Usuari:Lligalletres/Prova Vilapicina
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Lligalletres. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
-08019-2870.jpg)
Vilapicina i la Torre Llobeta és un barri, el més meridional, del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.
Situació geogràfica
[modifica]
El barri de Vilapicina i la Torre Llobeta està situat a l'extrem sud del districte de Nou Barris. Al nord-est, limita amb els barris de Porta i del Turó de la Peira, també de Nou Barris. A l'oest i el sud-oest limita amb els barris de la Font d'en Fargues i del Guinardó, del districte d'Horta-Guinardó. Al sud, limita amb els barris d'el Congrés i els Indians, la Sagrera i Sant Andreu del Palomar, del districte de Sant Andreu.
La forma allargada del barri correspon a la seva situació geogràfica, ja que el desenvolupament urbanístic tradicionalment ha anat resseguint els antics camins de Sant Andreu a Horta (avui, passeig de Fabra i Puig), i d'Horta a Barcelona (avui, passeig Maragall).
De fet, els límits administratius del barri són: el passeig de Fabra i Puig, la part superior del carrer de Cartellà, el carrer de Petrarca, el passeig Maragall, el carrer Prat d'en Roquer, el carrer d'Arnau d'Oms, el carrer de la Riera d'Horta i l'avinguda Meridiana.
L'antiga llera de la Riera d'Horta creua el barri de nord-oest a sud-est, conformant el que avui són els carrers de Cartellà, de Costa i Cuxart i de la Riera d'Horta, en el que és un dels pocs testimonis de la geografia natural del territori d'abans del procés d'urbanització.
Història
[modifica]Les primeres referències
[modifica]El nom "Vilapicina" prové del llatí pix, picis (pega), que fa referència a la pega elaborada a partir de la resina que s'extreia dels pins per, entre d'altres usos, segellar el casc dels vaixells. A partir dels segles X i XI ja trobem diversos documents que fan referència a Vilapicina com a indret amb presència de forns per a l'elaboració de pega. La capella dedicada a Santa Eulàlia ja s'esmenta l'any 1031, en aquell moment sufragània de la parròquia de Sant Andreu del Palomar, una dependència que es mantindria fins l'any 1866, quan fou erigida com a parròquia independent[1]. Fins al creixement urbanístic del segle XX, Vilapicina es mantingué com a nucli poblacional relativament dispers, format bàsicament per masies, amb una població dedicada a l'agricultura i a l'explotació dels recursos naturals. Només l'entorn immediat a la capella de Santa Eulàlia pot considerar-se com a nucli poblacional estructurat.
L'annexió a Barcelona, i la inclusió en el districte de Nou Barris
[modifica]Dels dels seus inicis, Vilapicina depengué administrativament del municipi de Sant Andreu del Palomar. Això fou així fins l'any 1897, quan aquest municipi fou annexionat al municipi de Barcelona. La incorporació a Barcelona no representà per a Vilapicina només un canvi administratiu, sinó l'inici d'un procés urbanitzador imparable, per tal de resoldre les necessitats d'habitatge d'una població en gran creixement. La primera urbanització de nova planificació de Vilapicina fou la del polígon de cases barates de Ramon Albó, edificat l'any 1929 (actualment, al barri de Can Peguera). Posteriorment apareixerien nous barris, com el polígon de Torre Llobeta (1944) o el del Turó de la Peira (1960), fins a arribar a l'actualitat, amb tota la superfície urbanitzada[1].
L'any 1984, l'ajuntament democràtic impulsa una reforma urbanística (aprovada el 12 de desembre del 1983[2]) de la ciutat de Barcelona, per a superar l'estructura anterior, desfassada i que ja no respon a la realitat de la ciutat. Fins llavors, Vilapicina formava part de l'anomenat Districte 9, conjuntament amb la resta de territoris de l'antic municipi de Sant Andreu. Amb la reforma, però, es crea el nou districte de Nou Barris (inicialment anomenat Districte Nord o Ciutat Nord), i Vilapicina passa a formar-ne part, conjuntament amb els barris de la Guineueta, Canyelles, Verdum, Roquetes, la Prosperitat, la Trinitat Nova, Torre Baró i Ciutat Merdidiana. Cal fer notar que és el primer cop que Vilapicina trenca amb la seva vinculació històrica amb l'antic municipi de Sant Andreu.
El pla de barris del 2006
[modifica]El 22 de desembre del 2006, el ple de l'ajuntament aprovà la divisió de Barcelona en 73 barris[3]. És a partir d'aquell moment que el territori tradicionalment vinculat a Vilapicina quedà dividit entre els següents barris: Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera i Vilapicina i la Torre Llobeta. Cal fer esment de la paradoxa que el nucli antic de Vilapicina quedà separat del barri que en porta el nom, per a passar a format part del Turó de la Peira.
