Usuari:Magdarina/proves

Colònies de Vilamar

A les primaries del segle XX l’educació i la sanitat eren dos temes que preocupaven a Catalunya. Millorar la qualitat de vida passava per tenir una bona educació, però primer calia gaudir de bona salut. Les condicions socioeconòmiques no acompanyaven i la majoria de la població malvivia. Els infants eren la part més feble, desnodrits i mancats d’higiene, treballaven a les fàbriques o al camp i el fet d’anar a l’escola esdevenia secundari. Aquesta cojuntura feu que moviments d’intel·lectuals progressistes es capfiquessin en canviar aquesta situació. Ambicionaven una educació humanista, igualitària i laica, un vitalisme pedagògic on l’infant fos concebut com un ésser pensant, amb criteri propi, amb decisió i opinió, on fos el protagonista. Partint de la base de formar ciutadans sans i vitals, lliures i responsables, es va iniciar un moviment de renovació pedagògica on les Colònies de Vilamar van ser una part fonamental d’aquesta experiència tan extraordinària.

La Comissió de Cultura

La responsable fou la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que creà l’Escola del Mar al gener de 1922. Ubicada a Barcelona, a la platja de la Barceloneta, l’escola era damunt la sorra, construïda totalment de fusta i amb forma de vaixell. La mainada gaudia d’una educació a l’aire lliure i prop del mar, on l’exercici físic i les arts eren part fonamental de la instrucció. No s’empraven llibres de text, però la lectura d’obres de la literatura universal era primordial en un aprenentatge també basat en l’experiència i en el joc. Era projecte pedagògic on cada alumne regulava el seu propi ritme d’aprenentatge. I una extensió d’aquesta escola foren les colònies de Vilamar.

L’objectiu de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona era formar homes i dones sans, cívics i cultes. Afavorir un ambient igualitari, construir ciutadans responsables, conviure vora la natura, a més de fer exercici físic, excursions, fomentar la música, la lectura, l’escriptura i la conversa. Manuel Ainaud i la resta de membres de la comissió bebien de les noves corrents pedagògiques europees de la Nova Escola, de Montesori i Decroly. Aquests moviments percebien l’educació com un instrument de pau i de solidaritat amb l’objectiu de construir una escola laica, gratuïta i universal, on formar ciutadans lliures. La Comissió de Cultura va crear un projecte pedagògic novedós, a vegades, trampejant la burocràcia administrativa amb molta astúcia, mitjançant el sistema tan senzill, encara que no gaire ortodox, de tirar pel dret. (...) Es pot dir que gràcies a un mètode tan singular, han existit l’Escola del Mar i Vilamar. Vilamar fou una obra magna, resultat d’una improvització increïble.

El 24 d’agost de 1922 membres de l’Ajuntament de Barcelona amb el seu alcalde i el president de la Mancomunitat Puig i Cadafach visiten Vilamar en un acte oficial. Són rebuts a l’estació de tren per l’alcalde i la resta de regidors calafellencs, el secretari el jutge, el rector, el metge, el farmacèutic, els mestres i els seus alumnes, acompanyats per bona part del poble. Bona extensió de platja era plena de carros, les veles dels quals oferien un bonic contrast amb la blavor del mar (Catalunya Gràfica, 1922). Ventura Gassol fou el primer en parlar, seguit del president del Consell de Sis, un noi de les colònies, i de Josep Barbey Prats, president de la Comissió de Cultura. L’alcalde de Calafell, Jaume Jané Papiol, tancà els parlaments manifestant que el poble de Calafell es troba en un moment trascendental de la seva història i afirmant que Vilamar tan sols pot aportar progrés i noves orientacions. I no s’equivocava, perquè que les Colònies de Vilamar van aportar prestigi i renom a les platges de Calafell i van generar que famílies benestants barcelonines, cercant el contacte amb la natura, fixessin a Calafell la seva residència d’estiueig.

Calafell 1922

El 16 d’agost de 1922 a la vora de 300 nens i nenes arriben amb tren a l’estació de Calafell. És el primer grup d’infants, provinent de l’Escola del Mar de Barcelona, que aterra a les Colònies de Vilamar. S’instal·len a la platja, sota els pins del Llagostera, en unes casetes de fusta que havien estat emprades com estands a la Fira de Mostres de Barcelona de 1920.

El 13 de juliol del mateix any les actes municipals donen compte d’un escrit presentat pel President de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, on s’agraeixen les facilitats donades pel consistori calafellenc per instal·lar la Colònia Escolar anomenada “Vilamar” i on es manifesta l’admissió de vint nens o nenes de les Escoles Públiques de Calafell a la colònia estival.

Pocs mesos enrere membres de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, havien visitat el consistori calafellenc buscant un espai de la costa catalana per establir una nova forma de passar l’estiu destinada a la mainada barcelonina. Cercaven un lloc on poder aprofitar els elements naturals, la llum del sol, l’aigua del mar i l’aire pur. Era aquest el propòsit que animava l’Ainaud, en Gassol i el doctor Mias quan es llançaren a recórrer, la primavera del 1922, les platges de Barcelona, de llevant a ponent, fins que ensopegaren amb una d’ideal que es trobava davant l’estació de Calafell. Així ho relata Pere Vergés, (...) De fet, la separava de l’estació un pinar magnífic, i estava tan deserta (...) s’iniciava la línia de façanes blanques i arreglerades que dibuixaven el barri pescador (...) Al nord hi havia un bosquet, a continuació l’estació, i a mitja hora de camí costerut, aturonat, el poble de Calafell que semblava guaitar l’horitzó infinit de la mar, des de la privilegiada talaia d’un guaita sempre alerta.

A Calafell van trobar una platja ampla, poc fonda, de sorra fina i neta, amb una aigua rica en iode, molt assolellada i amb una zona d’ombra formada per una pineda, a més a més, a tocar de l’estació de tren.

La República d'infants de Vilamar

Vilamar fou concebut com un poblet, un poblet on dues cases constituien una vila amb jardinet. Pere Vergés descriu la casa com llar familiar i nucli aglutinador i la casa-ciutat on habitaven tots els membres de la República de Vilamar Petits i grans, alumnes i mestres, constituíem la immensa família del poble; érem ciutadans (...) formant una col·lectivitat que governàvem nosaltres mateixos a través d’un sistema d’eleccions absolutament democràtiques. Tots teníem drets i deures. No existien diferències de classe (...) vam arribar a assolir un nivell de felicitat tan fora del corrent.

Però què és el que encara avui dia meravella de Vilamar? La seva organització, el sistema educatiu, el protagonisme de l’infant com ésser pensant, com a individu amb capacitat de decidir, les matèries impartides, el posar en valor les arts, la igualtat, la coeducació, el formar ciutadans sans, lliures i cultes, la laïcitat de l’educació, la no memorització de la lliçó, l’afavorir la curiositat pel saber i per la recerca, l’aprenentatge a través de l’experiència, de les vivències i del joc.