Usuari:Laurabalfeg/proves
Aquest article tracta sobre el moviment educatiu Escola nova. Si cerqueu específicament l'Escola Nova Unificada catalana del període 1936-39, vegeu «Consell de l'Escola Nova Unificada ». |
L'escola nova, educació democràctica o escola lliure és un moviment que busca repensar l'educació escolar, entesa no com un procés reglat d'instrucció sinó com un ambient de llibertat que afavoreixi l'aprenentatge dels infants. Neix dels postulats de John Dewey a principis del segle XX i té els seus màxims exponents en la xarxa Summerhill School i Sudbury Valley School. Des d'aquests centres nord-americans, es va estendre a altres escoles de tot el món. Com per exemple a Catalunya, va arrelar gràcies a la seva estructura industrialitzada i a l'existència d'una classe burgesa, i una classe obrera culta. L'any 1898 fa ser la data fundacional de l'Escola Nova a Catalunya.
L'atenció al currículum a través de materials permet que l'infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu moment d'aprenentatge. L'observació de les mestres i l'atenció a tot el que va passant als ambients permet una atenció individualitzada a través del desenvolupament de projectes reals, que sorgeixen totalment dels interessos de l'alumnat. Aquests projectes es van duent a terme segons els interessos que van manifestant els infants en el seu treball espontani, i es fan amb més o menys infants, segons el nombre de nens i nenes que mostren interès per uns projectes concrets. D'aquesta manera es materialitzen i es promouen les potencialitats dels nens i de les nenes, i els seus drets a conviure i aprendre en un espai que respongui les seves necessitats individuals.[1]
Característiques
[modifica]- No hi ha un currículum preestablert, sinó que es parteix de les decisions dels nens sobre què volen aprendre en cada moment, a través del treball per projectes.
- L'assemblea fixa per consens les normes de conducta i funcionament de cada centre i allà se solucionen els possibles problemes de convivència (democràcia directa de tots els integrants de la comunitat educativa)
- L'adult - pare, tutor o mestre - acompanya en el procés educatiu però no interfereix, només resol dubtes o proposa vies per aprofundir en el coneixement
- Els infants ajuden amb tasques domèstiques i de manteniments dels espais, que tenen el màxim respecte possible per l'entorn natural
- El joc és l'activitat principal del dia
- No sol haver-hi limitacions de temps per dedicar-se a una activitat o grups preestablerts (classes, cursos)
- Hi ha una altíssima participació de la família
- L'educació en valors juga un paper central
Els precursors de l'Escola Nova
[modifica]- Jean-Jacques Rousseau (1712-1778): utilitzava una tècnica no directiva, és a dir, no dirigint l'infant i es basava en l'experimentació.
- Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827): li donava molta importància al paper de la mare i treballava molt amb activitats manuals.
- Friedrich Wilhelm August Fröbel (1782-1852): (alumne de Johann Heinrich Pestalozzi) al S.XIX planteja per primera vegada la importància de l'educació en els primers anys.[2]
Figures més importants de l'Escola Nova
[modifica]- Rosa Agazzi (1866-1951) i Carolina Agazzi (1870-1945): utilitzaven estris casolans o fets de materials de rebuig per aconseguir la motivació dels infants.
- Maria Montessori (1870-1952): sistema de materials creats per ella mateixa, i exercicis degudament seqüenciats, utilitzats pels infants perquè aprenguin de les seves pròpies experiències.
- Ovide Decroly (1871-1932): va ser el creador dels centres d'interès[1][3] (mètode Decroly).
- Célestin Freinet (1896-1996): destacava molt els espais oberts com ara el pati o els horts de les escoles.[2]
- Pierre Bovet (1878-1965): esperantista, pacifista, interessat en l'escoltisme, és el creador de l'escola activa.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Escola congrés indians
- ↑ 2,0 2,1 Didàctica de l'educació infantil C. Zaragoza i C. Muñoz. Ed.Altamar
- ↑ Educación inicial (castellà)
Categoria:Educació infantil
Categoria:Educació alternativa
Categoria:Mètodes pedagògics