Usuari:Lauragr7/proves

Sibyl Vane

És el principal personatge femení a The picture of Dorian Gray. Apareix al quart capítol, quan Dorian Gray anuncia que es vol casar amb ella. Coneixem a Sibyl a través dels ulls de Dorian, qui la presenta com una noia que tot just té disset anys, “with a little flower-like face, a small Greek head with plaited coils of dark-brown hair, eyes that were violet wells of passion, lips that were like the petals of a rose” (2012:50) . D’ella ens diu que és la criatura més maca que ha vist mai, tant maca que, quan la va veure per primera vegada, els ulls se li van omplir de llàgrimes.

Sibyl Vane és d’una família de classe baixa que es guanya la vida interpretant obres de Shakespeare a un teatre que té aparença de prostíbul als suburbis de Londres. La seva mare, igual que ella, era actriu, però ja està retirada. A més, és filla il·legítima d’un noble que no va poder reconèixer-la ni a ella, ni al seu germà perquè estava casat. Dorian s’enamora de Sibyl perquè la considera Art, considera que és tot el que representa cada nit a l’escenari. Per Dorian no hi ha distància entre allò que Sibyl representa i allò que Sibyl és, la seva interpretació no passa per la mímesi, per la imitació d’unes accions, sinó que ella mateixa és allò que representa. Arriba a dir que vol fer gelós a Romeu, com si ella vertaderament fos Julieta.

La nit que lord Henry i Basil Hallward acompanyen a Dorian al teatre a veure-la actuar, ella ofereix una interpretació pèssima. Sibyl deixa de costat el seu amor pel teatre per centrar-se en l’amor que sent per Dorian. Després d’actuar, li confessa que abans de conèixer-lo, actuar era l’única realitat de la seva vida, era només pel teatre que vivia: “I was Rosalind one night, and Portia the other. The joy of Beatrice was my joy, and the sorrows of Cordelia were mine also. I believed in everything” (2012:86). Ara, diu, Dorian li ha ensenyat el que la realitat és vertaderament: “To-night, for the first time, I became conscious that the Romeo was hideous, and old, and painted, that the moonlight in the orchard was false, that the scenery was vulgar, and that the words I had to speak were unreal, were not my words, were not what I wanted to say” (2012:86). L’amor fa que comenci a existir la vertadera Sibyl, prenent distància crítica dels personatges que interpreta. Això és quelcom que Dorian no perdona, enamorat en realitat dels personatges literaris que ella encarnava. Per tant, trenca el compromís amb ella, li diu que ell l’estimava perquè era meravellosa, perquè realitzava els somnis dels grans poetes, perquè era la substància de les ombres de l’art, però que ara ja no significa res per ell: “You are nothing to me now. I will never see you again. I will never think of you. I will never mention your name”. (2012:87)

Dorian no es penedeix d’haver torturat a Sibyl, però a l’adonar-se que la maldat que viu en ell ha desencadenat un procés de degradació moral que queda plasmat al seu retrat, decideix recuperar la perfecció donant a Sibyl una segona oportunitat. No és fins al dia següent, quan vol anar-la a veure, que lord Henry li explica com Sybil, abandonada, es va suïcidar, i va representar, així, la millor escena teatral de la seva vida: morir per amor. Així, tot i que Sibyl sigui un personatge aparentment secundari —ja que apareix poques vegades i mor abans de la meitat del llibre—, la seva importància és capital, ja que és qui desencadena la decadència de Dorian, el personatge principal.

Sibyl Vane ha estat un personatge molt reivindicat, especialment els últims anys. Dos exemples de la importància que ha adquirit serien:

• Sibyl Vane: una banda de música indie rock formada a Barcelona l’any 2003 i dissolta l’any 2007.
• Sibyl Vane: una marca de sabates que va néixer l’any 2001 que sobrepassa els límits d’allò clàssic sense oblidar les necessitats de la dona.