Usuari:Lilither/proves

Mapa de les coves d'Ajanta

Història

Primer període Satavahana

El primer grup de coves Satavahana estan formades per les coves 9, 10, 12, 13 i 15A. D'aquestes coves, la 9 i 10 són estupes (stupa) que contenen sales d'adoració en forma de chaitya, mentre que les coves 12, 13 i 15A són vihāras. Contenen murals en que es representen històries dels Jatakas. En època Satavahana, les primeres coves, no tenien escultura figurativa destacant només l'stūpa. Les coves posteriors contenen una influència artística del període Gupta, però hi ha diferents opinions sobre la cronología en que es van construir les primeres coves.

Generalment és acceptada la teoría de Walter Spink, en que les coves es van fabricar durant el període de 100 aC fins al 100 dC, probablement sota el patrocini de la Dinastia Hindú Satavahana (230 aC - c. 220 dC) que va governar la regió. Altres datacions, prefereixen el període de l'Imperi Maurya (300 al 100 aC). Segons Walter M. Spink, un cop fetes les coves del període Satavahana, el lloc no es va desenvolupar durant un període considerable fins a mitjans del segle V. No obstant això, les primeres coves estaven en ús durant aquest període latent, i els pelegrins budistes van visitar el lloc, segons els registres deixats pel pelegrí xinès Fa Xian cap al 400dC.

Segon període Vakataka

Període característic per ser la segona fase de construcció del jaciment de les coves d'Ajanta que començà el segle V. Durant molt temps es va pensar que els coves posteriors es van fer durant un període estès des dels segles IV al VII dC, però en les darreres dècades es van realitzar una sèrie d'estudis del principal expert en coves, Walter M. Spink, han argumentat que la major part del treball va tenir lloc durant el breu període del 460 al 480 dC, durant el regnat de l'emperador hindú Harishena de la dinastia Vākāṭaka. Alguns estudiosos han criticat aquesta visió, però ara són àmpliament acceptades per la majoria dels autors de llibres generals sobre art indi, per exemple, Huntington i Harle.

Aquesta segona fase s'atribueix a la teista Mahāyāna. Coves del segon període són de l'1 al 8, l'11, la 14 fins a la 29, algunes possiblement extensions de coves anteriors. Les coves 19, 26 i 29 són chaitya, la resta vihāras. Les coves més elaborades es van produir en aquest període, que va incloure algunes reformes i repintats de les primeres coves.

La numeració donada pel servei arqueològic i resulta práctica, però no respon a cap principi ni cronològic, històric i tampoc artístic. Spink afirma que és possible establir datacions, tot i que el debat continua, les idees de Spink són cada vegada més acceptades, segons ell, l'activitat de construcció de les incompletes coves d'Ajanta va ser abandonada pels rics mecenes l'any 480 aC, pocs anys després de la mort de Harishena. Per Spink, les coves semblen haver estat en ús durant un període de temps, com ho demostra el desgast dels forats de pivot en coves construïdes a prop del 480 dC. La segona fase de construccions i decoracions a Ajanta correspon al mateix apogeu de l'Índia clàssica, o època daurada de l'Índia. En aquella època, l'Imperi Gupta ja es debilitava per qüestions polítiques internes i pels assalts dels Hūṇas, de manera que els Vakataka eren en realitat un dels imperis més poderosos de l'Índia. Alguns dels Hūṇas, els Alchon Huns de Toramana , governaven precisament la zona veïna de Malwa, a la porta del Deccan occidental, en el moment de la realització de les coves Ajanta. Mitjançant el seu control de vastes zones del nord-oest de l'Índia, els Huns podrien haver actuat com a pont cultural entre la zona de Gandhara i el Deccan occidental, en el moment en què les coves d'Ajanta o Pitalkhora es decoraven amb alguns dissenys de Gandhara.

Segons Richard Cohen, una descripció de les coves del viatger pelegrí xinès del segle VII Xuan Zang i de pintades medievals disperses suggereixen que les coves d'Ajanta eren conegudes i probablement en ús posteriorment, però sense una presència de comunitat budista estable.  

Índia Britànica i Independent

A partir del segle VII dC el budisme havia deixat de ser la religió dominant d'Índia, el que va portar al fet que tots els monestirs i conjunts religiosos situats al sud del riu Ganges havien quedat abandonats i oblidats. A Ajanta des de la visita del pelegrí Xuan Zang al segle VII no tornem a tenir cap notícia de les coves fins dotze segles després, recuperant la memòria d'aquestes per un exèrcit anglès el 28 d'abril de 1819 per "Madras Army". Un temps més tard, en 1836, Sir James Alexander fa la primera descripció d'Ajanta. Tanmateix a la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX van proliferar tot un conjunt de textos descriptius, per part de Archaeological Survey of India. No obstant això, comptem amb autors que es consideren la base de tots els estudis posteriors: James Fergusson i James Burgess, d'on queden litografies que acompanyaven els seus textos. Reproduccions de gran valor, ja que, les coves han perdut algunes escenes i aquestes imatges ajuden a reconstruir com eren les pintures d'Ajanta. En un inici les còpies d'Ajanta de mitjans del segle XIX van ser pràcticament totes destruïdes com les de Mayor Gill i Griffiths, per uns incendis. Però Lady Herringam l'any 1911 va tornar a copiar les pintures i es van publicar l'any 1915, fins i tot conservant-les actualment. Encara que les pintures fetes a inicis del segle XX serán diferents de les de mitjans del XIX, ja que, amb el temps les pintures van anant degenerant. Mentre succeïa tot aquest moviment d'interès per les coves i es van donar a conèixer a Occident va haver-hi tot un moviment on es van començar a interessar per aquest tema i són dos els grans teòrics de l'art indi: Havell i Ananda Coomaraswamy. Tanmateix, Dieter Schlingloff va intentar interpretar les escenes d'Ajanta.

El director d'Arqueologia del Nizam d'Hyderabad, va obtenir els serveis de dos experts d'Itàlia que van restaurar la Capella Sixtina, el professor Lorenzo Cecconi i el comte Orsini, per restaurar les pintures de les coves. Tot i això, temps més tard les coves van seguir patint degradació.

