Vés al contingut

Usuari:Ketsia23/César Gaviria Trujillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Biografia

[modifica]

Durant el seu mandat presidencial, combat els traficants de droga colombians i és sota la seva legislatura que el baró del cartel de Medellin, Pablo Escobar, és eliminat. El vigor i la sinceritat d'aquest combat són tanmateix discutits. La rendició de Pablo Escobar havia estat negociada amb les autoritats, i el famós traficant de droga no consent a lliurar-se només després d'haver obtingut una promesa de no-extradició S'instal·la en una luxosa « presó » que ha ell mateix fet construir, on s'envolta del seu estat major i continua dirigint el narcotràfic. D'altra banda, encara que la guàrdia de la seva presó estigui assegurada per la policia colombiana, Escobar continua rebent-hi els quadres del Càrtel i hi fa igualment introduir homes sospitosos de traïció que fa torturar a mort. Quan aquestes actuacions són conegudes per l'opinió pública, el govern decideix traslladar el presoner no sense haver-lo advertit prèviament cosa que l'incita a escapar-se[1].

En detriment d'un creixement econòmic estable, de les inversions estrangeres, i de la capacitat de l'Estat colombià per pagar regularment els interessos del seu deute, el 45 % dels colombians viuen a sota del llindar de pobresa (particularment al camp) i les quasi-barraques s'estenen al voltant de les urbs. Creats pels narco-traficants i sostinguts per l'exèrcit (el president Gaviria declara veure en ells una « solució possible »), eyls grups paramilitars, de vegades anomenats « autodefenses » per certs mitjans de comunicació, són encarregats de lluitar contra els guerrillers. A les ciutats, aquests grups porten missions de neteja social contra els « improductius » i « residus ». Vagabunds, marginats, nens del carrer i homosexuals són assassinats per aquests grups. La corrupció es desenvolupa: molts jutges, diversos senadors, capellans, i fins el director de la policia nacional han tingut lligams amb els traficants.[2]

El seu govern crea l'any 1994 els « Convivir », que han d'ajudar l'exèrcit a preveure les activitats dels grups insurrectes gràcies a una xarxa d'informants. Tanmateix, segons el periodista Hernando Calvo Ospina, « la realitat ha demostrat que els Convivir han permès legalitzar les xarxes d'assassins a sou al servei dels narcotraficants i dels propietaris de terres tot tenint l'objectiu principal d'utilitzar la població civil com a cobertura sexual del moviment paramilitar.[3] »

De 1994 a 2004, és secretari general de l'Organització d'Estats Americans. Cèsar Gaviria és membre honorari del Club de Roma[4]. El seu fill Simón Gaviria dirigeix el Partit liberal entre 2011 i 2014, després és director nacional de la planificació de Juan Manuel Santos de 2014 a 2017. Cèsar Gaviria torna des de llavors a ser el cap del partit. S'uneix a la candidatura d'Iván Duque per a l'elecció presidencial de 2018, que aquest assoleix[5].

[modifica]

A la sèrie televisada Narcos, ficció de la persecució de Pablo Escobar i del càrtel de Medellín per la DEA, el seu paper és interpretat per l'actor mexicà Raúl Méndez.

  1. Ingrid Betancourt. La rage au cœur. Pocket, 2001. 
  2. Hubert Prolongeau «Violences colombiennes dans les rues et dans les têtes» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-01-1993 [Consulta: 8 gener 2018].
  3. «Les paramilitaires au cœur du terrorisme d'Etat colombien» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-04-2003.
  4. Liste des membres honoraires du Club de Rome
  5. «Qui a trahi le camp de la paix en Colombie ? - Maurice Lemoine» (en francès). www.medelu.org, 25 juin 2018.