Usuari:Manel946/proves

Maurice Benayoun
Biografia
Naixement	29 de març de 1957; Mascara (Algèria)
Activitat
Art	Vídeoart

Maurice Benayoun és un vídeoartista i teòric francès, nascut a Mascara (Algèria) el 29 de març, al 1957. Viu i treballa a París i Hong Kong. És professor de of Creative Media a Hong Kong, cofundador al 1987 de l'empresa "ZA Production", especialitzada en els nous mitjans de comunicació. També és cofundador i director artístic del CITU (Création Interactive Transdisciplinaire Universitaire), i cofundador de Moben Fact^[1], empresa cultural de recerca i innovació que desenvolupa, dóna suport i promou el treball i la investigació del seu fundador Maurice Benayoun, àlies Moben, pioner i figura clau de la creació digital.

Biografia^[2]

Considerat com un dels líders de la creació digital, l'obra de Maurice Benayoun no es limita a les pràctiques tecnològiques, i treballa també la fotografia, el vídeo, la instal·lació, la performance, la ficció, la teoria de l'art, la realitat virtual, la instal·lació urbana, la realitat augmentada i l'escenografia d'exposició.

En els anys 1980 Benayoun va dirigir instal·lacions de vídeo sobre artistes contemporanis, fins i tot de Daniel Buren, Jean Tinguely, Sol LeWitt i Raysse Marcial.

Entre els anys 1990 i 1993 realitza, amb la col·laboració de François Schuiten i Benoît Peters, la sèrie Quarx, que va ser la primera sèrie de síntesis 3D en alta definició difosa en un gran nombre de països. Al 1993 va guanyar el premi de la "Villa Medecis Hors Les Murs" pel seu projecte AME (Art After Museum), col·lecció d'art contemporani de MediaWiki:Badtitletext. Després de 1994 Benayoun es va implicar més amb la realitat virtual i les instal·lacions interactives i d'art. Una d'aquestes instal·lacions va ser descrita per Jean-Paul Fargier al diari Le Monde (1994) com "el primer Vídeojoc Metafísic". A partir d'aquí realitza instal·lacions artístiques interactives apel·lant a la realitat virtual, entre les quals destaquen: Les Grandes Questions (1994-96) i Tunnel sous l'Atlantique, esdeveniment de televirtualitat que relaciona el Museu d'Art Contemporani de Montréal i el Centre Pompidou de Paris. Al 1998, rep el premi "Golden Nica" de l'art interactiu del festival Ars Electronica per la instal·lació World Skin, un safari photo au pays de la guerre. Aquests dos treballs van ser rebuts per la crítica com a esdeveniments que van marcar l'art numèric.

Des de l'any 2002 treballa sobre el concepte Fusion Critique, i des del 2005 sobre de les Emocions que dona forma a un conjunt de creacions com Marché des émotions (Galeria Bund 18, Shanghai), Frozen Feelings, Le Distributeur automatique d'émotions i Emotion Forecast: la météo émotionnelle de la planète.

Els treballs de Maurice Benayoun han estat gratament recompensats en les manifestacions i grans museus: Centre Pompidou, Musée d'Art contemporain de Lyon, Musée d'art moderne de la ville de Paris, Musée d'Art contemporain de Montréal, Kiasma (Hèlsinki), Museum of Moving Image i Eye Beam (NY), eArts Shanghai, Ars Electronica Center, Linz (Àustria), entre altres. Les seves obres formen part també de col·leccions públiques i privades, sobretot a França, dins el Fons Nacional d'Art Contemporani.

Paral·lelament a la seva activitat artística, Maurice Benayoun participa en la concepció i realització de l'escenografia interactiva de nombroses exposicions, esdeveniments i projectes arquitecturals. Destaca Salle de Navigation (1997) de l'exposició Nouvelle image, Tables Panoramiques de Planet of Visions, Exposition Universelle de Hanovre (EXPO2000), nouveaux réseaux, i Membrane (2001) de l'exposició l'Homme Transformé a des Sciences de , Parcours multimédia de l'abbaye de Fontevraud, Cosmopolis, Overwrting the City, i l'exposició permanent Arc de triomphe de l'Étoile a Paris.

Professor de conferències, va impartir vídeo de creació i nous mitjans des de l'any 1984 al la universitat Paris 1 Panthéon-Sorbonne. Del 1996 al 1997, és artista invitat a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de Paris. Cofundador i director del CITU (Création Interactive Transdisciplinaire Universitaire), desenvolupa la seva activitat de recerca, creació i reflexió sobre els mitjans emergents.

L'any 2006 inicia el seu bloc The Dump^[3], on afegeix quotidianament nous projectes encara per realitzar. Maurice Benayoun presenta al desembre del 2008 aquest bloc com a tesi doctoral en Arts i Ciències de l'Art en el transcurs d'una performance a Sorbonne sota la direcció de Anne-Marie Duguet. El jurat estava composat per Jean Da Silva, Hubertus von Amelunxen, Louis Bec i Derrick de Kerckhove.