Amb el descobriment del conjunt d'Ajanta, es van obtenir per primer cop exemples de la pintura índia de l'antiguitat, un art indi amb entitat pròpia. La trobada d'aquestes coves va reflectir com Índia comptava amb una tradició artística pròpia fent de les coves d'Ajanta símbol cap a la independència de l'imperi britànic. En aquest punt, Índia va exigir la seva independència cultural, a aquesta reivindicació s'hi van unir artistes que veien la necessitat de retornar a una tradició pictòrica i escultòrica d'època clàssica. Ajanta com entitat històrica i cultural va ser el principal motor del canvi, el pas de la Índia Britànica colonial a la independent, l'any 1947.

Chaitya i Vihāras d'Ajanta

Les coves d'Ajanta com a conjunt monàstic budista, parteix de la tipologia de coves excavades molt repetit al conjunt de la regió d'Índia de Maharashtra des del segle II aC. Trobem el seu origen en refugis naturals on monjos i ascetes anaven en cerca de de resguard en les èpoques del monsó, pluges. Podem destacar conjunt, els més antics, com el de Karli i el de Bhaja, sent Ajanta el que millor es conserva, incloent-hi sobretot la pintura.

El fet que siguin coves excavades ens permet entendre que arquitectura i escultura són una mateixa categoria perquè es complementen; els elements sustentats no tenen aquesta finalitat, ja que, no s'ha de subjectar cap pes com les pilastres, això mateix també succeeix amb els arcs de les voltes que evoquen als troncs que s'utilitzaven per cobrir les barraques i temples antics de fusta. Les coves estan formades per roques amb capes de material dur i tou, esculpides en una roca volcànicaque prové de la serralada dels Ghats Occidentals. Aquesta variació dins de les capes de roca va obligar els artistes a modificar els seus mètodes i plans de talla en llocs: a la part superior de la muntanya es creen túnels que travessen tant les vetes dures com les toves de la roca, es forada la terra i s'introdueixen bigues de fusta en aquells forats de manera que quan fa més calor i sequedat es contrauen i amb la humitat es dilaten i esquerden la roca. Metode utilitzat des de la part de dalt de les coves i d'endins cap a fora, mentre que el pòrtic i la façana serien les últimes coses en fer.

Els artistes, probablement van treballar tant en l’excavació de les roques com en la realització de les complicades talles com pilars i sostres; a més, l'escultura i la pintura a l'interior d'una cova eren tasques paral·leles integrades. Es va esculpir una gran porta d’entrada al lloc, entre les coves 15 i 16, decorada amb elefants a banda i banda i la divinitat nāga o Nāga protectora (serp). Mètodes i aplicacions similars de talent d'artista s'observen en altres temples rupestres de l'Índia, com els de l'hinduisme i el jainisme. Aquests inclouen les coves d’Ellora, les coves d’Elephanta , les coves de Bagh, les coves de Badami, les coves d'Aurangabad i les coves de Shivleni.

Sembla que les coves del període Satavahana van estar pagades per diverses persones pels mèrits en la creença budista, amb inscripcions diverses que consignen la donació de parts particulars d'una sola cova. Les últimes coves van ser encarregades, per complet, per un sol patró dels governants locals o de les seves elits de la cort, de nou per mèrits en les creences budistes, com ho demostren inscripcions com les de la cova 17. Després de la mort d'Harisena, els donants més petits motivats per obtenir mèrits van afegir petites "intrusions" entre les coves.

Entre els santuaris del recinte d'Ajanta trobem trenta coves, cinc són Chaitya (temples) i vint-i-cinc vihāras(monestirs residencia).

Interior d'una cova vihāra, la número 12

Monestirs (Vihāras)

Els Vihāras són monestirs, sales de reunió i llocs per a la vida comú dels monjos. Eva Fernández del Campo exposa com l'organització budista rep el nom d'avasas, eren uns cent membres. Aquests monestirs són de planta quadrangular i adintellades, al voltant són tancats per estances quadrangulars que funcionen com a cel·les. A la capçalera dels monestirs s'hi troben d'una a tres capelles o sancta sanctorum on se situa el bhojana, la imatge de culte, al voltant d'aquest pot haver-hi un deambulatori a manera de claustre. El bhojana, s'utilitza com a lloc de reunió i punt central de la vida quotidiana, i com un refectori. La gran majoria de les coves van ser esculpides en el segon període, en què s'afegeix un santuari o santuari a la part posterior de la cova, centrat en una gran estàtua de Buda, juntament amb relleus i divinitats exuberantment detallades. com als pilars i a les parets, tot tallat a la roca natural.  Aquest canvi reflecteix el pas del budisme Hinayana al budisme Mahāyāna. Els viharas del període anterior són molt més senzills i manquen de santuaris. Spink situa el canvi en un disseny amb un santuari a la meitat del segon període, amb moltes coves adaptades per afegir un santuari a mitjan excavació o després de la fase original.

• 
  Cova 12. Tipus primerenc de vihara (segle I aC)
• 
  Cova 1. Monestir.
• 
  Cova 6. Monestir de dues plantes: planta baixa quadrangular hipòstila i la segona planta quadrangular amb una fila de columnes evocant un claustre i cel·les als costats. Pintats el "Miracle de Sravasti" i la "Tentació de Mara"
• 
  Cova 16. Monestir amb dues naus laterals

Part superior: Interior de la sala Ajanta chaitya, cova 26, foto de Robert Gill (vers 1868); Part inferior: pintura de James Fergusson de la sala de culte de la Cova 19.

Llocs de culte (Chaitya)

Els Chaitya, temples de culte, dels quals comptem amb cinc a Ajanta, són temples que en el seu interior trobem l'stūpa com a objecte de culte. Aquests temples són de planta rectangular amb una capçalera absidial, un deambulatori que permet als fidels realitzar la pradaksina (volta ritual) al voltant de l'stūpa, i la coberta normalment amb una bòveda kuḍu. Les sales de culte més antigues d'Ajanta es van construir al segle II a I aC, les més noves a finals del segle V dC, i l'arquitectura d'ambdues s'assembla a l' arquitectura d'una església cristiana, però sense la travessia ni la capella de la capella.

