Vés al contingut

Usuari:Mahakala3/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Iconografia

[modifica]

De tots els atributs fonamentals de tot bodhisattva, a saber, la saviesa (prajña) i la compassió (karuna), en Avalokitesvara domina aquesta última. Mentre la seva saviesa li diu que tots els éssers son, en essència, idèntics al absolut i d'aquí que, en el fons, estiguin salvats, la seva compassió li indueix, de totes maneres, a no desistir en el seu esforç per a l'alliberament dels éssers.[1]

Simhanada-Lokeshvara.

Avalokiteshvara com Simhanada-Lokeshvara

[modifica]

Avalokiteshvara adopta la forma de «Lokeshvara amb la veu de lleó» (Simhanada) quan se'l crida per a la curació d'una malaltia.[1]

Reconeixem Simhanada com a forma d'Avalokiteshvara per la pell de gasela sobre l'espatlla esquerra, a sobre d'un lleó. La mà dreta penja relaxada cap avall i l'esquerra està recolzada en el genoll. La seva mirada es dirigeix, plena de compassió, als pacients; el seu tercer ull detecta la causa de la malaltia. Són els seus atributs els que assenyalen les funcions medicinals de Simhanada. A l'altura de la seva espatlla esquerra es representa el recipient per a pastar les medicines; sobre ell hi ha una espasa flamejant: la llanceta quirúrgica. Les dues descansen sobre un lotus que simbolitza la puresa i que aquí expressa l'absència d'interès de l'acció mèdica.[1] El trident llampant (trisūla) és l'arma per a matar als dimonis de les malalties; la serp, sovint símbol de l'odi, expressa l'energia amb la qual Simhanada arremet contra els esperits de la malaltia. La semblança amb el bastó d'Asclepi no ha de ser més que una casualitat.[1]

L'animal sobre el qual munta Simhanada, el lleó (simha), s'interpreta com a símbol de la reanimació. Es relaciona amb una vella llegenda en la qual, una vegada, un lleó havia despertat amb el seu rugit a la vida a un petit lleó nascut mort. La llegenda porta al mateix temps l'aclariment del nom de Lokeshvara «amb la veu de lleó»: ell és el metge que retorna la vida als malalts. L'absència de la corona de cinc puntes, d'altra banda característica dels bodhisattves transcendentals, a més del conjunt de la forma, l'ull en el front i la pell de tigre com cobreix-seient, indiquen que el model per a Simhanada cal buscar-lo en l'hinduisme.[1] Els atributs de Simhanada recorden a Xiva; també el trident i la serp pertanyen als atributs del déu hinduista Xiva. Simhanada porta a vegades una mitja lluna en la trossa, igualment un atribut de Xiva.[1]

Shadakshari-Lokeshvara.

Avalokitesvhara com Shadakshari-Lokeshvara

[modifica]

De les representacions sedents de Avalokiteshvara, la de Shadakshari és la més freqüent, en aquesta manifestació el bodhisattva es mostra en la seva naturalesa pura com el «señor de les sis síl·labes» (şad-*akşara). Sota la forma de Shadakshari, Avalokiteshvara s'asseu en el seient del lotus (padmā-sana) amb les cames plegades.[1]

Algunes obres menors interpreten per error el gest de Shadakshari de sostenir la (invisible) joia (manidharamudrā) com un gest de salutació o adoració (añjalimudrā) i s'obliden que el mudra de la salutació mai apareix en els budes ni en els bodhisattves. La forma sobre el cap de Avalokiteshvara és el buda transcendentalAmitābha, el pare espiritual de Avalokiteshvara. En les escultures de bronze i de pedra, es col·loca normalment a Amitābha com una petita figura en el tocat de Avalokiteshvara.[1]


Padmapani.

Avalokiteshvara com Padmapani

[modifica]

De les formes dempeus de Avalokiteshvara, la de Padmapani (aquell que agafa el lotus) és la més antiga.[1] Padmapani-Avalokiteshvara ajuda a la salvació sense benefici propi i ho fa determinat exclusivament per la seva gran compassió (mahakaruna).

Porta la corona de cinc puntes, símbol de vencedor del món, ornament de príncep i, sobre l'espatlla esquerra, la pell de gasela que és el signe distintiu d'Avalokiteshvara.[1] La seva postura és informal; el cap està una mica inclinat i el maluc és cap enfora, de manera que l'eix del cos es doblega en tres parts (tribhanga). La mà esquerra amb el dit índex estès, sosté el tall del lotus; la mà dreta, oberta cap a fora, s'abaixa fent el gest de la concessió, expressant que està preparat per ajudar.[1]







  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Wolfgang Schumann, Hans. Las imágenes del budismo. Diccionario iconográfico del budismo mahayana y tantrayana. (en castellà). Madrid: Abada Editores, 2007, p. 119. ISBN 978-84-96258-72-3.