Femiñetas[modifica]

Femiñetas (feminisme en vinyetes) és un periòdic de còmic feminista realitzat per cronistes i il·lustradores de l'Argentina, Espanya, Cuba, el Perú, Puerto Rico, l'Uruguai i Colòmbia.

Fa dos anys la periodista i comunicadora Flor Coll va migrar des de Rosario a la ciutat catalana Barcelona i va crear una publicació que proposa una mirada feminista en vinyetes. Porta sis edicions amb la participació de més de 130 il·lustradores i escriptores.

Femiñetas combina dues maneres de pensar la producció editorial que per a molts mitjans podrien resultar antagòniques. Coll ho va pensar com un periòdic imprès pel seu amor al paper. Però lluny de la idea dels diaris del segle XX, la redacció no està en un lloc físic: és virtual i interoceànica. Connecta a il·lustradores, dibuixants, escriptores, poetes i periodistes de diferents parts del món, principalment de Rosario i Barcelona, les dues ciutats de Coll.

El nom és amb "f" minúscula, "com tots els noms propis que s'esmenten en el diari per a donar visibilitat a l'horitzontalitat i transparència en els feminismes", com diu la volguda Bell Hooks. Avui suma a 44 il·lustradores, periodistes, escriptores, dissenyadores, amb perspectiva de gènere. Totes i tots de diferents ciutats de l'Argentina, Espanya, Alemanya, el Perú i l'Uruguai. La idea la tenia des de fa temps: "com generar noves maneres de comunicar 'els feminismes' en un llenguatge clar, inclusiu i que traspassi les barreres internacionals, idiomàtiques, d'edat, raça, cultura, territori o religió".

Femiñetas
Tipus	Periòdic il·lustrat feminista
Llengua	Castellà
Ciudad	Rosario, Argentina
Fundació	2017
Primera publicació	Juliol de 2018
Edicions	6 (pel moment)
Directora	Florencia Coll
Editora	Florencia Coll
Cost	4 euros

Origen[modifica]

L'any 2017, la Flor Coll va migrar a Barcelona per a fer un màster en comunicació i gènere. Tenia 38 anys i estava en crisis amb la seva professió de periodista i el seu títol de comunicadora social. Durant el cursat va investigar sobre dones i dissidències sexuals que es dediquen a la il·lustració. Va mirar de prop les produccions que es teixien des de feia dues dècades de la mà de conegudes referents però també va dedicar atenció a les il·lustradores que van emergir amb l'explosió dels feminismes, després del primer "Ni Una Menos" de 2015. Va fer un qüestionari, les va contactar, els va preguntar pel seu treball i els va fer una proposta: ser part d'un periòdic feminista que contés totes les històries a través del còmic. Així va néixer femiñetas, una publicació en paper de diari que en un any va imprimir sis edicions i va publicar a més de 130 il·lustradores i escriptores d'un i un altre costat de l'oceà Atlàntic.

El peròdic va sorgir des de la necessitat de parlar dels feminismes, d'explicar el present, sobretot com a migrants, i després del que va significar, el moviment "Ni una menos" a l'Argentina, com a forma de crit i indignació davant els feminicidis, la violència i l'odi cap a les dones i identitats dissidents. L'atur internacional de dones va ser clau en l'últim temps i les lluites també es van reunificar en els últims anys als carrers. Juntes avui són milions en diferents punts del planeta, que a més creuen que una altra vida és possible.

Història i evolució[modifica]

La història del periòdic és com tot projecte d'autogestió. Avança, evoluciona, cerca finançament, surt de fira, recorre espais per a difondre-la, aprèn de les persones que porten aportacions per a col·laborar. Es capacita i expandeix. També a vegades ha de detenir-se i saber on està parada una, en aquest cas, la Flor com a editora i directora. Arriar aquest projecte cultural feminista que estima, que té tant d'un costat com de l'altre de l'oceà.

Es pensa des del periodisme i des de les maneres de comunicar: amb les dones, lesbianes, transsexuals, travestís, i les persones no binàries. Volen i desitgen construir la seva pròpia narrativa. "Ara que estem juntes. Ara que sí que ens veuen". Aquests eren els seus càntics als carrers en les últimes manifestacions.

El que no nomenem no existeix. Flor creu en això i per descomptat que necessiten i desitgen ser nomenades, perquè no és només des del llenguatge que es dóna visibilitat, sinó que també des de la paraula i la il·lustració.

Es busca un món més just i igualitari per a les identitats feminitzades, per a les dissidències i per a tots. Perquè saben que hi ha diverses opressions cap a les persones amb discapacitat o diversitat funcional, les persones que travessen processos amb la seva salut mental, les persones adultes majors, les que estan fora o expulsades del sistema neoliberal. Es vol transformar la seva realitat i per això es necessita explicar-la.

