Usuari:LaiaS/proves/Disautonomia

La disautonomia, antigament coneguda com a neurastènia, és una alteració del sistema nerviós autònom. La disautonomia es dóna amb més freqüència en dones que en homes amb una relació 10:1.

Els símptomes d'aquesta malaltia poden variar depenent dels nervis que estan afectats. Els símptomes inclouen desordres en funcions vegetatives de l'organisme com el pols, la pressió arterial, el ritme cardíac, la suduració, la fisiologia reproductiva i urinària, el funcionament de les pupil·les, la digestió... Les persones amb disautonomia es cansen fàcilment, tenen marejos, pateixen desmais, se senten fatigats, dèbils i habitualment tenen les mans i els peus freds degut a la pressió arterial baixa.

La disautonomia millora amb l'edat. La pressió arterial tendeix a pujar en les persones grans i per tant desapareixen els símptomes relacionats amb la caiguda de la pressió arterial.

La disautonomia es diagnostica a partir d'un examen físic i es pot confirmar el diagnòstic mitjançant la prova de la taula inclinada.

La disautonomia es tracta de manera simptomàtica. El tractament per aquesta patologia és força eficaç però es tracta d'una malaltia infradiagnosticada i en molts casos els pacients no arriben a rebre tractament. L'estat de les persones amb disautonomia pot millorar amb canvis en l'alimentació com per exemple augmentar la ingesta de sal i de costums com per exemple, fer exercici físic.