Les dues chaitya més antigues, procedents d'època Hinayana, són la 10 i la 9, mentre que la 19 i 26 són d'un període de construcció posterior. Tots segueixen la forma típica que es troba en altres llocs, amb sostres alts i una "nau" central que condueix a l'estupa permetent caminar darrere d'ella, ja que passejar per estupes era (i continua sent) un element comú del culte budista pradakshina. Els dos últims números tenen teulades de nervis alts esculpits a la roca, que reflecteixen formes de fusta, i es creu que els dos anteriors utilitzaven costelles de fusta reals i que ara són llisos, la fusta original es presumeix que va perir.

La forma de les columnes de l’obra del primer període és molt senzilla i no està adornada, ambdues sales de chaitya que utilitzen simples columnes octogonals, que després es van pintar amb imatges de Buda, gent i monjos amb túnica. Al segon període, les columnes eren molt més variades i inventives, sovint canvien de perfil sobre la seva alçada, i tenien elaborats capitells tallats, sovint estenent-se. Moltes columnes estan esculpides sobre tota la sevasuperfície amb motius florals i deïtats Mahayana, algunes estriades i altres tallades amb decoració per tot arreu, com a la cova 1.

• 
  Cova 10: Chaitya de planta absidial, volta de kudu i dos naus laterals que formen el deambulatori al voltant de l'stupa. Conté un art relacionat amb contes de Jataka (segle I aC)
• 
  Cova 9: sala de culte amb pintures primerenques i frisos d'animals (segle I dC)
• 
  Cova 19: coneguda per les seves figures de Buda, Kubera i altres arts (segle V dC)
• 
  Cova 19: una altra vista (segle V dC)

Pintures

Donants i artistes

Actualment continua sent una incògnita quins van ser tant els artistes com donants de les coves d'Ajanta.

Pel que fa els donants, s'han trobat unes inscripcions que per una banda, porten a Nagaraju a creure que es poden extreure característiques d'uns 46 donants que van finançar les coves. En canvi, per l'altra banda, Shobhana Gokhale identifica 31 donants dels quals 20 són monjos. Segons Spink les coves realitzades per monjos i la comunitat religiosa les col·loca en les coves d'època hinayana, mentre que totes les altres realitzades gràcies a grans poderosos (esdevenint donacions reials) que depenien de l'emperador Harisena, serien d'època mahayana. Spink també ens parla de les inscripcions o firmes que apareixen en les pintures denominant-les "intrusions" i atribuint-les als monjos i a l'època mahayana. Seguint, doncs, la teoria de Spink, Eva Fernández del Campo nombra diverses inscripcions i promotors de coves, com per exemple: la inscripció a la cova XVI ens permet saber que la cova va ser finançada per un ministre del rei Harisena, Varahadeva.

Sembla que podem determinar que, tant monarques com persones vinculades a la cort van col·laborar en la proliferació de monestirs.

El paper dels monjos a les coves també va ser rellevant. Hem de tenir en compte que encara que aquests portaven una vida austera, van ser aquesta comunitat religiosa que va finançar part del conjunt de les coves d'Ajanta, ja que, estem davant un centre monàstic que s'emprava sobretot per refugiar-se dels monsons i així van agafar el costum d'agrupar-se en aquestes èpoques, sorgint aquesta mena de conjunts monàstics, que, com explica Fa Xian podien arribar a tenir fins a cinc mil habitants. Una altra explicació que serveix per explicar aquest creixement de donacions per part de la comunitat religiosa que vol equiparar-se als monarques, esdevé una contradicció amb el que s'ha esmentat abans, però hem de pensar que en època Gupta-Vakataka els monestirs budistes es van convertir en centres comercials on hi havia una gran estructura econòmica i eren grans centres de poder, en nuclis econòmics. El que fa pensar que una gran part de les donacions estiguin fetes per altres personatges que no pertanyen a les elits sinó d'aquells que venien a través de la Ruta de la Seda, estrangers.

El paper de l'artista en el món indi ha sigut anònim, però era la manera que tenien d'entendre l'art com una activitat espiritual i com esmenta Eva Fernández del Campo (2007): "como una forma de yoga". Encara que no se sap si els pintors van ser monjos-artistes o un gremi d'artesans, entre altres hipòtesis, el que és segur és que a les coves van treballar diverses mans, diversos artistes, fins i tot en una mateixa escena.

Està clar que la concepció de l'artista anònim esdevé arrel d'un pensament filosòfic on als dogmes del budisme es nega la personalitat de l'artista esdevenint un missatger entre allò terrenal i diví sent capaç de comunicar-ho al fidel.

Cronologia i història de les coves de Spink

Walter Spink ha desenvolupat durant les darreres dècades una cronologia, que a diferència dels estudiosos anteriors, situa completament al segle V el segon període de les coves. Això es basa en evidències com ara les inscripcions, l’estil artístic, la datació de llocs de temples rupestres propers, la cronologia comparativa de les dinasties, combinat amb els nombrosos elements de les coves incomplets. Creu que el grup anterior de coves, que, com altres erudits, data aproximadament, del període "entre el 100 aC i el 100 dC", van ser abandonats completament en algun moment i van romandre així "durant més de tres segles". Això va canviar durant l'emperador hindú Harishena de la dinastia Vakataka, que va regnar des del 460 fins a la seva mort el 477, patrocinant nombroses noves coves durant el seu regnat. El govern de Harisena va estendre l'Imperi Vakataka de l'Índia Central per incloure un tram de la costa est de l'Índia; l'Imperi Gupta va governar el nord de l'Índia en el mateix període, i la dinastia Pallava gran part del sud.

