Usuari:Llumeureka/proves19

Juan Domingo Vidal (Reus, Baix Camp, c.a. 1735 - 22 d'abril de 1808) fou un compositor i mestre de capella català.

Fill de Domingo Juan Domingo Sastre i María Vidal, la seva infància i juventud va transcòrrer al lloc on va neixer, Reus, on també va rebre la seva formació musical. En 1759 abandona Reus per a desplaçar-se a Sevilla, i ja no tornarà més a la seva vila natal. El juny de 1759 Vidal va presentar la seva candidatura a la Col·legiata d'Antequera per tal de cobrir la vacant de mestre de capella. Poc després va opositar al magisteri de la Col·legiata d'Olivares (Sevilla), vacant per la mort del mestre anterior, Antonio González, mentre al mateix temps aspirava al de la Col·legiata del Salvador. Finalment, al Cabildo d'Olivares no li va satisfer el resultat i va declarar oberta l'oposició a l'espera de nous candidats. El desembre 1759 es va llegir en el Cabildo d'Olivares una carta seva per la qual es retirava de l'oposició, en haver aconseguit el magisteri de la Col·legiata de Salvador a Sevilla. Una carta de recomanació de Pedro Rabassa fou decisiva per ser nomenat mestre de capella d'aquesta darrera Col·legiata, magisteri que va desenvolupar durant vint-i-nou anys, des del 1759 fins al 1788. Tot i les dificultats de treballar en una capella curta en recursos, amb només uns pocs músics de plantilla i la resta sense salari fix, Vidal es va guanyar l'estima i reconeixement del Cabildo, que li va concedir una assignació perpètua a títol personal.

El càrrec de mestre del Salvador portava annexa una capellania que exigia al seu titular estar ordenat. Juan Domingo Vidal va declarar la seva intenció d'accedir a l'estat clerical, el Cabildo li va concedir 100 ducats de còngrua i es va ordenar de tonsura en 1762, romanent com a simple tonsurat fins a 1791, data en què va reprendre la seva carrera eclesiàstica, estant ja en Càdiz.

Durant la seva etapa de Salvador Vidal es va presentar a diverses oposicions per mestre de capella de diferents esglésies. En 1768 va opositar a la Catedral de Màlaga; en 1774 a la Catedral d'Oviedo; en 1776 va concursar al magisteri de la Catedral de Granada; en 1781 al de la Catedral de Còrdova en una oposició que es va paralitzar fins a 1785 i que es va resoldre mitjançant una nova convocatòria a la qual Vidal ja no va concòrrer. Van ser sis oposicions que no va guanyar, quedant en algunes d'elles entre els més ben classificats, i en les que va tenir ocasió de conèixer personalment als mestres més rellevants de la seva època.

Deprés que en 1792 va morir el mestre titular jubilat, Francisco Prim, Vidal llavors fou nomenat mestre de capella de la Catedral de Cadis, després de quatre anys que va exercí com a interí. En els vint anys que va durar el magisteri de Vidal a Cadis no abunden en les actes capitulars les notícies relatives a la seva persona. Al juliol de 1803 portava ja algun temps malalt i era necessari suplir-lo en les seves absències. En 1805 apareix de nou malalt, sent necessari posar-li un suplent per dirigir la Capella. Juan Domingo Vidal va morir finalment el dia 22 d'abril de 1808.

Tota la vida musical de Juan Domingo Vidal que coneixem, 49 anys, va estar dedicada al magisteri de capella, amb l'obligació de compondre regularment obres per als cultes; en conseqüència la seva producció musical fou molt abundant. Una part important d'aquesta producció s'ha perdut o es troba ilocalizada, i pràcticament tota la seva obra coneguda, 199 obres, es troba en l'Arxiu de la Catedral de Cadis. Dues misses es troben en la Col·legiata d'Olivares (Sevilla), una de les quals està també a Cadis. Totes elles són obres en llatí, entre les que hi ha exemples dels dos estils practicats per Vidal.