Usuari:L'excursionistacatala/Castell de Pena (Llenguadoc)
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Castell | ||
| Construcció | Segle XII | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | Ruïnes | ||
| Altitud | 205, 38m | ||
| Localització geogràfica | |||
| Comarca | Albigès | ||
| Localització | Pena | ||
El castell de Pena (en francès, Penne) és un castell del segle XII, actualment en ruïnes, situat a la comuna francesa de Pena, al departament del Tarn. Va ser construït durant l'Alta Edat Mitjana sota la dinastia merovíngia, i la seva posició excepcional li va permetre jugar un paper important en la història del Carcí (en occità, Carcin) i de l'Albigès.
Durant la Croada Albigesa, el castell esdevingué el teatre de combats ferotges entre el senyor de Pena, que donava suport a l'heretgia càtara, i els partidaris de Simó IV de Montfort, cap militar dels creuats. Més tard, durant la Guerra dels Cent Anys, anglesos i companyies mercenàries s'apoderaren successivament de la fortalesa.
Després de caure en ruïna durant 450 anys, el castell es troba actualment en procés de restauració.
Les ruïnes del castell han estat classificades com a monument històric. Aquesta classificació permet la seva protecció i fomenta els esforços de restauració per preservar el seu llegat.
Localització
[modifica]El castell està situat al cim d’un promontori rocós que domina la vall de l’Avairon, a uns 120 metres d’altura. La seva construcció sobre aquesta roca calcària li confereix un aspecte imponent i li permet gaudir d’una vista clara dels voltants.
Aquesta posició estratègica li va oferir un avantatge defensiu notable. A l’est, el castell domina directament el curs del riu, creant un mur natural. Els pendents abruptes a l’oest i al nord reforcen aquesta defensa, mentre que al sud, l’accés és més suau però sempre controlat per murs potents.
Històricament, aquest emplaçament permetia vigilar les rutes comercials i militars entre el Carcí i l'Albigès, garantint un control efectiu sobre els passos de la vall.
Història
[modifica]L'any 825, es va fer la primera menció del castell de Pena durant una visita del rei d'Aquitània, Pipí I. Més tard, el 1096, coneixem el primer senyor documentat, Jofre, qui va participar en la primera croada amb Ramon IV, comte de Tolosa.
El 1109, el vescomte d'Albi, Bernat Ató IV Trencavell, va establir Pena com a feu. Al voltant de 1140, els templers ja tenien propietats a la castlania de Pena, i diversos d'ells residien a la parròquia de Santa Maria Magdalena dels Albis, situada a la riba dreta de l'Avairon. Encara que no hi ha proves que el castell fos una possessió directa dels templers, és evident que els senyors que el tenien estaven associats al Temple, ja que aquest defensava el camí de la vall que conduïa a Montricós.
El castrum va ser conquerit cap a 1176 pels comtes de Tolosa sobre els Trencavell. Aquesta presa de control va marcar un reforçament de l'autoritat dels comtes tolosans, incrementant la seva influència al Llenguadoc.
L’any 1208, el Papa va encarregar a Simó de Montfort, un senyor francès influent, l’erradicació de l’heretgia càtara durant la Croada Albigesa. A finals de juny de 1212, els croats, sota el comandament de Guy de Montfort, germà de Simó, van arribar a les portes de Pena, una fortalesa considerada inexpugnable. Malgrat les ofensives anteriors, el castell continuava sent un símbol de resistència contra les campanyes dels Montfort.
Quan les tropes croades van arribar, els defensors de Pena van llançar una sortida i van aconseguir matar un cavaller. No obstant això, pressionades per les ordres urgents de Simó, que exigia la seva presència en un altre indret, les tropes de Guy de Montfort van decidir no prolongar el setge. Abans de retirar-se ràpidament, van destruir les collites i les vinyes dels voltants. Després de la marxa dels croats, els defensors del castell van exhumar el cos del cavaller caigut, el van arrossegar per la vila i el van deixar exposat als animals salvatges.
Més tard, l’any 1223, Amaury de Montfort, fill de Simó, es va convertir en el nou senyor del castell. Tot i això, no va poder posseir els seus dominis, ja que els senyors faïdits van controlar el castell fins a la fi de la croada.
