Usuari:Mafoso/Saldes-Proves

Els Pinós eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana. A la Llegenda dels Nou Barons de la Fama, un d'aquests era Galceran de Pinós.

Els primers Pinós dels quals s'en té constància foren els germans Bernat Riculf i Mir Riculf, els quals reberen del compte Ramon Berenguer I el 5 de juliol de 1062 els castells de Balsareny i Gaià i l'honor d'Oristà i feren acte de vassallatge a Ramon Guifre de Cerdanya pel castell de Pinós.^[1]

Mir Riculf fou, possiblement, el primer a emprar la denominació de Pinós per a nombrar els seus feus.

Armes heràldiques

En camp d'or, amb tres pinyes de sinople i bordura de gules.^[2]

Línia Troncal

Bernant Riculf (Bernat I) (?-1062) Baró de Pinós (1050-1062), Balsareny (1062), Gaià (1062), Oristà (1062) i Cornet (1062). Germà de Mir Riculf amb qui comparteix la baronia.
Mir Riculf de Pinós (Mir I) (?-1068) Baró de Pinós (1050-1068), Balsareny (1062), Gaià (1062), Oristà (1062) i Cornet (1062). Germà de Bernat Riculf amb qui comparteix la baronia. Possiblement fou el primer a emprar de denominació de Pinós per denominar el seu extens Feu. Casat amb Adelaida. Fill: Galceran Miró de Pinós.
Galceran Miró de Pinós (Galceran I) (?-1117), Baró de Pinós (1068-1117). Casat (1092) amb Berenguera de Montcada. Fills: Hug Galceran de Pinós, Galceran Galceran de Pinós. Trasllada la seu del castell de Pinós al castell de Bagà.
- Hug Galceran de Pinós: algunes fonts l'identifiquen amb Hug de Bagà (Hug de Payens) primer Mestre de l'Ordre del Temple
Galceran Galceran de Pinós (Galceran II) (?-1147). Baró de Pinós, Almirall de l'armada en la conquesta d'Almeria. Segons la llegenda fou capturat pels sarraïns els quals demanaren un rescat de 100.000 doblons d'or, 100 vaques prenyades, 100 cavalls blancs, 100 brocats i 100 donzelles. Quant es tingué el rescat reunit i la gent de Bagà comença a "donar" les seues filles. Sant Esteve, patró del Bagà, alliberà miraculosament a Galceran.
- Pere de Pinós (?-1163), Baró de Prades i prevere
  - Galceran de Pinós (1182-1225), Baró de Passamant. Casat amb Mateua de Guardiola, Princesa de Conflent-Cervera.
Galceran de Pinós, Baró de Pinós (1227) i Palmerola (1227).
- Nicolau, Baró de Llupià
  - Arsenda de Pinós casada amb Dalmau de Rocabertí (?-1229), Arconte de Perelada-Rocabertí.
Galceran de Pinós "el Vell" (Galceran V) (?-1277), Baró de Pinós(1233-1277), Valmanya, Tàrregas, Gaià, Sant Jaume, l'Espà, Gósol, Saldes, Josa, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Alebsa, Lillet, Talteüll, Fórnolls i sa Guàrdia. El 1229 participà en la conquesta de Mallorca. el 1233 fundà la vila de Bagà. També participà en les guerres entre l'Arcomte d'Urgell i el Vice-Arcomte de Castellbò, Jaume I i el baró de Montcada, L'Arcomte d'Urgell i i L'Arcomte de Foix. Casat amb Esclarmonda de Canet. Fills: Galceran, Rosa i Ramon.
- Ramon de Pinós o de sa Guàrdia (?-1277), Baró de sa Guàrdia. Veguer de Camprodon i Olot. Casat amb Tomasa de sa Portella.
  - Ponç de Pinós (?-1300) Baró de Canet, Governador de Mallorca (1285). El 1269 participà en la frustrada creuada de Jaume I a terra Santa, essent dels únics cavallers que arribaren a Sant Joan d'Acre.També participà en l'aixecament de la noblesa contra Pere el Gran.
    - Ramon de Pinós (?-1313). baró de sa Guàrdia i Canet