Segons Spink, Harisena va animar un grup d'associats (inclòs el seu primer ministre Varahadeva i Upendragupta, el sub-rei en el territori del qual es trobava Ajanta) a excavar noves coves que van ser encarregades individualment, algunes contenint inscripcions que registraven la donació. Aquesta activitat va començar a moltes coves simultàniament al voltant del 462 i es va suspendre principalment el 468 a causa de les amenaces dels veïns reis Asmaka. Posteriorment, es van continuar treballant només a la cova 1, comissió pròpia de Harisena, i les coves 17-20, per encàrrec d'Upendragupta. El 472 la situació va ser tal que es va suspendre completament el treball, en un període que Spink anomena "Hiatus" que va durar fins al 475, moment en què els Asmakas havien substituït Upendragupta com a governants locals. Els treballs es van reprendre, però de nou van ser interromputs per la mort de Harisena el 477, poc després de la qual van cessar les excavacions importants, excepte a la cova 26, que els Asmaka van patrocinar. Els Asmakas van llençar una revolta contra el fill d'Harisena, que va provocar el final de la dinastia Vakataka. En els anys 478-480 dC, les excavacions importants per part de patrons importants van ser substituïdes per una erupció d'"intrusions", estàtues afegides a les coves existents i petits santuaris esquitxats d'on hi havia espai entre ells. Aquests van ser encarregats per individus menys poderosos, alguns monjos, que abans no havien pogut afegir a les grans excavacions dels governants i cortesans. Es van afegir a les façanes, els laterals de tornada de les entrades i a les parets de les coves. Segons Spink, "després de l'any 480 no es va tornar a fer cap imatge al lloc". No obstant això, existeix una inscripció de Rashtrakuta fora de la cova 26 datable a finals del segle VII o principis del VIII, suggerint que les coves no van ser abandonades fins aleshores.

Spink diu que "s'ha de permetre un marge d'error d'un any o potser fins i tot dos en tots els casos".

Patrocini Hindú i Budista

Les coves d'Ajanta es van construir en un període en què tant els déus de Buda com els hindús eren venerats simultàniament en la cultura índia. Segons Spink i altres erudits, els patrocinadors reials de Vakataka de les coves d'Ajanta probablement adoraven tant déus hindús com budistes.  Això ho demostren les inscripcions en què aquests governants, que altrament es coneixen com a devots hindús, dedicaven budistes a les coves. Segons Spink,

Que es pogués adorar tant a Buda com als déus hindús podria explicar la participació de Varahadeva aquí, de la mateixa manera que es pot explicar per què l'emperador Harisena podria patrocinar la notable cova 1, tot i que la majoria dels estudiosos coincideixen que era un hindú, com els anteriors reis Vakataka. - Walter Spink, Ajanta: History and Development, Cave by Cave.

També es va trobar una placa de terracota de Mahishasuramardini, coneguda com a Durga, en un monestir de vihāra de maons que dóna a les coves de la riba dreta del riu Waghora que s’ha excavat recentment. Això suggereix que la deïtat possiblement estava sota culte pels artesans. Segons Yuko Yokoschi i Walter Spink, els artefactes excavats del segle V prop del lloc suggereixen que les coves d'Ajanta van desplegar un gran nombre de constructors.

Coves Individuals

Cova 1

Forma ferradura de les coves

La cova 1 es va construir a l’extrem oriental de l’escarpa en forma de ferradura i ara és la primera cova amb la que es troba el visitant.

Quan es va fer per primera vegada, hauria estat una posició menys destacada just al final de la fila. Segons Spink, és una de les darreres coves excavades quan es van fer els millors jaciments i mai no va ser inaugurada completament per al culte per la dedicació de la imatge de Buda al santuari central. Això es demostra per la manca de danys a les pintures que haurien passat si els ganxos de garlandes al voltant del santuari s’haguessin utilitzat durant algun període de temps. Spink afirma que l'emperador Vākāṭaka Harishena va ser el benefactor de l'obra, i això es reflecteix en l'èmfasi en les imatges de la reialesa a la cova, amb aquells contes de Jataka seleccionats que expliquen aquelles vides anteriors del Buda en què va ser real.

El penya-segat té aquí un pendent més pronunciat que en altres coves, de manera que per aconseguir una gran façana alta va ser necessari retallar-se molt cap al talús, donant un gran pati davant de la façana. Originalment hi havia un pòrtic amb columnes davant de la façana actual, que es pot veure "mig intacte a la dècada de 1880" a les imatges del lloc, però aquest va caure completament i les restes, tot i contenir bones talles, van ser llançades sense cura pendent cap al riu, des d’on s’han perdut.

Aquesta cova (35,7 m × 27,6 m) té una de les façanes tallades més elaborades, amb escultures en relleu sobre entaulament i carenes, i la majoria de superfícies adornades amb talla decorativa. Hi ha escenes esculpides de la vida de Buda, així com diversos motius decoratius. La cova té un porxo amb cel·les simples als dos extrems. L’absència de portals amb pilars als extrems suggereix que el porxo no es va excavar a la darrera fase d’Ajanta quan els portals amb pilars s’havien convertit en costums. La majoria de zones del porxo es van cobrir antigament amb pintures murals, de les quals en queden molts fragments, sobretot al sostre. Hi ha tres portes: una porta central i dues portes laterals.

Cada paret del passadís de l’interior fa prop de 12 m de llarg i 6,1 m d’alçada. Dotze pilars formen una columnata quadrada a l'interior que sosté el sostre i crea amplis passadissos al llarg de les parets. Hi ha un santuari esculpit a la paret posterior per albergar una impressionant imatge asseguda del Buda, amb les mans al mudra dharmachakrapravartana. Hi ha quatre cel·les a cadascuna de les parets (esquerra, posterior i dreta), tot i que a causa de la falla de roca no n’hi ha cap als extrems del passadís posterior.