Demografia
[modifica]Segons dades de l'ajuntament de l'any 2009, Vilapicina i la Torre Llobeta és el segon barri del districte en nombre d'habitants, després de La Prosperitat, però el vuitè pel que fa a la superfície. Això fa que sigui el tercer barri amb major densitat de població, després de Verdum i el Turó de la Peira.
| Territori | Població (2009) | Superfície (ha) | Densitat (hab/ha) |
|---|---|---|---|
| Vilapicina i la Torre Llobeta | 25.957 | 56,7 | 457,7 |
| Nou Barris | 169.961 | 804,1 | 211,4 |
| Barcelona | 1.615,908 | 10.039 | 160,96 |
Política
[modifica]Llocs d'interès
[modifica]Tenim això: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Nou_Barris http://es.wikipedia.org/wiki/Santuario_de_Santa_Eulalia_de_Vilapicina http://opinioandreuenca.blogspot.com.es/2012/04/santa-eulalia-de-vilapicina-el-barri.html
I això!!!! http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214582
El nucli antic de Vilapicina
[modifica]Format pel santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina, el Mercat de la Mercè, la casa gòtica i Can Basté. Indicar que, tot i que actualment forma part del barri del Turó de la Peira, històricament és el nucli de Vilapicina.
La plaça Virrei Amat
[modifica]La plaça de Virrei Amat (fins el 1941 dedicada al poeta Joan Salvat-Papasseit[4]) es troba en l'encreuament del passeig de Fabra i Puig, l'avinguda Borbó, el carrer de Felip II i el carrer de Pi i Molist. Originalment, la plaça ocupava sols la part superior, fins a l'inici del carrer de Felip II. A partir de la reforma urbanística inaugurada el 8 de maig de 1999, la plaça inclou també el triangle situat entre els carrers de Desfar, de la Jota i de Felip II. A partir d'aquesta reforma, la plaça ha esdevingut la major zona verda del barri, amb 13.625 metres quadrats de superfície[5].
Pel que fa a la decoració urbana, cal destacar la presència a la plaça de les figures en forma de palmes o diapasons, popularment anomenades peinetes[6], creades pels artistes Andreu Arriola i Carme Fiol, dissenyades especialment com a símbol identificador del districte de Nou Barris, i que poden observar-se també en d'altres punts d'aquest territori, com la zona verda de davant de la seu del districte.
A la plaça hi ha l'edifici més alt del barri, construït l'any 1976 per La Caixa[7] sobre els terrenys que havia ocupat l'antiga masia de Can Sitjar[4].
El nucli de la plaça de Santa Eulàlia
[modifica]Al voltant de la plaça de Santa Eulàlia i seguint en carrer de Vilapicina.
La Riera d'Horta
[modifica]Ara, c. Cartellà. Pou de sobre del Cor de Maria.
La Torre Llobeta
[modifica]ç
Els quinze
[modifica]Parlar del Passeig maragall, antic camí d'horta a Barcelona.
El complex de les antigues cotxeres
[modifica]Arquitecte?
La plaça Garrigó
[modifica]Reforma darrera? Ciba-Geigy?
Les cases unifamiliars dels voltants de la plaça Garrigó
[modifica]Al barri de Vilapicina encara hi ha zones on es conserven edificacions unifamiliars d'una sola planta, representatives d'un model de ciutat anterior al desenvolupament econòmic i urbanístic de després de la Guerra Civil.. Una mostra d'això són els següents passatges:
- Passatge de l'Arquitecte Millàs: http://eldigital.bcn.cat/el-passatge-de-les-casetes-dels-tramviaires_177636.html
- Passatge de l'Esperança
- Passatge de Santa Eulàlia
- Passatge d'Escòcia
També val la pena assenyalar l'edifici del carrer de Malgrat número 58, de dues plantes i torreó, exemple de modernisme tardà.
Comunicacions
[modifica]L'eix de comunicació principal del barri el constitueix el passeig de Fabra i Puig que, provinent del districte de Sant Andreu, creua Vilapicina i envolta el Turó de la Peira.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vilapicina, dins Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La Vanguardia 13 de desembre del 1983, pàgina 23.
- ↑ «Els socis del govern aproven la divisió de Barcelona en 73 barris amb el rebuig de CiU i PP». 324.cat, 22-02-2006.
- ↑ 4,0 4,1 La plaça del Virrei Amat amb Can Sitjar, al blog de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (darrera consulta: abril del 2013).
- ↑ Suplement Vivir en Barcelona, pàgina 3, dins La Vanguardia del 6 de maig del 1999.
- ↑ «Virrei Amat será una de las zonas peatonales más amplias de Barcelona». El País, 08-01-1999.
- ↑ La Vanguardia 17 de febrer del 1976, pàgina 12.
Enllaços externs
[modifica]
RESPECTAR CATEGORIES!!!!!