    - Guillem de Pinós (?-1324) (Guillem III) 1er Vescomte de Canet (el 1321 la Baronia de Canet passà a Vescomtat), baró de sa Guàrdia. Fou conseller de Sanç I de Mallorca i tutor de Jaume II de Mallorca. Casat amb Geraua de Rocabertí
      - Ramon de Pinós, Vescomte de Canet
    - Esclaramunda de Pinós casada amb Pere de Fonollet (Vescomte d'Illa)
      - Pere de Fonollet, Príncep de Camelas-Fenollet-Illa (?-1356), Vescomte d'Illa i Canet. Casat amb Marquesa de sa Portella, al enviudar aquesta de Pere Galceran de Pinós (Pere II).
  - Berenguer de sa Guàrdia (?-1328). Canonge d'Elna i Barcelona. El 1306 fou nomenat bisbe d'Osona. Inicià les obres del claustre gòtic de la catedral de Vic. Inicià el toc de l'Angelus en dita catedral.
  - Ramon de Pinós Cavaller del Ordre del Temple de Jerusalem.
  - Marquesa de Pinós, Abadessa (l'any 1300) de Santa Maria de Valldaura.
- Rosa de Pinós
- Elisenda de Pinós casada amb Pere de Montcada, Príncep de Hostoles-Montcada-Bearn (?-1308), Baró d'Aitona, Mequinensa i Serós
  - Elisenda de Montcada i de Pinós ( v 1292 - Barcelona 1364), reina consort de Catalunya-Aragó (1322-1327), ja que fou la tercera muller de Jaume II el Just.
Galceran de Pinós "el Jove" (?-1295), Baró de Pinós(1277-1295), Talteüll i Gósol (1273-1295). Casat amb Berenguera de Montcada, Princesa de Hostoles-Montcada-Bearn. Fills: Elionor, Pere Galceran i Galceran. L'any 1273 atorgà carta de franquicies a la població de Gósol.
- Elionor de Pinós ( i Montcada) (?-1319). Després d'enviudar de Bernat Isamat, baró de Rupit,es retirà al monestir de Pedralbes, del que fou protectora. és enterrada en dit convent.
- Galceran de Pinós casat amb Sança de Mallorca (filla de Sanç I de Mallorca).
- Sibil·la de Pinós casada amb Bernat Gullem de sa Portella (Baró de Lluçà, Sa Portella i Gironella)
  - Bernat de sa Portella (?-1336) Baró de Lluçà, sa Portella, Gironella, Senyor de Merlès i Olvan.
  - Marquesa de sa Portella (?-1362) a la mort del seu germà Bernat esdevé Baronessa de Lluçà, sa Portella, Gironella i Senyora de Merlès i Olvan. Es casà amb Pere Galceran de Pinós (Pere II) i, a la mort d'aquest, amb Pere de Fonollet.
Pere Galceran de Pinós (Pere I) (?- gener 1312). Casat (1299) amb Saura de Mallorca (filla natural de Jaume de Mallorca).
Pere Galceran de Pinós i de Mallorca ^[3](Pere II) (?-juliol 1348). Casat amb Marquesa de sa Portella (Marquesa de Fenollet). fills: Pere Galceran, Esclaramonda, Elionor i Constança
Pere Galceran de Pinós^[4] (Pere III) (1330-1383), Baró de Pinós, Mataplana, Lluçà, sa Portella, Telteüll, Castell-Alareny i Tosses. casat amb Marquesa de Fenollet. Fills: Bernat Galceran, Ramon Galceran. Camarlenc del rei Pere. Amplià les possessions familiars. Participà en la guerra contra Castella als fronts d'Aragó i de València (1356-69)
- Ramon Galceran de Pinós, Vescomte d'Illa (1423-?), Vescomte de Canet (1423-1430), baró de Vallfogona (1413-1430)
  - Galceran de Pinós i Fenollet, Vescomte d'Illa. Casat (1454) amb Joana d'Alagón.
  - Ramon de Pinós i Fenollet, cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet ^[5] (Bernat I) (1330-1425), Baró de Pinós, Mataplana, sa Portella, Castell-Alareny, Baró de Belcua (1388-1425), Vallfogona (1392-1409). Casat (1374) amb Aldonça de Castre (del matrimoni naixerien: Pere Galceran i Francesca) i Urraca d'Aunós ( amb qui tingué Bernat). Fou camarlenc dels reis Joan I i Martí l'Humà.
