Usuari:Jugling 8
_ca._1915.jpg)
Joseph F. Lamb (Moontclair, New Jersey, 6 de desembre del 1887 – Nova York, 3 de setembre del 1960). L’últim dels grans del Rag, de bona família. Tot i ser blanc, Lamb va composar Rags inserits en la tradició dels Rags de compositors negres més populars.
Biografia
[modifica]Va cursar estudis a Berlín (Kitchener, Canadá) i va aprovar l’examen d’accés a la Universitat de Stevebs amb la intenció d’estudiar enginyeria. Tot i així, va trobar feina a Nova York i no es va arribar a matricular.[1] Durant la seva època, el piano es va popularitzar molt. Lamb va ser compositor i pianista autodidacta, tot i que les seves dues germanes van rebre formació clàssica. Abans de conèixer a Joplin, ell ja havia composat diversos rags. Malgrat tot, sempre va admirar-lo, i amb el temps el va ajudar a compondre i publicar obres. Durant molt de temps els aficionats a aquestes composicions van creure que era negre. No es va desmentir fins que Blesh i Janis se’l van trobar 30 anys més tard.[1]
Passada la Primera Guerra Mundial, els rags van passar de moda i per deixar pas a les grans formacions que començaven a instaurar-se (que acabarien convertint-se en Big Bands)[2] i es va perdre el rastre a Lamb. Fins aleshores, Lamb va viure a Brooklyn, treballant en una firma d’importació i portava molts anys sense composar. En els seus últims anys, va finalitzar algunes obres que tenia sense publicar i va efectuar algunes gravacions.
Estil
[modifica]Va transformar material extret d’altres composicions i va crear formes musicals completament noves. Doncs el seu Sensation Rag, American Beauty i Patricia Rag tenen motius derivats del Maple Leaf Rag de Joplin. El Patricia Rag també conté elements del Gladeolus Rag, també de Joplin. Cleopatra Rag, Champagne Rag i Reindeer Rag també comparteixen motius similars.
Per la qualitat que tenien les seves obres, en el seu moment es va creure que el nom de Joseph F. Lamb [1] era un pseudònim de Scott Jopplin. Les seves obres tenen una solidesa armónica que no exclou cromatismes ni tonalitats riques en bemolls [1] . Excelsior Rag i Ethiopia Rag, estan en Re b, incloent el trio en Sol b on hi ha notes accidentals amb doble bemolls.
La seva producció no té sincopes tant consistents com les de Joplin o Turpin. Les estructures dels seus rags son bastant clàssiques. Totes les seves obres son divisibles en dos meitats, separades per tonalitats i divisibles en seccions, generalment dos, d’uns 16 compassos cadascuna[3]. És cert que tot i així, Lamb no es volia tancar en aquest cànon i en algunes obres va inserir alguns passatges de desenvolupament. Tot i així, la improvisació encara s’estilava fins més tard, que va venir el Harlem Stride Piano.
Alguns dels seus rags i histories de les seves obres
[modifica]- 1903
- Walper House Rag
- 1905
- Ragged Rapids Rag
- 1907
- Hyacinth - A Rag
- Greased Lightning
- Rapid Transit
- 1908
- Rag-Time Special
- Joe Lamb's Old Rag
- Sensation Rag
- Dynamite Rag
- 1909
- Ethiopia Rag
- Excelsior Rag
- 1913
- American Beauty Rag
- 1915
- Contentment Rag
- Ragtime Nightingale
- Cleopatra Rag
- Reindeer
- Champagne Rag
- 1916
- Top Liner Rag
- Patricia Rag
- 1919
- Bohemia Rag
El seu primer rag publicat va ser Sensation Rag (1908), editat per John Stark. Curiosa és la historia que hi ha darrera d’aquesta obra. Com a arreglista, s’inclou a Joplin però Lamb va confessar que ell no va tenir res a veure, que només va posar el seu nom per facilitar la difusió de la partitura [4].Va continuar publicant rags amb Stak fins el 1919. A partir d’aquesta data, les seves partitures van ser acceptades per un altre editor, Mills, però qui no va mai arribar a editar-les. [5]Va publicar 12 rags entre 1908 i 1919. Un cop mort, es van trobar dues dotzenes més de rags sense publicar. També va composar cançons, quatre d’elles editades entre 1908 i 1913. S’han trobat 51 cançons més sense publicar.
Champagne Rag, 1915
[modifica]Champagne Rag va ser un molt bon exemple del caràcter integrador i fluid del seu estil com a compositor. Segons el llibre Historia del Jazz clásico [1] , de Frank Tirro, el Rag va estar composat al 1915 tot i que en altres llocs es pot trobar que va estar fet al 1910.
Forma
| I | :A: | B | B' | A | C | C' | :DA': |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4 | 16 | 16 | 16 | 16 | 16 | 26 | 32 |
| Trio |
El tema comença en Bb M. La introducció agafa material de la primera frase A. La segona B no és una repetició sinó que es tracta d’una versió escrita en una octava, de tal forma que la peça inclou un mínim passatge per al desenvolupament. El mateix passa amb les dos C.
Al trio modula a la seva dominant, com era comú, i ja es queda en la tonalitat de Eb M fins al final. L’últim tema, que inclou dos variants, la segona és una simplement una transposició i variació del tema inicial (A). Acaba arrodonint la forma i aquest rag es converteix en una obra notable d’integració per a l’estil del ragtime.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tirro, Frank. Historia del Jazz clásico. Barcelona. Barcelona: Ma Non Troppo, 2001, p. 41-68.
- ↑ Yanow, Scott. Classic Jazz. San Francisco: Backbeat Books, 2001.
- ↑ Trepat i Carbonell, Cristòfol A. Jazz, Una música clàssica del segle XX (en català). Laertes, 1994.
- ↑ Goialde Palacios, Patricio. «Capítulo 1, los antecedentes del Jazz». A: Historia de la música de Jazz I, de los orígenes a la era del swing (en castellano). Musikene. Donostia: Musikene, 2009, p. 14-39.
- ↑ Carr, Roy. Un siglo de Jazz. Blume, 1998.