Usuari:Lavaill art/proves

Biografia

Perpinyà, 27/11/1954

Escultor català nascut a Perpinyà, a la Catalunya Nord i establert actualment al municipi de les Valls del Valira (Alt Urgell), al nucli de Bescaran. Artista polifacètic amb un gran domini de l’escultura del metall i que, a la vegada, compta amb una llarga trajectòria de 40 anys. Lavaill domina també altres arts com ara la il•lustració, la creació de joieria d’autor, la fossa de metalls, la serigrafía, la restauració, la decoració o la realització de trofeus, entre d'altres. Alguns artistes com el poeta alt urgellenc Joan Graell defineixen a Lavaill com a un "artista complet", degut a la seva iniciativa i atreviment artístics que el fan únic.

Format des de ben jove al taller de joieria, art i fossa del seu pare, Georges Lavaill, Maître Joailler, Commandeur des Arts et des Lettres. Lavaill començà progressivament a adquirir una personalitat pròpia, fet al qual hi contribuí la seva col•laboració sostinguda al llarg de set anys amb l’escultor Apel•les Fenosa, de qui aprengué noves tècniques escultòriques i li ajudà a acabar de desenvolupar un caràcter únic. Amb ell realitzà petits formats, escultures de grans dimensions i monuments. A tot això cal afegir-hi els estudis d’art que Lavaill dugué a terme a partir de 1970 a l’Escola Massana i a La Llotja, Institut i Centre d’Art i Disseny de Barcelona.

Una altra col•laboració molt important per a la trajectòria de l'artista és la que mantingué amb Salvador Dalí entre finals de la dècada de 1970 i inicis de la de 1980, un total de set anys, a Cadaqués i Barcelona. Aquesta col·laboració, la qual, es fonamentà sobretot en la creació escultòrica de la línia de joieria del geni del surrealisme, la qual obtingué nombrosos reconeixements, especialment a París.

Philippe Lavaill ha realitzat diverses exposicions de la seva obra arreu del món, entre les que cal destacar la que va realitzar al Japó, a la ciutat de Tòquio(Harajuku Design Gallery Festa), a diverses ciutats europees com París, Lausanne, Brusel·les i també a Nova York i al Quebec (Canadà) on realitza una estada que li serví per a dominar l'escultura en gel.

L’Escultor

Philippe Lavaill destaca com a escultor de metalls, amb una gran quantitat d’obres de diferents formats, la pràctica totalitat de les quals són peces úniques. De les seves escultures cal destacar-ne una forta personalitat i expressió que combinades amb el gust pels detalls fan que el resultat sigui el domini d'un gran ofici.

Philippe Lavaill - Equilibri en el Repòs

Eros i Tanatos

Philippe Lavaill té una predilecció pels mites del món clàssic i, especialment pel món que té a veure amb la figura del cavall (Equus i la tracció de sang) Fou una exposició molt intensa, degut a que s'endinsa en els mites grecs: Eros i Tanatos o l’equilibri entre dos extrems: la vida i la mort. A Japó, Lavaill ho contrastà amb la bomba d’Hiroshima, clar exemple de Tanatos. Al Japó va participar en l’homenatge que és feia a l’artista japonès Léonard Foujita a l’any 2006, amb una mostra de la seva obra en una galeria de Tòquio. Els diferents dibuixos i pintures tenen un marcat caràcter asiàtic, emmarcat en un context històric com va ser el llançament de les dues bombes atòmiques al Japó. Segons Lavaill, Eros i Tanatos vol ser una presa de consciència sobre dues cares de l’existència: l’alegre i l’amarga, allò que els psicoanalistes van confimar com l’enfrontament entre el bé i el mal. Els dibuixos de Lavaill, neixen de la dicotomia vida-mort i contenen clares reminiscències del seu viatge al Japó. Fins i tot es veu reflectit en el cromatisme, color vermell i tinta negra sobre el blanc del paper, el qual evoca el país del sol naixent. El contrast de colors negre-vermell reflecteix i perpetua el contrast entre la fragilitat i la sensualitat de la dona que dorm, el simbolisme negre del corb.

Ànima Ferrata

(text del poeta Joan Graell)

El concepte i la forma en l’obra de Philippe Lavaill

Text de presentació de l’obra de Philippe Lavaill escrit amb motiu de l’exposició Ànima Ferrata, que es va portar a terme entre els dies 27 de març i 28 d'abril a la sala Portal del Pardo del Vendrell.