En 1229, durant la signatura del tractat de Meaux, el comte de Tolosa, Ramon VII, fou convidat a entregar el castell al poder reial. Més tard, el 1243, un nou tractat reclamà novament Pena a Ramon VII, però Olivier i Bernat de Pena es negaren a sotmetre's. Finalment, cediren davant Alfons de Poitiers, que esdevingué comte de Tolosa, i confirmà els privilegis dels habitants de Pena. A partir d'aquest moment, Alfons va reformar el castell i traslladar els arxius del seu comtat. A la mort d'Alfons el 1271, Pena s'integrà al domini de la Corona francesa.
Durant la Guerra dels Cent Anys, el castell de Pena va ser capturat en múltiples ocasions per ambdós bàndols. Després de caure en mans d'uns mercenaris al servei dels anglesos l’any 1369, el 1373 va ser assetjat pels prínceps Lluís I, comte d’Anjou i germà del rei de França Carles V, i Lluís II de Borbó, cunyat del rei. Units per defensar els interessos de la Corona, els prínceps van llançar una ofensiva decidida contra la fortalesa, un enclavament estratègic a la regió. Després d’un intens setge, van aconseguir recuperar el castell en nom de la Corona francesa, reafirmant l’autoritat reial en una zona disputada i consolidant el control sobre aquest territori clau.
Però, el 1381, el castell de Pena va ser novament assetjat, aquesta vegada per un capità gascó al servei dels anglesos, conegut com el Mongat de Sainte Basile. Mentre mantenia el setge, va ser atacat pel senescal de Tolosa, Hugues de Froidville. Els dos homes es van enfrontar en un combat cos a cos, en el qual el gascó va ser capturat. Després de la seva derrota, va ser fet presoner i conduït a Tolosa, posant fi al seu intent de controlar la fortalesa.
Finalment, el 8 d’octubre de 1383, el capità Gaillard de Duras va prendre el poble i el castell de Pena en nom dels anglesos. Després de conquerir la fortalesa, va cedir el comandament al capità Ramonet de Sort, un altre capità mercenari, consolidant així el control anglès sobre aquesta posició estratègica, que va romandre en les seves mans fins al 1451.
Després d'aquest període, el castell fou devastat durant les Guerres de religió pels hugonots i desmantellat el 1586 i deixat a l'abandó durant 420 anys. No fou fins a principis dels anys 1980 que el senyor Breuil, advocat, en feu l'adquisició, seguit el 2006 per l'arquitecte Axel Letellier, qui va iniciar la seva restauració.
Arquitectura
[modifica]
El castell està construit sobre una cresta aguda d'uns 150 metres de llarg i d'una vintena de metres d'ample, que es redueix en alguns punts a només 8 metres.
Un bastió, emmarcat per murs senzills, es troba al costat sud del castell, en una zona més baixa. Per accedir a un fortí ben conservat, cal travessar aquest bastió, que compta amb dues torres. La primera, de forma circular, data del segle XIII, mentre que la segona, de tipus esperó i més massiva, data del segle XIV. El fortí, que bloqueja totalment l'estreta plataforma pel costat de l'únic accés possible, alberga dues joies medievals: una lladronera de tres metres per tres i, a la planta baixa de la torre rodona, una sala d'espitlleres gairebé intacta.
La torre, que s'alça sobre tots els altres edificis, està envoltada per un recinte irregular amb arcs. Avui dia, només es conserven algunes restes d'aquest recinte fortificat. L'edifici cobreix una superfície de 3.500 metres quadrats.
El poble de Pena es situa al peu de la carena, dominat per les ruïnes del castell.
Restauració
[modifica]De 2009 a 2011, un programa de restauració es va dur a terme a iniciativa del nou propietari, Axel Letellier, arquitecte de formació, qui havia adquirit el castell el 2006. Les diverses fases de treball, amb un pressupost total de 80.000 euros, van ser finançades en un 15 % per la regió i un 15 % pel departament.
El castell va reobrir al públic el juny de 2010, després de les obres de restauració.
Annexos
[modifica]Articles relacionats
[modifica]- Poble de Pena
- Guerra dels Cent Anys