Usuari:Ketsia23/Leblon

Història

El primer registre escrit sobre l'actual regió ocupada pel barri és un mapa fet per exploradores francesos el 1558. En el mapa, la regió coincideix amb el llogaret tamoia de Kariané. En aquell mateix segle, després de la victòria dels portuguesos sobre els francesos en el conflicte de França Antártica, el governador portuguès Antônio Salema va escampar robes infectades amb el virus de la varíola en les mates dels marges de la Lagoa Rodrigo de Freitas, amb el propòsit de exterminar els indis tamoios que habitaven la regió i poder, així, establir engenhos de canya de sucre. El 1603, Antônio Pacheco Calheiros va obtenir la possessió per enfiteuse (préstec) de la regió, anomenada en l'època "Costa Brava" o "Platja Brava". El 1606, la possessió de les terres va ser passada a Afonso Fernandes.

El 1609, va ser passada a Martim de Sá, governador de Rio. El 1610, va ser passada a Sebastião Fagundes Varela, que va passar a utilitzar la regió com a lloc de pas per al seu bestiar i per la retirada de fusta, que movien l'Engenho de Nossa Senhora da Conceição da Lagoa. El 1808, Joan VI ho va expropiar i cedir a Aldonsa da Silva Rosa. El portuguès Manoel dos Santos Passos les va comprar en 1810 i les va passar en testament al nebot Antônio da Costa Passos. Després de la seva mort, el terreny va passar als nebots Francisco de la Silva Melo i Francisco Nascimiento de Almeida Gonzaga. Bernardino José Ribeiro les va comprar en 1844 i les va vendre l'any següent a l'empresari francès Carlos Leblon, que va muntar, en la zona, una empresa de pesca de balenes. A l'època, les balenes, en especial els cachalotes, eren molt importants en l'economia, ja que subministraven oli per la construcció civil i en l'iluminação pública. En aquest període, les terres de Leblon van passar a ser conegudes com a Campo do Leblon. A partir de 1854, amb la implantació de la iluminació a gas pel Baró de Mauá, el negoci de pesca de balenes va entrar en decadència i Leblon va vendre el seu terreny a l'empresari Francisco Fialho.

El 1878, Fialho va vendre les seves terres a diversos compradors, entre els quals el portuguès José de Seixas Magalhães (o José de Guimarães Seixas), que era simpatitzant del moviment per l'abolició de l'esclavitud i que va utilitzar les terres per a acollir esclaus fugitius en l'anomenat quilombo do Leblon. En l'inici del segle xx, la Companhia Constructora Ipanema va adquirir els terrenys, els va dividir en petits lots amb carrers oficials i, el 26 de juliol de 1919, va començar a vendre'ls a particulars, ja amb el nom de "Leblon". El 1920, l'alcalde Carlos Sampaio va construir els canals del Jardim de Alá i de l'Avinguda Visconde de Albuquerque.

El 1969, després d'un incendi, la favela de la Praia do Pinto, que acollia 15.000 habitants i es localitzava en el cor del barri, estenent-se fins als marges de la llacuna Rodrigo de Freitas, va ser destruïda per les autoritats del govern militar i del govern de l'estat de la Guanabara i va traslladar els seus habitants a conjunts habitacionais a Cordovil, Cidade de Deus i Cruzada Sao Sebastião i per a refugis de la Fundació Lleó XIII.