Philippe Lavaill és un artista complet. La seva formació a banda i banda del Pirineu, a cavall entre la cultura catalana i la francesa, es fa palesa en la seva manera de concebre l’art com una essència fonamental de la vida. Qualsevol obra seva, ja sigui una escultura, una pintura, o un dibuix, fascina i colpeix el sentiment de qui la contempla, per tal com expressa la fugacitat del present i recupera antics conceptes i valors als quals ens hauríem de tornar a acollir. A l’hora de pintar o dibuixar, la seva mà agafa el pinzell i el llapis amb fermesa i suavitat, a fi que el traç pugui ser, segons convingui, gruixut i intens, o fi i esvelt. Com a escultor, el material amb què Lavaill se sent més còmode treballant és el ferro. Aquí expressa amb plenitud el gust per la corba i la torsió, donant curs a formes recargolades que el rovell s’encarrega d’unificar. La seva manera de concebre la creació artística el situa, així, a mig camí entre els estils del barroc i l’impressionisme; amb unes particularitats i matisos, però, que cal tenir en compte per entendre el plantejament conceptual que li ha permès construir una obra d’abast metafísic.

En pintura, tal com van aconseguir els impressionistes francesos, ell també vol capturar la llum. La seva intenció és..En pintura, tal com van aconseguir els impressionistes francesos, ell també vol capturar la llum. La seva intenció és representar la realitat a través de l'experimentació constant. Tanmateix, al contrari d’aquells artistes, les obres dels quals eren molt clares, les pintures del Philippe reflecteixen la part tenebrosa de la vida. Per aquesta raó, en els seus quadres l'obscuritat té el mateix pes específic que la claror. També passa així en les escultures, on les ombres que projecta la llum sobre les corbes n’estilitzen la imatge plàstica. Aquest procediment també l’acosta a l’obra de Dalí, el qual feia sorgir a la llum dels quadres la part fosca dels somnis. Així, cal suposar que l’acolliment de la foscor dins la llum li pervé de l’època en què, quan tot just començava a dominar la traça del pinzell i l’art de la soldadura, va treballar, al costat del seu pare, com a col•laborador de l’artista de Figueres. Una altra singularitat que l’allunya al mateix temps de l'impressionisme i del surrealisme dalinià és la rellevància i la significació del tema: a diferència d’aquells artistes, en les obres de Philippe Lavaill la idea és tan important com la manera d’expressar-la. Tota la seva creació gira entorn de dos eixos temàtics: la transcendència de la dona com a ésser creador de llum i vida, tant en sentit físic com espiritual, i la figura del cavall com a nexe d’unió entre dos móns, el real i el mitològic. Aquestes figures sovint són tractades des del prisma de la mitologia antiga clàssica i pagana, però mai des de la cristiana. En tota l’obra escultòrica, tant en les creacions de dimensions reduïdes com en les seves grans escultures, pensades per integrar-se en un espai exterior, ja sigui urbà, rural o natural, s’hi endevina una admiració profunda per l’obra d’Auguste Rodin. També és innegable, en aquest terreny, la influència evolucionista d'Apel•les Fenosa a l’hora de desenvolupar una manera particular, sempre en constant evolució, de concebre la creació centrant l’interès artístic en la significació dels éssers mitològics i en la voluntat d’incorporar-hi formes expressives que s’assimilen a les forces de la natura. D’ell n’ha heretat l'expressió dels elements naturals en estat pur a l'hora d'esculpir com si el vent fregués el cos de la dona o com si el ferro que treballa formés part alhora de l'esperit del cavall i del terra que trepitja al galop.

Cronología:

-Anys 70: Estreta colaboració amb l'escultor Apel·les Fenosa, al Vendrell

-1978: Col·labora també durant 7 anys amb Salvador Dalí

- Obtenció del Premi de joieria Ramon Sunyer, Barcelona - 1984: conjunt escultòric de ferro Ícar perseguint Pegàs, a la façana del museu Abelló de Barcelona

- 1985: gran format en bronze de cera perduda, Abraçada, exposat de manera permanent al Buiding Corp. de Nova York.

- 1986: Exposició a París de les escultures-joies de Dalí i realització de l'escultura Décor Évènementel a la façana de la Joaillerie Mellerio, rue de la Paix, París.

-1990. Presentació d'una col·lecció de joies escultòriques d'alumini a l'Hotel Ritz de Barcelona, aquesta fou exposada també a Lausanne, Suïssa.

-1992: Nomenat Capità durant deu anys representant l'Equip Nacional de Catalunya i Espanya pel Simposi Anual d'Escultures de Gel de Québec, Canadà.

Monument de ferro colat i peça única dedicat al compositor Joan Brudieu, a la Seu d'Urgell, éssent aquesta Subseu Olímpica.

