Usuari:Junta Renovada/proves

El Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles va ser fundat el 1943. Els seus objectius principals són l'estudi, la difusió i la preservació del patrimoni artístic, monumental, cultural i natural del Pla de l'Estany i fomentar la realització d'activitats i publicacions que hi estiguin relacionades.

Els precedents es remunten al 1926, quan F. Figueras de Ameller, J. Butinyà i Granés i J. M. Corominas i Planelles es van preocupar pel coneixement i la salvaguarda del patrimoni històric i artístic de la comarca "uns banyolins carregats d'il·lusió i bones intencions, [...] que al llarg de la història del Centre, del Museu Arqueològic i de l'edifici que els ha acollit des del inicis, tindran tal protagonisme i de forma tan continuada" (J. Moner, 2013, p. 6 i 7). L'obtenció d'un espai físic el 1928 els va permetre acollir capitells i objectes de valor, procedents de donacions, i les restes obtingudes en les excavacions que J. M. Corominas havia iniciat aquest mateix any al jaciment prehistòric de la Bora Gran a Serinyà. Aquest material i el trobat a la vil·la romana de Vilauba, descoberta el 1932, donarien impuls a un futur Museu Arqueològic del Centre d'Estudis Comarcals, malgrat que el projecte no es va consolidar fins a la postguerra.

La creació de l'entitat amb el nom de Centro de Estudios Comarcales, amb la finalitat de coordinar l'estudi de la Comarca i la conservació del seu patrimoni artístic i arqueològic no va arribar fins el 1943. L'Ajuntament de Banyoles va emparar la iniciativa i va cedir al Centre, en ús, un local a l'edifici de la Pia Almoina. El Centre d'Estudis hi va crear i gestionar el Museu Arqueològic Comarcal, un dels seus principals objectius, i l'Arxiu Històric Comarcal de Banyoles des del 1957. L'any 1948 el Centre d'Estudis havia començat a divulgar les seves investigacions sobre la Comarca amb la publicació dels primers Cuadernos del CECB, que van sortir amb una certa regularitat fins al 1956. Durant aquesta etapa, les seccions més actives van ser la de Prehistòria, amb Josep M. Corominas, i la d'Història, comendada per Mn. Lluís G. Constans.

Fins al 1960 i pràcticament amb la mateixa Junta que l'havia creat, el Centre d'Estudis Comarcals es va centrar, sobretot, en les excavacions arqueològiques dels jaciments de la Comarca, en la conservació dels materials i la investigació, i en l'organització de conferències amb participació de personalitats destacades d'aquest àmbit, activitats que van constituir la base del progrés i ampliació del museu i van prestigiar i donar a conèixer el Centre d'Estudis. Mentrestant, el Museu Arqueològic Comarcal havia crescut en donacions i adquisicions i com a dipositari dels materials arqueològics procedents, bàsicament, de les excavacions de Porqueres i Serinyà. A partir del 1960, l'entrada de nous membres a la Junta va activar i professionalitzar el funcionament de seccions com les de Geologia i Paleontologia i va obrir el Centre d'Estudis als canvis culturals amb l'organització d'exposicions d'art d'avantguarda com "Presència 63" o "Estampa Popular". Al mateix temps, es van iniciar obres de renovació i ampliació de la Pia Almoina, finançades per l'Ajuntament i la Diputació, que continuarien en diferents etapes fins a mitjans 80. Les primeres obres van dotar el museu de les sales de prehistòria que el 1976 van acollir la primera gran exposició, "Prehistòria de la Comarca de Banyoles", mostra de l'activitat arqueològica del Centre. El 1972 es van reprendre les publicacions amb una col·lecció de monografies de temàtiques diverses i el 1980 es van tornar a editar els Quaderns, aturats des del 1959. La restauració de l'arxiu fotogràfic i la instal·lació i ordenació de la biblioteca també es va emprendre a partir del 1980.