Des d'aquest periòdic il·lustrat i en vinyetes tenen clar l'influx del canvi social i les accions des del llenguatge fins a les eines utilitzades en les lluites dels moviments socials sobre la llengua i els mitjans de comunicació massius. La complexitat de la narrativa en llenguatge-historieta i còmic pot partir no sols d'un extens treball bibliogràfic des d'Héctor German Oesterheld (El Eternauta) fins a l'activista local Flavita Banana, sinó que també posen potes per a dalt les maneres narratives amb les eines de sempre: la paraula i la il·lustració, que condensen el sentit.

Perquè el que es posa en joc aquí, en aquesta alquímia, és generada en els espais públics i en l'esfera del privat per a passar a reproduir-se moltes vegades en la vertiginosa virtualitat. És sense dubtes, la disputa de sentit d'una època.

Es plasma al paper, pintem, s'escriu ficció, crònica o poesia en quadres o vinyetes. Aquest gènere ha estat sempre menystingut pel cànon de l'acadèmia i de les lletres i per això a femiñetas el resinifiquen i l'imprimeixen per mil en impremta, en la rotativa i en format de diari en paper que tant en Rosario i com a Barcelona tenen una història de més de cent cinquanta anys. I que Virgínia Bolten va saber utilitzar molt bé per a fer el primer periòdic feminista a finals de segle XIX a l'Argentina. Es creu en l'intent de condensar tant literatura com art gràfic, exploració en la composició de dibuixos i estils propis, formes narratives subjectes a una temporalitat específica, recursos i eines que han estat preses pel cinema i viceversa. Posar en discussió i analitzar espais, discursos i totes les eines que poden semblar fins a alienes, o capritxosament articulades, però que funcionen en una estructura que les condensa. Que produeix sentit. I que se sap què és el que està en joc: apropiar-se d'una narrativa des dels activismes.

No tenen redacció fixa. És més virtual que real. Està en moviment i en moltes ciutats alhora, però surten en un únic periòdic il·lustrat a color i rampell en la web.

Relació amb els directors[modifica]

La Flor Coll és l'única directora i editora.

Florencia Coll[modifica]

Florencia Coll, acostumada a dir-se Flor, és periodista i llicenciada en Comunicació Social de la Universitat Nacional de Rosario (UNR) i posseeix un màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Va treballar més de 15 anys com a cronista en Rosario en TV, radio Universitat Nacional de Rosario i va col·laborar en diferents mitjans gràfics en diversos espais polítics i culturals. També com a docent en espais amb persones amb discapacitat, en espais de DDHH i en #NiUnaMenos.

En 2017 va produir un periòdic transoceànic, femiñetas (feminisme en vinyetes) que porta 6 números impresos amb 130 il·lustradors i il·lustradores periodistes de diferents ciutats del món.

Actualment és docent de Taller de ràdio del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB i col·labora en mitjans "freelance". A més d'estar a càrrec de l'edició i direcció de femiñetas.

Relació amb els col·laboradors[modifica]

Molta gent col·labora en el periòdic. Ajuden en les xarxes socials, per a connectar-se des de diferents parts del món, però també a conèixer treballs de persones que no tenen massa difusió, a pesar que cada vegada hi ha més editorials que estan publicant a dones que fan novel·les gràfiques feministes.

La constància i la generositat és enorme, persones que sent treballadores de l'art i la creativitat acosten els seus coneixements i passió al projecte col·lectiu de femiñetas. Tant des de la il·lustració com des de l'escriptura, la tasca és constant.

El periòdic es realitza a Lleida, encara que els primers números es van fer a l'Argentina.

Són fonamentals les aportacions de Victoria Rasia en el disseny gràfic i de persones com Virgínia Giacosa a l'Argentina i Esdian i Bellin a Il·lustra a Barcelona. Després estan les col·laboracions de cada edició que són variades.

En total hi ha 130 col·laboradors.

On aconseguir el peròdic femiñetas[modifica]

A Rosario:

Libre librería (San Martín 1168), Arde Libros, (Sarmiento 783, local 13), Paradoxa Libros (Mendoza 923), Mal de Archivo (Moreno 477), Buchin libros (Entre Ríos 735), Sahuira Tienda (Alvear 576), Bigba Café (Catamarca y Alsina), Make My Day (Sarmiento 574) i a Paleta en Mano (San Juan 788).

A Buenos Aires:

Musaraña libros (J. Maria Paz 1530, Vicente Lopez).

A Ciutat de Buenos Aires:

Céspedes Libros (Cespedes 3065, Colegiales), Espacio Moebius (Bulnes 658) i a Berlin Grafik (Montevideo 88).