Usuari:Lupasco/proves

Marcel Giró va néixer a Badalona el 20 d’octubre de 1913, fill d’un industrial del ram tèxtil. Era el segon de sis germans.

Va estudiar a l’Escola Nacional de Badalona i més tard a l’Escola Industrial de Terrassa, mentre treballava a la fàbrica familiar. Des de molt jove va ser aficionat a la muntanya i a la fotografia.

A l’inici de la Guerra Civil espanyola es mobilitza com a voluntari del Regiment Pirinenc, depenent de la Generalitat de Catalunya. Al 1937, decebut pels constants enfrontaments entre les diferents faccions que lluiten contra Franco, decideix exiliar-se. Travessa els Pirineus a peu, des de Berga fins a França on hi viu quasi dos anys fent tota mena de treballs. Finalment, al 1940 va poder viatjar fins a Colòmbia amb dos companys catalans, on van muntar un petit negoci tèxtil.

Es va casar amb la catalana Palmira Puig i es van traslladar al Brasil on van fixar la seva residència.

Al Brasil Giró va reprendre la seva afició per la fotografia i va acabar dedicant-s’hi professionalment. Al 1953 va obrir el seu propi estudi a Sao Paulo, Estúdio Giró. Marcel Giró va esdevenir un dels principals fotògrafs del pais, membre destacat del que es va conèixer com a Escuela Paulista. Aquest moviment, pioner de la fotografia moderna (fotografia modernista) al Brasil va néixer al voltant del Foto Cine Club Bandeirante, als anys 50, amb fotògrafs com ara José Yalenti, Thomaz Farkas, Benedito Junqueira Duarte, Gertrudes Altschul, Eduardo Salvatore, Chico Albuquerque, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, Ademar Manarini, Willian Brigato, Emil Issa, German Lorca, Moacir Moreira, Alfio Trovato i Gaspar Gasparian entre d’altres.

Va exposar les seves obres per tot el Brasil i arreu del món. Una de les seves fotografies Luz e força, va ser seleccionada per a l’exposició Photography in the Fine Arts ( New York, 1968) i forma part de la col·lecció del Metropolitan Museum de Nova York.

Giró va ser també un dels pioners de la fotografia publicitària al Brasil. Al seu estudi van treballar joves assistents que després serien grans fotògrafs mundialment reconeguts com ara JR Duran i Marcio Scavone.

Després de la mort de la seva esposa, al 1978, va deixar la fotografia professional i la fotografia artística. Va vendre l’estudi i va tornar a Catalunya.

Durant els anys 80 i 90 es va dedicar a viatjar junt amb la seva companya Paquita Rigal i va començar a pintar, amb un criteri molt proper al de les seves fotografies dels 50.

Va morir a Mirasol (Barcelona) el 24 de juliol de 2011, als 98 anys.