- Felip Galceran de Castre (i de Pinós) (?-1428), Baró de Castre i Peralta (1425-1428)
  - Felip Galceran de Castre i de Pinós (?-1461), Baró de Castre i Peralta (1428-1461). Casat amb Magdalena d'Anglesola
    - Felip Galceran de Castre i de Pinós, Baró de Castre i Peralta. Casat amb Timor d'Híxar
      - Elionor de Castre i de Pinós Casada amb Francesc Galceran de Castre i de Pinós
  - Bernat Galceran de Pinós (?-1441), Baró de Vallfongona (1432-1441).
    - Beatriu de Pinós. Baronessa de Vallfongona (1454).
      - Francesc de Pinós , Baró de Vallfongona (1462-1466).
        Joana Estefania de Pinós, Baronessa de Vallfongona (1483-1508), Baronessa de Milany (1508-...). L'any 1508 comprà la Baronia de Milany adquirint-la al rei.
        Pere Galceran de Pinós, Baró de Vallfongona (1527)
        (?)
        Pere de Pinós i Fenollet, Baró de Vallfongona (1559-1600)
- Francesca de Pinós casada amb Hug Folc de Cardona (baró de Bellpuig).
- Bernat Galceran de Pinós "el cavaller" casat amb Aldonça de Mur
Pere Galceran de Pinós (?-1418). Casat amb Joana de Tramaced. Fills: Joana i Pere Galceran
- Joana de castre i Pinós. casada amb Jofré de Rocabertí (Vice-arcomte de Rocabertí i Baró de Peralada)
Pere Galceran de Pinós (i de Castre) , baró de Guimerà , casat (1460) amb Blanca de So, Proceresa d'Èvol, Baronesa de Quer fodarat.
Francesc Galceran de Pinós (i de Castre), (7é) Vescomte d'Èvol. casat amb Aldonça Roig d'Iborre.
- Francesc de Pinós i de Castre, (8é) Vescomte d'Èvol. casat amb Elionor de Pinós i Castre
  - Francesca de pinós, de Castre i de So (?-1576), casada amb Joan de Borja
Guillem Ramon de So de Pinós i de Castre, Vescomte d'Illa, Évol (9é), Canet i Baró de Quer Fodarat. Majordom de Carles de Viana. Casat amb Estefania de Carroz i d'Arbòrea i Aldonza d'Aragó (el 1523)
- Elionor de Castro i de Pinós casada amb Francesc de Casanova (?-1538).
- Elionor de Castre i de Pinós casada amb Francisco de Gurrea (Baró de Gurrea)
  - Francisco Luis de Gurrea, Baró de Gurrea, Batlle General d'aragó
Ramon Guillem de Castre i de Pinós. Casat amb (?) Zurita de Peramola
- Francesca de Pinós i de Fenollet casada amb Joan d'Híxar
- Miquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita de Peramola Vescomte d'Illa, Canet, 1er Comte de Vallfogona (el 12 d'abril de 1600 la baronia de Vallfogona passà a ser comtat). Fou convocat a les corts de 1599.
- Joan Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita de Peramola Vescomte d'Illa, Canet, d'Évol, 2on Comte de Vallfogona, Comte de Guimerà i Baró de Peramola, Milany i la Portella. Fou convocat a les corts de 1599 i 1626.
- Felip Galceran de castre i Pinós Vescomte d'Évol, Illa i Canet. Casat amb Anna d'Aragó i Borja. Fou diputat del Regne d'Aragó el 1552.
  - Jerònima de Castre i de Pinós casada amb Bernanrdo Abarca de Bolea, Virrei de Napols i Governador de Portugal.
  - Gaspar Galceran de Pinós-Castre-So i d'Aragó-Gurrea (Barcelona, 15 novembre 1584- 15 Juliol 1638), Vescomte d'Illa, Canet i Évol, Par-Duc de Luna i Villahermosa, 1er Comte de Guimerà (el 1599 la baronia de Guimerà passà a ser comtat), Baró de Quer Fodarat, de la Roca, Ansovell, Fréscano, Fraella, Vicien, Albero, Arenys, Pedrola i Torrellas. Casat amb Elisabet d'Erill i de Setmenat. Sense fills.

