Usuari:Kuranes/Sajah
Sajah bint Al-Harith ibn Suwayd al-Taghlibi ( àrab: سجاح بنت الحارث بن سويد التغلبي , fl. 630 CE) de la tribu de Banu Taghlib, va ser una cristiana àrab protegida inicialment per la seva tribu si bé més endavant, després provocar una escissió dins de les tribus àrabs, seria defensada pels Banu Hanifa. Sajah va ser una de les persones que es va erigir com a profeta a l'Aràbia del segle VII i també va ser l'única dona que va afirmar ser profetessa durant les guerres d'apostasia del primer període islàmic.
Biografia
[modifica]La seva nisba completa era Sijah binti al-Harith bin Suwaid at-Tamimi. [1] Segons Muhammad Suhail Taqu̅sh, Sajah era una cristiana que també treballava com a xaman. El seu pare era un cap dels Banu Yarbu, branca dels Banu Tamim, que tenien una població cristiana dominant després del seu contacte freqüent amb les influències del cristianisme de la regió de l'Eufrates . Mentrestant, la seva mare venia dels Bani Taghlib de la regió de la Baixa Mesopotàmia . [1] No obstant això, segons Meir Jacob Kister, era el pare de Sajah, Al-Harith ibn Suwayd, que pertanyia a la tribu Banu Taghlib de l'Iraq . [2]
Durant la vida de Sajah, la tribu Tamim formà part de l'Imperi Sassànida . Aquesta relació es va establir a través del Regne d'Hira. Un regne que era una extensió de Pèrsia a la península aràbiga. Els comerciants perses passaven per diverses regions abans d'arribar a Hirah. Així, els Bani Tamim van tenir un paper important en el manteniment de la seguretat de les caravanes comercials perses que travessaven la península aràbiga. Mentrestant, a causa de la seva adhesió a la religió cristiana, la tribu tamim també desenvolupà una estreta relació amb els cristians de la regió de l'Eufrates i del nord de Síria. La branca dels Yarbu de la qual Sajah va derivar, va obtenir el monopoli polític a Souk Okaz tan bon punt el seu líder va ser nomenat àrbitre i jutge del mercat. No obstant això, la seva dominació de Souk Okaz va acabar bruscament dos anys abans que Mahoma prediqués l'Islam . [1]
Després de la mort de Mahoma, Sajah s'autoproclamà com una dels profetes. Muhammad Suhail sospitava que la motivació de la proclamació de Sajah es devia a un moviment polític per unir les branques de la confederació Tamim. [1] Al principi, Sajah va arribar a la regió d'Hizn, on va aconseguir guanyar-se la lleialtat dels Bani Malik, liderats per de Waki' ibn Malik, i dels Banu Yarbu', governats per Màlik ibn Nuwayra . No obstant això, la seva proclamació no va ser del tot exitosa: si bé la tribu Taghlib, governada per Hudhayl ibn 'Imran, va jurar-li lleialtat, abandonant el cristianisme, la majoria de les branques de la confederació Tamim van rebutjar-la, cosa que va impedir que Sajah n'aconseguís el suport de la majoria dels seus membres. [1] Quan van esclatar les guerres de la Ridda, es va traslladar a al-Yamama, on va unir forces amb Musaylima en una coalició antimedinesa . [3] Poc després aconseguiria reunir 4.000 persones al seu voltant per marxar cap a Medina. No obstant això va haver de cancel·lar el seu atac després d'assabentar-se que l'exèrcit de Khalid ibn al-Walid havia derrotat Tulayha al-Asadi (un altre profeta autoproclamat). Finalment, a mesura que passava el temps, l'aliança es va rompre de manera sobtada a causa de les sospites de Musaylima envers Sajah. Així, Sajah va deixar Musaylima sol per lluitar contra l'exèrcit musulmà a al-Yamama. [1]
Després de la batalla de Yamama, on va morir Musaylima, les fonts esmenten que Sajah es va convertir a l'islam després de renunciar a la seva pretensió de ser profeta i va morir després del 661 durant el regnat de Mu'awiya I. Una altra font conta que Sajah va tornar a l'assentament de la tribu Taghlib després de la mort de Musaylima per a convertir-se a l'Islam i va viure a Bàssora, fins a la seva mort l'any 675 dC. [1] Després de la seva mort, Samura ibn Jundab, el governador de Bàssora, va dirigir la pregària fúnebre per ella. [4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica][[Categoria:Àrabs]]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Nurfitri Hadi. «Nabi Palsu: Sijah at-Tamimiyah» (en indonesi). kisahmuslim.com. Yufid Network. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Kister, M. J. Jerusalem Studies in Arabic and Islam, 27, 2002, pàg. 1–56 [p. 23]. ISSN: 0334-4118.
- ↑ Houtsma, M. Th.. E.J. Brill's First Encyclopedia of Islam, 1913–1936, p. 665.
- ↑ Ibn al-Athir. الكامل في التاريخ (en àrab). islamicbook.ws, p. 6.