Usuari:Mancho22/proves

Sepulcres de la capella de la Immaculada Concepció de la Seu de Tarragona(1678-1683)

El conjunt arquitectònic al que pertanyen aquests dos sepulcres, és dels més rellevants construït o realitzat durant el segle XVII, que trobem a Catalunya ja que té un complex conjunt iconogràfic.

Història

La Capella de la Immaculada Concepció, té un important sistema de mecenatge nobiliari, el mecenatge va arribar de la mà de Diego Girón de Rebolledo, Prior capitular de la Catedral de Tarragona. Dins el majestuós record a la vida d'aquest personatge eclesiàstic, hi figuren diferents noms d'artistes com el canonge arquitecte Fra Josep de la Concepció, el pintor Josep Grau, el forjador Joan Andreu i l' argenter Bonaventura Fornaguera. Totes aquestes personalitats fan que aquest sigui un treball d'un detallisme exquisit, així com un coneixement dels models estètics a admirar, dels quals es deixen veure din de la mateixa Catedral de Tarragona, el punt més alt de la ciutat.

Estilo

L'estil al que pertany l'obra, el Barroc, és un estil que es va desenvolupar i arrel·lar durant els segles XVII i part del XVIII. L'art en aquest període va estar influït per molts factors com l'economia, la política però sobretot va estar influït per la religió, per la divisió que va protagonitzar Martín Lutero entre l'església catòlica i la recent nascuda Església Protestant. En aquest context històric la societat estava dividida per estaments, i la burgesia volia obtindre un paper més important dins la societat, aquest desig fa que sigui possible observar obres, com la de Diego Girón de Rebolledo, els burgesos buscaven el reconeixement comprant i creant obres d'art.

y en la que la burguesia alcanzo un papel preminente, lo cual hace que sea entendible que esta clase social, burguesia, buscara el reconocimiento mediante el pago de obras como es el caso de esta de la mano de  Diego Giron de Revolledo. Junto a este estilo hay dos fenomenos historicos estrechamente ligados y en relacion a lo redactado, la Contrarreforma catolica y el absolutismo monarquico. Como ya se ha citado anteriormente, la burguesia va a desenpeñar un papel importante en relacion al arte y su afan por reflejar sus gustosa diferencia de la  europa protestante, que si lo hicieronen pintura pero en cuanto a las iglesias, prohibieron  tajantemente las imagenes en la decoracion de sus templos.

Descripción

Els sepulcres tenen una estructura idèntica exceptuant las volutes de ambdós, estan supeditats por columnes d'ordre toscà amb un pedestal de pedra negra, sobre el qual hi ha una treballada fila de alabastre, procedent de las canteres d'Horta i Tarragona, així com una ornamentació prevista de mascarons sostinguts, una gran part rectangular, la qual es veu supeditada per dues figures esculpides on es mostren els cosos sencers, centrat entre els dos cosos trobem un epitafi de baix relleu. Aquesta part està coronada per un marc oval. Trobem un entaulament amb un fris i una cornisa sortint amb motius filo-mòrfics.

El busto de la muerte representa la vanidad de las glorias mundanas frente a la inevitable muerte y el de la imajen de la justicia un camino para transcender de la vida a traves de las artes liberales y de las virtudes como via hacia la Redencion. Por lo tanto en uno encontraremos trofeos militares mientras que en el otro emblemas eclesiasticos.

El primer sepulcro es el de los hermanos de Diego Giron de Rebolledo, Francisca y Godofredo, y al ser el primero en programarse ocupa un lugar mas cercano al prebisterio (presbiteri). Apesar de no ser él, el que estaba enterrado alli, el sepulcro hace referencia solamente a la vida militar de Godofredo, y por ello junto al epitafe (epitafe) se dan motivos belicos, algo que se deja ver en el resto el seplucro , como en las armaduras de las pilastras o en las celadas de los puttis. Esto podriamos decir que, apesar de ser el propio Diego quien pagase ambos sepulcros, es un tanto egoista pero lo complementa dando un epitafe donde les devuelve el "protagonismo". el epitafe dice: "aqui el darrer dia esperen de nou els ossos dels nobles Godofredo Giron de Rebolledo, batlle general i custodi de la cuitat i el castell de Tortosa per la sacrea, catolica i reial majestat, i de la noble Francisca de Vilanova Giron de Rebolledo, germans del manuficentissim constructor de aquesta capella. L'honor, els emblemes, la lloa de les ara fumoses imatjes de aquesta il.lustre familia viuran per sempre en lloança perenne dins la memoria i els annals de la virtud. pero uns altres de fets, aquells propis i dignes d'un llibre, que no deixi de narrar-los el marbre. Siles llagrimes poder arrencar el dolor, pel dolor, vessa llagrimes, vessa pregaries".

En el segundo sepulcro es donde se encuentra el propio Diego Giron de Rebolledo, en este los signos han cambiado pero sigue esa representacion cristiana patente en el emblema central de la resureccion de cristo. cabe destacar que son pocos los elementos que dejan a un lado el camino de la muerte y la vanidad, entre ellos podemos ver el niño soplando ampollas del pedestal. En este sepulcro se quisieron reflejar cosas tales como la fortaleza, patente en la columna o la temperamento(temperança) evocando agua al vino i de las artes liberales. Junto al epitafe encontramos siete medallones eliptico que hace una referencia dificil de asignar, y entre las posibles opciones se barajan la de su amor a la dialectica o quiza filosofia, o la aritmetica si contamos con el abaco entre muchas otras.

Curiositats

Esta capilla deja ver, en su conjunto, excelente y minucioso trabajo hecho por los escultores , asi como tracistas y broncistas entre otros muchos persoajes. Ademas estos sepulcros se dotaban de onamentos liturgicos para el servicio al culto del altar y entre ellos encontramos una lampara de plata , de la mano del Barcelones Buenaventura Fornaguera de extraordinaria belleza. Por ultimo destacar que el propio Diego Giron de Rebolledo pago 2000 libras a los fondos de la Bolsa Canonical, que el mismo fundó, para evitar asi que otros personajes fueran enterrados n el mismo espacio, en el cual permanecia su descanso eterno y el de sus hermanos.

Bibliografia

• Bosch i Ballbona, Joan. Els tallers d'escultura al Bages del segle XVII. [Manresa]: Caixa de Manresa, Obra Cultural, 1990. ISBN 84-505-9553-3.