Les pintures de la cova 1 cobreixen les parets i els sostres. Es troben en un estat de conservació just, tot i que l’esquema complet no es va completar mai. Les escenes representades són majoritàriament didàctiques, devocionals i ornamentals, amb escenes de les històries de Jataka de les vides anteriors del Buda com a bodhisattva , la vida del Buda Gautama i les de la seva veneració. Les dues imatges pintades individuals més famoses d’Ajanta són les dues figures de mida natural de les bodhisattvas de protecció Padmapani i Vajrapani a banda i banda de l’entrada del santuari de Buda a la paret del passadís posterior (vegeu les il·lustracions anteriors). Altres frescos significatius de la cova 1 inclouen els contes de Sibi, Sankhapala, Mahajanaka, Mahaummagga i Champeyya Jataka. Les pintures rupestres també mostren la temptació de Mara, el miracle de Sravasti, on Buda es manifesta simultàniament de moltes formes, la història de Nanda i la història de Siddhartha i Yasodhara.

• 
  Un dels quatre frescos del conte Mahajanaka Jataka: el rei anuncia la seva abdicació per convertir-se en asceta.
• 
  Sibi Jataka: el rei pateix els rituals tradicionals per als renunciants. Rep un bany cerimonial.
• 
  El Bodhisattva de la compassió Padmapani amb lotus
• 
  El Vajrapani

Cova 2

La cova 2, adjacent a la cova 1, és coneguda per les pintures que s’han conservat a les seves parets, sostres i pilars. Té un aspecte similar a la cova 1 i es troba en un millor estat de conservació. Aquesta cova és més coneguda pel seu enfocament femení, les seves intricades talles de roca i les seves pintures, però és incompleta i manca de consistència. Un dels frescos d'aquesta cova del segle V també mostra als nens d'una escola, amb els de les primeres files prestant atenció al professor, mentre que els de la fila de darrere es mostren distrets i actuen.

Vista exterior i sala principal amb santuari, cova 2.

La cova 2 (35,7 m × 21,6 m) va iniciar a la dècada de 460, però principalment esculpida entre el 475 i el 477 dC, probablement patrocinada i influenciada per una dona molt relacionada amb l'emperador Harisena. Té un porxo força diferent de la cova 1, fins i tot les talles de façana semblen ser diferents. La cova està sostinguda per robusts pilars, ornamentats. El porxo davanter consta de cel·les recolzades per portals de pilars als dos extrems.

El vestíbul té quatre columnates que sostenen el sostre i envolten una plaça al centre del vestíbul. Cada braç o columnata de la plaça és paral·lel a les respectives parets del vestíbul, fent un passadís entremig. Les columnates tenen bigues de roca per sobre i per sota. Els capitells estan tallats i pintats amb diversos temes decoratius que inclouen motius ornamentals, humans, animals, vegetatius i semidivins. Les esculpides principals inclouen la de la deessa Hariti. És una deïtat budista que originalment era la demoníaca de la verola i una menjadora de nens, que Buda va convertir en una deessa guardiana de la fertilitat, un naixement fàcil del nen i una persona que protegeix els nadons.

Les pintures dels sostres i les parets de la cova 2 han estat àmpliament publicades. Representen els contes Hamsa, Vidhurapandita, Ruru, Kshanti Jataka i el Purna Avadhana. Altres frescos mostren el miracle de Sravasti, Ashtabhaya Avalokitesvara i el somni de Maya. De la mateixa manera que les històries il·lustrades a la cova 1 emfatitzen el caràcter de rei, les de la cova 2 mostren moltes dones nobles i poderoses amb papers destacats, cosa que va fer suggerir que la patrona era una dona desconeguda. La paret posterior del porxo té una porta al centre, que permet l'entrada al vestíbul. A banda i banda de la porta hi ha una finestra de forma quadrada que il·lumina l’interior.

• 
  El fresc de la cova 2 situat a sobre de la porta dreta mostra Buda al cel de Tushita
• 
  Una escena de Vidurapandita Jataka: el naixement de Buda
• 
  Les obres d’art de Cave 2 són conegudes pel seu enfocament femení, com ara aquestes dues femelles
• 
  El miracle de Sravasti

Cova 3

No és més que l’inici d’una excavació; segons Spink, es va començar just al final del període final de treball i aviat es va abandonar. Es tracta d’un monestir incomplet i només existeixen les excavacions preliminars de la galeria amb pilars. La cova va ser un dels darrers projectes que es va iniciar al lloc.

Cova 4

Vista exterior i vestíbul interior de la Cova 4

Un vihāra, va ser patrocinat per Mathura, probablement no un funcionari noble ni cortesà, sinó un devot ric. Aquest és el vihāra més gran del grup inaugural, el que suggereix que tenia una riquesa i una influència immenses sense ser oficial de l'estat. Es troba a un nivell significativament superior, possiblement perquè els artistes es van adonar que la qualitat de la roca al nivell inferior i igual d’altres coves era pobra i que tenien més possibilitats de tenir un vihāra major en un lloc superior. Una altra possibilitat probable és que els planificadors volguessin esculpir a la roca una altra gran cisterna al costat esquerre de la pista per a més residents, que reflectís la dreta, un pla implicat per l’alçada de les cel·les endavant del costat esquerre.

L’Estudi Arqueològic de l’Índia data del segle VI dC. Spink, en canvi, data de la inauguració d'aquesta cova un segle abans, cap al 463 dC, basada en l'estil de construcció i altres inscripcions. La cova 4 mostra evidències d'un col·lapse dramàtic del seu sostre a la sala central, probablement al segle VI, cosa causada per la immensitat de la cova i els defectes geològics de la roca. Més tard, els artistes van intentar superar aquest defecte geològic elevant l'alçada del sostre mitjançant una excavació més profunda de la lava de basalt incrustada.

Porta de la sala Ajanta (esquerra) i pilars de la cova

Cova 4: El Buda en una postura de predicació flanquejat per bodhisattvas

La cova té un pla escairat, té una colossal imatge de Buda en postura de predicació flanquejada per bodhisattvas i nimfes celestes que planegen a sobre. Està format per un porxo, un vestíbul hipostilar, un santuari amb una avantcambra i una sèrie de cel·les inacabades. Aquest monestir és el més gran de les coves d'Ajanta i mesura gairebé 970 metres quadrats (35.000 × 28 m). El marc de la porta està exquisidament esculpit, flanquejant a la dreta el Bodhisattva esculpit com a alleujador dels vuit grans perills. La paret posterior de la galeria conté el panell de lletanies d'Avalokiteśvara. El col·lapse del sostre de la cova probablement va afectar el seu pla general i va fer que quedés incompleta. Només es van completar l'estàtua de Buda i les principals escultures, i excepte el que el patrocinador considerava els elements més importants, tots els altres elements de la cova no es van pintar mai.