Realitza pel Comú d'Escaldes-Engordany (Principat d'Andorra) un gran monument i font que es glaça en acer inoxidable. Calidea i la Dama de Gel. Peça única realitzada als tallers del grup Astral de Sabadell. Aquesta peça es caracteritza per glaçar-se a l'hivern, reesculpint-se a ella mateixa, creant així Calidea i la Dama de Gel

2002: Gran monument en acer inoxidable, fibra òptica i vidre anomenat Metamorfosi: la Dama d'Aigua, pel grup Trace Logístic, amb joc d'aigua i creant un Arc de Sant Martí a Maçanet de la Selva. Tanmateix, a la Plaça dels Països Catalans, monument dedicat a Catalunya i els seus primers presidents: Macià, Companys i Irla. Retrats fosos en bronze a Calafell.

Escultura oficial del bust del president de la Generalitat de Catalunya, el Molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley.

2004: Monument de forja de ferro situat a la rotonda de la carretera General La Seu d'Urgel-Andorra (N-145). Conjunt escultòric eqüestre "Els Cavalls Màgics dels Pirineus". Els cavalls màgics dels Pirineus

2006: Exposició a Tòkio de pintura al Design Festa Gallery, dins del marc del centenari del pintor japonès Léonard Foujita, Around Foujita, about Foujita i escultura - Tòtem Karasu, exposada de manera permanent al jardí de la mateixa galeria. http://museuvidarural.blogspot.com.es/2008/06/foujita-fugita-fugida.html

Exposició d'escultura i pintura Eros i Tanatos a la Sala de Sant Domènec de la Seu d'Urgell.

Monument dedicat a l'Isard, en forja de ferro a Castellnou de Carcolze, dins del Parc Natural del Cadí Moixeró.

2007: Realització d'un arbre de 18m d'alçada en forja de ferro per a l'Escola Andorrana de Sant Julià de Lòria

2008 : Exposició d’escultura i pintura Eros i Tanatos. Treballs del Japó a la Fundació Lluís Carulla, Esplugues de Francolí.

Exposició d’escultura al Museu de Ciències Naturals i Paleontologia Fossilització de la Memòria, Tremp, Pallars Jussà. Treballs de fundició amb l’escultor de Burkina Faso, Taoré Mamadou.

2009 : Exposició Ídols d’escultura, pintura i joies escultòriques. Recital i concert del poemari de Joan Graell. A l’Església de Sant Climent de Coll de Nargó.

2010 : Presentació del llibre de poesia el llibre del vesc de Joan Graell il•lustrat per l’artista a l’antiga la llibreria Bertrand de Barcelona.

Tríptic Polipoètic :concert, recital de poesia amb el poeta Joan Graell i Vicenç Llorca i performance Criptocristall amb llum negra.

Exposició Mirades d’Aram d’escultura i pintura a l’interior d’un dels pilars del pont de Tortosa, que acull el museu de l’Ebre del Pont del Mil•lenari. Concert ressonàncies de metall, poesia i performance.

Mural de ferro policromat a l’oficina de turisme de Sant Julià de Lòria dedicat a la colla gegantera (Principat d’Andorra).

Realització del taller de capgrossos i gegants per l’Ajuntament d’Organyà.

Presentació dels llibres de poesia El llibre del vesc, del poeta Joan Graell, il•lustrat per l’artista, i de les places d’Ulisses, a la llibreria Bertrand a Barcelona. Tríptic Polipoètic: concert, recital de poesia amb els poetes Joan Graell i Vicenç Llorca.

Realització de la performance Criptocristall amb llum negra per l’artista durant el transcurs dels actes, Assassinem la literatura.

Realització de dos murals escultòrics per les fonts de Bescaran, ajuntament de les Valls de Valira.

2011 : President de l’Associació Baroc Art, la qual coordina exposicions i treballs editorials en col•laboració amb Ònix Editor. Té la seva seu annexa al Centre cívic la Roca Foradada al Roc de Sant Gaietà, Roda de Barà. Textos inclosos dins Poesia a la frontera , Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana de Santi Borrell. March Editor i Serretblog. Execució per la Fundació Fenosa del retrat desaparegut de Coco Chanel per Appel•les Fenosa. Exposició del retrat dins l’exposició Coco Chanel i Fenosa al Museu Fenosa del Vendrell. Adquisició feta al Museu Apel•les Fenosa per la Fundació Apel•les Fenosa.

2012 : Il•lustració del llibre bilingüe Frissons d’Ange, escrit per la poetessa Raymonde Jaccod.

Entrega dels premis de l’Association des Poètes Français a París.