El 1982 la dimissió de Jaume Butinyà, president del Centre des de la seva fundació, i d'altres membres de la Junta, va propiciar-ne la renovació i canvis importants en la seva gestió, amb una nova Junta presidida primer per Salvador Juncà (1983-1994) i posteriorment per Jeroni Moner (1994-2011). Es feia necessari un canvi en la gestió del museu i el 1984 el Centre d'Estudis va signar un conveni amb l'Ajuntament de Banyoles per compartir la titularitat del Museu Arqueològic. La implicació més gran de l'Ajuntament en la gestió dels museus de la ciutat va propiciar que el 1987 es constituís la Junta de Museus i de l'Arxiu. El 1986 i el 1988 dues exposicions importants, "Banyoles fa un milió d'anys", amb materials de les excavacions del jaciment d'Incarcal (Crespià), i "Pere Alsius i la mandíbula de Banyoles" van donar a conèixer la riquesa arqueològica de la Comarca i van augmentar l'exposició permanent del Museu Arqueològic amb peces valuoses. Un altre fet destacat va ser la publicació, entre el 1985 i el 1993, del Diplomatari de Banyoles, una col·lecció de documents de la Comarca, recopilada per L. G. Constans (1901-1955).

L'any 1993 el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles va celebrar el cinquantè aniversari de la seva fundació, que va coincidir amb l'inici d'una de les seves activitats científiques emblemàtiques, el Col·loqui de Tardor, amb el tema "La llengua catalana al segle XVIII". Des de llavors, els col·loquis s'han celebrat cada any, tret del 1997, organitzats conjuntament amb la UdG. El Centre en va anar publicant les ponències a la col·lecció "Quaderns" de manera irregular fins al 2005, al mateix temps que també editava, en aquesta col·lecció, monografies de temàtica diversa. A partir del 2007, els "Quaderns" s'han dedicat només a la publicació de les comunicacions de cada Col·loqui de Tardor de manera regular. D'altra banda, es van donar les beques Joaquim Palmada, del 1999 al 2010, per impulsar la recerca i el coneixement sobre la Comarca. Durant aquests anys, la col·laboració del Centre amb altres entitats locals va facilitar l'inici de les sortides per conèixer la riquesa patrimonial de la Comarca i el Concurs de Fotografia de la Natura organitzat, actualment, en col·laboració amb Limnos, la Facultat de Ciències de la UdG i el Museu Darder. En aquest sentit, destaquen també els convenis amb el Consell Comarcal (1997) i amb l'Arxiu Comarcal (2008) pel dipòsit de l'arxiu fotogràfic de l'entitat, que es pot consultar en línia a l'ACPE.

Des del 2010, el Centre d'Estudis ha empès noves iniciatives que li han donat impuls. Les sortides Conèixer el Pla de l'Estany es continuen fent amb molta participació. També han tingut molt d'èxit, i en segueixen tenint, els cursos de divulgació iniciats el 2012, amb la Junta renovada i Joan Anton Abellan de president. Cursos com ara Història de Catalunya, Història de la Literatura Catalana, Geologia i Literatura i Art, amb visites guiades, organitzats per membres de la Junta i impartits per diferents especialistes en cadascuna de les matèries, han contribuït a la projecció del Centre amb un augment considerable del nombre de socis i sòcies. Al mateix temps, s'ha creat un grup de treball per a la recuperació del patrimoni, s'ha posat al dia la biblioteca i s'ha obert a la consulta en línia. També s'ha millorat la informació amb la publicació d'El Butlletí i la promoció i la relació amb els socis i sòcies de l'entitat amb la creació de la web el 2012 i l'ús de les xarxes socials. Actualment el Centre d'estudis Comarcals de Banyoles està cercant vies per arribar al jovent i des del 2019 ha creat el Premi d'Humanitats Joaquim Palmada i Teixidor al millor treball de recerca de batxillerat d'aquest àmbit.

Moner, Jeroni (2013-2018). "Notes per a la història del CECB". El Butlletí del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, núm. 6, p. 6 i 7; núm. 7, p. 6 i 7; núm. 8, p. 8 i 9; núm. 9, p. 8 i 9; núm. 10, p. 6 i 7; núm. 11, p. 12 i 13; núm. 12, p. 6 i 7;núm. 13, p. 6 i 7; núm. 14, p. 6 i 7; núm. 15, p. 8 i 9; núm. 16, p. 26 i 27.

Presidència

• Jaume Butinyà i Granés (1943-1982)
• Salvador Juncà Busquets (1983-1994)
• Jeroni Moner Codina (1994-2011)
• Joan Anton Abellan Manonellas (2012-2019)
• Carles Puncernau i Ferrer (octubre de 2019 - gener de 2020)
• Roser Masgrau Plana (2020 -