Cova 5

Cova 5, excavació inacabada com a monestir (10,32 × 16,8 m). No té escultura ni elements arquitectònics, excepte el marc de la porta. Les talles ornamentades del marc tenen figures femenines amb criatures mítiques makara trobades a les arts índies de l’època antiga i medieval. La construcció de la cova es va iniciar probablement cap al 465 dC, però va ser abandonada perquè la roca té defectes geològics. La construcció es va reprendre el 475 dC després que Asmakas tornés a començar les obres a les coves d'Ajanta, però va tornar a abandonar-se a mesura que els artistes i el patrocinador es van redissenyar i es van centrar en una cova 6 ampliada que limita amb la cova 5.

Cova 6

Una vista de l'entrada i dos pisos (esquerra), vestíbul del nivell superior i obra d'art al marc de la porta del santuari

La cova 6 és un monestir de dues plantes (16,85 × 18,07 m). Consisteix en un santuari, una sala a tots dos nivells. El nivell inferior té pilars i té cel·les adherides. El vestíbul superior també té cel·les subsidiàries. Els santuaris de tots dos nivells presenten un Buda en la postura d’ensenyament. En altres llocs, Buda es mostra en diferents mudras. Les parets del nivell inferior representen el Miracle de Sravasti i la llegenda de la Tentació de Mara. Només es va acabar el pis inferior de la cova 6. El pis superior inacabat de la cova 6 té moltes escultures votives privades i un santuari Buda.

El nivell inferior de la Cova 6 probablement va ser la primera excavació de la segona etapa de construcció. Aquesta etapa va marcar el tema Mahayana i el període renaixentista Vakataka de la reconstrucció d'Ajanta que va començar uns quatre segles després de la construcció anterior del tema Hinayana.  El pis superior no es va preveure al principi, sinó que es va afegir com un pensament posterior, probablement al voltant de l'època en què els arquitectes i artistes van abandonar altres treballs sobre la roca geològicament defectuosa de la cova 5 immediatament al costat. Tant la caverna inferior com la superior 6 mostren experiments bruts i errors de construcció. El treball de les coves era molt probable que estigués en curs entre el 460 i el 470 dC, i és el primer que mostra els Bodhisattvas assistents. La construcció de la cova superior probablement va començar el 465, va avançar ràpidament i molt més a la roca que el nivell inferior.

Les parets i el marc de la porta del santuari dels dos nivells estan tallats de manera intrincada. Aquests mostren temes com les makares i altres criatures mítiques, les apsares, els elefants en diferents etapes d’activitat, les femelles en gest de salutació. El nivell superior de la cova 6 és significatiu, ja que mostra un devot en una postura agenollada als peus de Buda, una indicació de les pràctiques de culte devocional al segle V. El colossal Buda del santuari té un tron ​​elaborat cap enrere, però va ser acabat a correcuita el 477/478 dC, quan va morir el rei Harisena. L'avantcambra del santuari de la cova presenta un grup escultòric inacabat dels Sis Budes del passat, dels quals només es van esculpir cinc estàtues. Aquesta idea pot haver estat influenciada per les de les coves de Bagh de Madhya Pradesh.

• 
  La pintura més intacta de la cova 6: Buda assegut al dharma-chakra-mudra
• 
  Pintura que mostra l’adoració devocional Mahayana a Buda
• 
  Buda al nivell superior, cérvols a sota i apsares a dalt (il·luminació artificial)

Cova 7

Vista exterior de la cova 7 i interior del santuari

La Cova 7 també és un monestir (15,55 × 31,25 m) però d’un sol pis. Consta d'un santuari, un vestíbul amb pilars octogonals i vuit petites habitacions per a monjos. El santuari Buda es mostra en la predicació de la postura. Hi ha molts panells d'art que narren temes budistes, inclosos els del Buda amb Nagamuchalinda i Miracle of Sravasti.

La cova 7 té una gran façana amb dos pòrtics. La galeria té vuit pilars de dos tipus: un té una base octogonal amb amalaka i capitell de lotus; l’altre no té una base de forma clara, presenta un eix octogonal amb un capitell pla. La galeria s'obre en una avantcambra. A la part esquerra d’aquesta avantguarda hi ha escultures assegudes o de peu, com les de 25 budes asseguts tallats en diverses postures i expressions facials, mentre que al costat dret hi ha 58 relleus de Buda asseguts en diferents postures, tots col·locats sobre lotus. Aquests budes i altres a les parets interiors de l'avantsala són una representació escultòrica del Miracle de Sravasti a la teologia budista. La fila inferior mostra dos Nagas que sostenen la tija de lotus florida. L'avantcambra condueix al santuari a través d'un marc de la porta. En aquest marc hi ha esculpides dues femelles de peu sobre makaras (criatures marines mítiques). Dins del santuari hi ha Buda assegut en un tron ​​de lleó amb una postura de cames creuades, envoltat d’altres figures del Bodhisattva, dos assistents amb apsares a sobre.

Potser a causa de falles a la roca, la cova 7 mai no es va endinsar molt al penya-segat. Consta només dels dos pòrtics i una sala de santuari amb antecambra, sense sala central. Es van instal·lar algunes cel·les. L'obra d'art rupestre probablement va ser revisada i reformada amb el pas del temps. La primera versió es va completar cap al 469 dC, els innombrables budes van afegir i van pintar uns anys després entre el 476 i el 478 dC.

