcions mes normals eren els refugis de muntanya, que n’hi havia molt pocs, o bivacs amb tendes molt pesades, el 15 de febrer del 1961 s’inaugurà el refugi Vicens Barbé a la regió d’agulles de Montserrat, això va permetre pernocta quasi a peu de les vies i va facilitar l’accés a l’escalada. Naturalment a mes de l’especialització en la modalitat de escalada, gràcies a la aportació de material propi per part del vocal Agustí  Boada, es mantenien les excursions de baixa muntanya amb multitud d’itineraris i d’esquí, que aconsegueixen comprar les primers fixacions per el club el 7 de desembre de l’any 1954

Entre tant,  l’Agrupament Escolta Guifré el Pilos proveïa de de nous membres a les seccions.

Baixada a un avenc de Montserrat

A la assemblea de socis del 19 de febrer del 1956, es nomena vocal de escalada i espeleologia a Jaume Soto i Sospedra que potencia les seccions de muntanya

Expansió

A la UEC es creen noves seccions, el SAME (Secció d’Alta muntanya i Escalada) i el SIRE (Secció d’Investigacions i Recuperacions Espeleològiques)  que al agrupament de l’Hospitalet s’implanten.

Tot i que no tots els membres del GEAM es passen les noves seccions d’escalada i espeleologia, en el cas de l’UEC de l’Hospitalet, es nodreixen de les noves generacions provinents dels escoltes.

A mitjans de la dècada dels 60, ja eren majoria els nous escaladors i exploradors provinents del grup d’escoltes i de fora, eren un grup de joves, però ja experimentats en la muntanya, per els anys d’escoltisme i tampoc van faltar les recomanacions i acompanyament dels veterans que començaven a afluixar la seva activitat.

Grup d'escaladors a Montserrat

Va ser en aquesta època en la que cada fi de setmana es formaven cordades que sortien cap a Montserrat, Sots de Bach al Figueró, al Pedreforca  i a la que hi havia un “pont” s’aprofitava per anar mes a alta muntanya.

En el 1968 l’auge d’activitat es molt important, segons les memòries presentades a les juntes dels anys 66 i 68, es pot veure a les següents columnes comparatives que el creixement es espectacular:

Any 1966		Any 1968
SAME		SAME
86 Acensions	20 al Sot del Bac	229 ascensions	128 a Montserrat
	46 a Montserrat		54 a Sot del Bac
	4 al Pedraforca		20 al Pirineu
	16 al Pirineu		9 al Pedraforca
			5 als Alps
			3 a Sant Andreu de la Barca
		SIRE	Consolidat el grup i s'han fet 7 avencs
			Exploració de dues coves
		Muntanya	16 excursions col·lectives a diversos indrets
		Càmping	Organització del Campament Comarcal a Can Tobella (Olesa) amb 93 acampadors i 30 tendes
		Iniciació	45 sortides, dues d’elles a alta muntanya. Cinc campaments, a Breda, Vallcebre Serra d’Encija i Pedraforca
		Esquí	28 Sortides d’esquí a Núria, la Molina, Baqueira i Llessuí
		Fotografia	Presentació de diapositives i pel·lícules de muntanya, exposició i concurs anual

Aquests ritme de creixement es va mantenir, pot ser no tan espectacular, en els anys seguent fins la dècada dels 70 en que va arribar el moment del relleu definitiu de la generació anterior, els nous muntanyencs provinents de forma majoritària del escoltisme, entren en els lloc directius de la associació i dels veterans tot i sense desvincular-se del tot, passen a segon terme.

De UEC a Club Muntanyenc l'Hospitalet (CMH)

L’Hospitalet ha crescut, dels 78.300 habitants de l'any 1952, als 292.268 habitants de principi dels 80 i amb ella la Associació, el vell local del carrer Prat de la Riba es insuficient per les noves exigències, i s’ha buscar nou local.

Per altre banda, les instal·lacions que l’UEC te a disposició de les diferents delegacions ja no es fan servir gaire i els costos de mantenir-se dins la seva estructura son molt alts, Així que es decideix constituir una comissió per analitzar els pros i els contres.

Aquesta comissió formada per en Carles Primo, Agustí Boada i Ramoneda, Agustí Boada i Baqués, Antoni Grima, Josep Gil, Joan Olivella, Miquel González, Manel Benavent, Dolors Macies i Vicenç Primo, que en el seu informe arriben a la conclusió que les avantatges de deixar la estructura de l’UEC no compensen els costos. Així que es decideix constituir una nova Associació esportiva amb la denominació que te actualment.

Activitats

• 1952/55.- Activitats muntanyenques: sortides al Montseny, El Brull, Sant Marçal, Les Agudes, riera de Gualba. Sortida al Puigsacalm Torelló, Bellmunt, Puigsacalm, Vidrà: Travessa pel Pirineu: Camprodon, Setcases, Ulldeter, Núria Ribes de Freser.
• 1954/ Creació de l’agrupació escolta Guifré Ei Pilós 1953/55.- Activitats socials com Cançons de motxilla, Lliçons Sota els Pins, cursets de català, dissertacions de impressionisme i expressionisme, participació en les catifes de flors de Corpus, tren a Blanes.
• 1954 Primeres ascensions de certa importància al macís de La Maladeta, accedint per la Vall d’Aran, i per el port de la Picada, van assolir el xalet de la Renclusa, aconseguint fer diversos cims de tres mil metres entre ells l’Aneto, assolint així la associació el bateig de l’alta muntanya.
• 1956 Els escaladors del Centre, van col·laborar amb altres associacions muntanyenques  en fondre en alumini una nova imatge de la Verge de Montserrat i substituir la ja deteriorada del cim de l’agulla del El Cavall Bernat.
• 1957.- Creació del Grup d’Alta Muntanya i Escalada (GEAM)
• 1960.- Per Semana Santa les primeres travesses hivernals al Pirineu, els 19 i 20 de març en Josep Mª Gorro i l’Esteve Graell fan la Nuria, coll de la Marrana, Coma de Vaca i dies mes tard el 26 de Març, ells mateixos fan des de Nuria pujant per el Nou Creus, baixen a Carançà i tornada per el mateix itinerari.
• 1962.- El 21 d’octubre l’Antoni Vives i altres escaladors del centre obre una nova via a la Boleta del Portell Estret a la regió d’agulles.
• 1963.- En Vives i Recasens junt amb en Josep Franquet, Ton Ribes i Pep Ribas acaben de superar per primera vegada el llarg “Sostre del Monestir” amb equipament de pitonisses d’expansió.

Referències

50 anys d'Excursionisme a l'Hospitalet