Branca Barberà i Serò

Jerònim de Pinós-Santcliment i Mai. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
- Felip de Pinós-Santcliment Gualbes. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
- Pere Galceran de Pinós-Santcliment, Mai i de Santcliment-Gualbes. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem. Convocat a Corts de 1563.
- Bernat Galceran de Pinós-Santcliment, Mai i de Santcliment-Gualbes, Baró de Santa Maria de Barberà. convocat a les Corts de 1599.
Josep Galceran de Pinós-Santcliment i de Perapertusa^[6](~1626-1680), Baró de Santa Maria de Barberà i castlà d'Arraona. Participà a la Batalla de Montjuïc (1641). Fou ambaixador de la generalitat a París i Portugal. Intervingué en el Setge de Barcelona (1652) en el transcurs de la Guerra dels Segadors. Defensà Girona dels francesos i fou governador de Vic.Ascendit a general d'artilleria (1655) conquerí Berga i el seu castell.
- Josep Galceran de Pinós-Santcliment, Baró de Santa Maria de Barberà. Casat amb Maria de Rocabertí.
  - Josep Galceran de Pinós-Santcliment, d'Alentorn i de Rocabertí^[7], 1er Marqués de Santa Maria de Barberà (el 1702 la baronia de Santa Maria de Barberà passà a ser Marquesat), Gran d'Espanya (Grande de Espanya) (1707), Cavaller del Toisó d'Or, Virrei de Mallorca. Fou representant del rei arxiduc Carles III davant la generalitat durant el setge de Barcelona del 1706 i defensor de la defensa a ultrança de Barcelona. Al caure la ciutat (1714) fou fet presoner i traslladat a Pamplona i Burgos, on morí.
    - Josep Galceran de Pinós-Santcliment, d'Alentorn i de Pinós. Marqués de Santa Maria de Barberà
      - Josep Galceran de Pinós-Santcliment i de Pinós^[8] (Barcelona, 1710 - Barcelona, 1785) Marquès de Santa Maria de Barberà. El 1768 Fou nomenat president de l'Acadèmia de Bones Lletres.
  - Miquel de Pinós-Santcliment, d'Alentorn i de Rocabertí (Miquel Antoni d'Alentorn)^[9]. 1er Marques de Seró (el 1706 la baronia de Seró passà a ser Marquesat)i d'Alentorn, Baró de Rialb i Torre Salbana. Com el seu germà formà part del bàndol Austriacista. Durant el setge de Barcelona del 1706 conduí a la ciutat reforços des de Girona. Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707.
  - Joan de Pinós-Santcliment i Rocabertí Cavaller de Sant Joan de Jerusalem. L'any 1713 assistí a una reunió de la junta de Braços.

Notes i Referències

↑ Arxiu Corona d'Aragó, Cancelleria, Ramon Berenguer I, pergamí 296
↑ Armoria: Pinós
↑ entrada GEC
↑ entrada GEC
↑ entrada GEC
↑ entrada GEC
↑ entrada GEC
↑ entrada GEC
↑ entrada GEC

[1] Arxiu Corona d'Aragó, Cancelleria, Ramon Berenguer I, pergamí 296

[2] Armoria: Pinós

[3] trada GEC

[4] trada GEC

[5] trada GEC

[6] trada GEC

[7] trada GEC

[8] trada GEC

[9] trada GEC

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]