• 
  Plànol de la cova 7 (esbós de Robert Gill, 1850)
• 
  Cova 7: Budes a la paret esquerra de l’avantsala (esbós de James Burgess, 1880)
• 
  Budes a la paret dreta de l'avantcambra
• 
  El passadís poc profund davant del santuari

Cova 8

Vista exterior de la cova 8, amb planta. La cova 8 és petita i es troba al nivell més baix d’Ajanta, just sota la passarel·la entre les coves 7 i 9.

La cova 8 és un altre monestir inacabat (15,24 × 24,64 m). Durant moltes dècades del segle XX, aquesta cova es va utilitzar com a magatzem i generador. Es troba al nivell del riu amb fàcil accés, relativament més baix que altres coves, i segons Archaeological Survey of India és possiblement un dels primers monestirs. Gran part del seu front està malmès, probablement per una esllavissada. L'excavació de la cova va resultar difícil i probablement abandonada després que una falla geològica que consistia en una capa mineral resultés perjudicial per a les talles estables.

Spink, per contra, afirma que la cova 8 és potser la cova més antiga del segon període, el seu santuari un "pensament posterior". Pot ser que sigui el monestir Mahayana més antic excavat a l'Índia, segons Spink. L'estàtua pot haver estat més solta que esculpida a la roca viva, ja que ara ha desaparegut. Es va pintar la cova, però només en queden rastres.

Cova 9

Entrada a la sala de culte de la Cova 9. Dreta: un esbós de 1878.

Les coves 9 i 10 són les dues sales de culte o chaitya del segle II a I aC, del primer període de construcció; tot i que totes dues van ser reelaborades al final del segon període de construcció al segle V dC.

La cova 9 (18,24 m × 8,04 m)  és més petita que la cova 10 (30,5 m × 12,2 m),  però és més complexa. Això ha portat a Spink a pensar que la cova 10 era potser originària del segle I aC, i la cova 9 aproximadament cent anys després. Així, coves 9A a 9D i 10A també daten del segon període. Aquests van ser encarregats per particulars. L'arc de la cova 9 té un perfil restant que suggereix que probablement tenia accessoris de fusta.

La cova té una forma absidal, una nau, un passadís i un absis diferents amb una icona, arquitectura i planta que recorden una de les catedrals construïdes a Europa molts segles després. El passadís té una filera de 23 pilars. El sostre és adovellat. L'estupa es troba al centre de l'absis, amb un camí de circumval·lació al seu voltant. L’estupa s’assenta sobre una base cilíndrica alta. A la paret esquerra de la cova hi ha votants que s’acosten a l’estupa, cosa que suggereix una tradició devocional.

Segons Spink, les pintures d'aquesta cova, inclosos els intrusos budes de peu als pilars, es van afegir al segle V. A sobre dels pilars i també darrere de l’estupa hi ha pintures de colors del Buda amb Padmapani i Vajrapani al costat, porten joies i collarets, mentre que els ioguis, els ciutadans i els bhikshu budistes s’apropen al Buda amb garlandes i ofrenes, amb homes amb dhoti i turbants embolicats al cap. A les parets hi ha frisos de contes de Jataka, però probablement de la fase Hinayana de la primera construcció. Alguns dels plafons i relleus tant dins com fora de la Cova 10 no tenen sentit narratiu, sinó que estan relacionats amb llegendes budistes. Aquesta manca de flux narratiu pot ser degut al fet que diversos monjos i donants oficials van afegir-los al segle V allà on hi havia espai buit. Aquest devocionalisme i el caràcter de sala d'adoració d'aquesta cova són la probable raó per la qual es van afegir quatre entranyes 9A, 9B, 9C i 9D addicionals entre la cova 9 i 10.

• 
  Estàtua de Buda al porxo de la cova 9
• 
  El vestíbul absidal amb estupa semiesfèric pla al centre de l'absis
• 
  Pintures de pilars
• 
  Cova 9: fresc amb budes amb túnica taronja i protegit per paraigües chatra

Cova 10

Vista exterior i vestíbul interior de la Cova 10

La cova 10, una gran sala de pregària o Chaitya , data del segle I aC aproximadament, juntament amb la propera cova vihara núm. 12. Aquestes dues coves es troben, doncs, entre les primeres del complex Ajanta. Té una gran sala central absidal amb una fila de 39 pilars octogonals, una nau que separa el seu passadís i l'estupa al final per al culte. L’estupa té una pradakshina patha (camí circumambulatori).

Aquesta cova és significativa perquè la seva escala confirma la influència del budisme al sud d'Àsia al segle I aC i la seva influència continuada, tot i que decreixent, a l'Índia fins al segle V dC. A més, la cova inclou una sèrie d'inscripcions on parts de la cova són "regals de prasada" de diferents individus, cosa que al seu torn suggereix que la cova va ser patrocinada com un esforç comunitari en lloc d'un sol rei o un oficial d'elit. La cova 10 també és important històricament perquè l'abril de 1819, un oficial de l'exèrcit britànic John Smith va veure el seu arc i va introduir el seu descobriment a l'atenció del públic occidental.

Cronologia

També es van construir diverses coves a l'Índia occidental al mateix període sota el patrocini reial. Es creu que la cronologia d'aquestes primeres coves de Chaitya és la següent: primer la cova 9 a les coves de Kondivite i després la cova 12 a les coves de Bhaja, que són anteriors a la cova 10 d'Ajanta. Després, després de la cova 10 d'Ajanta, en ordre cronològic: la cova 3 a Pitalkhora, la cova 1 a les coves de Kondana, la cova 9 a Ajanta, que, amb els seus dissenys més ornamentats, podria haver estat construïda aproximadament un segle després, cova 18 a les coves de Nasik i la cova 7 a les coves de Bedse, per culminar finalment amb la "perfecció final" del Gran Chaitya a les coves de Karla.

Inscripció

La cova 10 d'Ajanta, presenta una inscripció en sànscrit en escrit Brahmi que és important arqueològicament. La inscripció és la més antiga del jaciment d'Ajanta, les cartes Brahmi estan datades paleogràficament al voltant del segle II aC.  Es diu:

Inscripció cova 10 Ajanta

𑀯𑀲𑀺𑀣𑀺𑀧𑀼𑀢𑀲 𑀓𑀝𑀳𑀸𑀤𑀺𑀦𑁄 𑀖𑀭𑀫𑀼𑀔 𑀤𑀸𑀦𑀁

Vasithiputasa Kaṭahādino gharamukha dānaṁ

"El regal d'una façana-cova de Vasisthiputra" Katahadi ".

Pintures

Les pintures de la cova 10 inclouen algunes que van sobreviure del primer període, moltes d'un programa de modernització incomplet al segon període, i un nombre molt gran d'imatges intrusives tardanes més petites amb finalitats votives, al voltant del 479-480 dC, gairebé tots els budes i molts amb inscripcions de donants de particulars. Aquests han evitat sobretot pintar excessivament el programa "oficial" i, després d'haver esgotat les millors posicions, s'amaguen en posicions menys destacades encara no pintades; el total d'aquests (inclosos els que ara es perden) va ser probablement de més de 300, i les mans de molts artistes diferents són visibles. Les pintures són nombroses i de dos períodes, moltes narrant els contes de Jataka en una seqüència horària. Tant les pintures escèniques Hinayana com les Mahayana són discernibles, tot i que les primeres estan més difuminades i afectades pels primers segles d’adoració Hinayana. Aquí és d’interès el conte de Saddanta Jataka - la faula sobre sis elefants amb ullals i el Shyama Jataka - la història sobre l’home que dedica la seva vida al servei dels seus pares cecs.  Segons Stella Kramrisch, la capa més antiga de les pintures de la Cova 10 data aproximadament del 100 aC, i els principis darrere de la seva composició són anàlegs als de la mateixa època a Sanchi i Amaravati.

• 
  Cova 10, estat el 1839
• 
  El Buda amb una túnica llarga i pesada, un disseny derivat de l'art de Gandhara
• 
  Pintura posterior amb figures devocionals, sobre pilars i sostre
• 
  Pintures de Buda i Bodhisattvas als arcs

Cova 11

Vista exterior de la cova 11: Buda amb un devot agenollat

La Cova 11 és un monestir (19,87 × 17,35 m) de finals del segle V. La galeria de la cova té pilars amb eixos octogonals i bases quadrades. El sostre de la galeria mostra evidències de dissenys florals i relleus erosionats. Només es pot discernir el panell central, on es veu el Buda amb votaris fent fila per resar davant seu. A l'interior, la cova consta d'un vestíbul amb un llarg banc de roca que s'obre a sis habitacions. Bancs de pedra semblants es troben a les coves de Nasik. Una altra galeria amb pilars acaba en un santuari amb Buda assegut contra una estupa incompleta i té quatre cel·les.

La cova té algunes pintures que mostren els Bodhisattvas i el Buda. D'aquests, els Padmapani, una parella reunida per resar, un parell de paons i una pintura de figures femenines han sobreviscut en el millor estat. El santuari d’aquesta cova pot estar entre les darreres estructures construïdes a Ajanta perquè presenta un camí de circumval·lació al voltant del Buda assegut.

Bibliografia

LA BIBLIOGRAFIA COMPLETA ES TROBA A LA PÀGINA EN OBERT

Campo, Eva. Las pinturas de Ajanta: teatro de la naturaleza en la India clásica. Madrid: Abada, 2007.

Cohen, Richard S. Beyond Enlightenment: Buddhism, Religion, Modernity. Routledge, 2006. ISBN 978-1-134-19205-2. 

Gupte, Ramesh Shankar; Mahajan, B. D.. Ajanta, Ellora and Aurangabad Caves. D. B. Taraporevala, 1962. 

Harle, James C. (1994), The Art and Architecture of the Indian Subcontinent (2nd ed.), Yale University Press, ISBN 978-0-300-06217-5, <https://archive.org/details/artarchitectureo00harl>

Kleiner, Fred S. Gardner's Art through the Ages: A Concise Global History. Cengage, 2016

Kramrisch, Stella. Exploring India's Sacred Art. Motilal Banarsidass, 1994. ISBN 978-81-208-1208-6. 

Le, Huu Phuoc. Buddhist Architecture (en anglès). Grafikol, 2010

Macdonell, Arthur Anthony «THE BUDDHIST AND HINDU ARCHITECTURE OF INDIA». Journal of the Royal Society of Arts, 57, 2937, 1909.

Michell, George (2009), The Penguin Guide to the Monuments of India, Volume 1: Buddhist, Jain, Hindu, Penguin Books, ISBN 978-0-14-008144-2

Mitra, Debala. Ajanta. Archaeological Survey of India, 2004.

Ring, Trudy; Salikin, Robert M.; La Boda, Sharon. Asia and Oceania. Routledge, 1994.

Schlingloff, Dieter. Studies in the Ajanta Paintings: Identifications and Interpretations (New Delhi: 1987).

Spink, Walter M. Ajanta: The arrival of the uninvited. BRILL, 2005. ISBN 978-90-04-14833-8. 

Spink, Walter M. Ajanta: History and Development Volume 5: Cave by Cave. Leiden: Brill, 2006. ISBN 978-90-04-15644-9. 

Spink, Walter M.. Ajanta. Volume 5, Cave by cave: history and development. Leiden: Brill, 2007.

Spink, Walter M. Ajanta: History and Development Volume 4: Painting, Sculpture, Architecture, Year by Year. Leiden: Brill, 2009. ISBN 978-90-04-14983-0. 

Spink, Walter. Ajanta: History and Development, Volume 6 Defining Features. Brill Academic, 2014

Upadhya, Om Datt. The Art of Ajanta and Sopoćani: A Comparative Study : an Enquiry in Prāṇa Aesthetics. Motilal Banarsidass, 1994. ISBN 978-81-208-0990-1. 

Yokochi, Yuko. The Vākāṭaka Heritage: Indian Culture at the Crossroads. Egbert Forsten, 2004.

Links

Ajanta Caves in UNESCO List

Google Streetview Tours of each Cave of Ajanta