L'any 2011 funda H2H Lab (Human to Human Lab), federació de laboratoris dedicada a la recerca dins del camp dels nous mitjans de comunicació i de les seves implicacions estètiques i socials. Al setembre de l'any 2012 esdevé professor i investigador de of Creative Media de City University of Hong Kong.

Característiques del seu treball

Segons Maurice Benayoun, la teoria ve de la trobada amb l'imaginari, on les noves tecnologies s'uneixen a la nostra fantasia.

Com un dissenyador cibernètic Maurice Benayoun ofereix la visió primerenca, sensible, intel·ligent, positiva i connectiva del futur. Es replanteja completament el paper dels objectes tecnològics i proporciona eines pràctiques per al seguiment, la millora de les condicions de la persona en l'entorn urbà contemporani. Com a especialista en arts digitals i grans instal·lacions urbanes interactives, ara centra gran part de la seva recerca a treballar per analitzar i capturar el flux de les emocions en el món, revela visibilitat, accidents geogràfics, canvis i impactes en el benestar de la societat.

Les seves activitats ara s'orienten cap a tres àrees d'enfocament:

1) Art, Disseny, Tecnologia

2) Les grans instal·lacions urbanes interactives globals

3) Investigació Experimental

Maurice Benayoun replanteja el paper de l'artista contemporani i la seva relació amb la ciència, amb la finalitat d'assignar noves habilitats, i permetre que es converteixi en un avantguarda coproductor dels serveis urbans.

Fomenta habilitats artístiques i conceptuals per jugar un paper actiu i complementari al centre de la política del medi ambient urbà, per aportar una pedra per a la construcció d'un món més intel·ligent.

El web com a "Cos Global"

La seva visió d'Internet és un sistema nerviós autònom mundial. Una organització que està tractant de sobreviure de manera independent d'altres elements vitals, i inclou 6000000000 de terminacions nervioses. Cadascuna d'aquestes terminacions és una auto-organització, que exigeix una interconnexió eficaç i precisa entre les diferents parts que els constitueixen. UN Cos Global és una organització que tracta de sobreviure per si mateixa.

Cronologia

1975: comença a estudiar a Panthéon Sorbonne

1980: comença a treballar a Open Media Artist

1983: es gradua a Sorbonne

1984: comença a treballar a de París Panthéon-Sorbonne

1987: comença a treballar a Z-A Production

1997: comença a treballar a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts

1998: deixa de treballar a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts

2002: començar a treballar a CITU (Université Paris 8)

2003: deixar de treballar a Z-A Production

2008: es gradua a 1 - Panthéon Sorbonne

2009: comença a treballar a MOBEN FACT

2010: comença a treballar a 8 Vincennes-Saint-Denis i deixa de treballar a de Paris 1 Pantheon-Sorbonne

2012: deixa de treballar a CITU (Université Paris 8), deixa de treballar a 8 Vincennes-Saint-Denis, comença a treballar a of Creative Media, City University of Hong Kong, i comença a treballar a H2H Lab

Cites pròpies sobre les seves obres^[4]

Els Quarxs són éssers vius que desafien les lleis de la naturalesa, són invisibles, omnipresents i van ser descoberts per un investigador en biologia cripto-comparativa. El seu tret distintiu està el fet que són aberrants en relació a les lleis de la física, ja que alguns només existeixen en un centímetre sobre dos, són visibles només a la dreta o bé retornen en el temps. També varem descobrir que constitueixen la única i veritable explicació i imperfecció del món.

Amb l'obra "Dieu est-il plat" volia , en el moment on la realitat virtual permetia posar de relleu algunes situacions, dir que Deu podria ser com un videojoc projectant una imatge del creador del món perdut en el món en el que vivim.

La trobada amb un dispositiu artístic ha de ser fort. El que m'interessa, en qualitat d'artista, és concebre globalment les situacions, acoblant les imatges i els sons de la mateixa manera que dissenyo els espais.

Volia saber per què la gent, tant allunyats els uns dels altres en les seves relacions quotidianes, com per exemple els veïns, donen tanta importància a les relacions que estableixen a la xarxa amb aquells que no freqüenten, que no coneixen i que no tenen cap proximitat. Es la qüestió del pròxim, del pròxim numèric.

Allò numèric constitueix una extensió d'una de les capacitats de la retina. Sabem que allò que percep la retina no s'esborra instantàneament. Té per conseqüència una espècia de memòria, molt curta, que es coneix com la persistència de la retina que, en una sala de cinema, ens dona un sentiment de continuïtat de les imatges animades, mentre que en realitat són discontinues. Llavors considero que allò que observem podria deixar u rastre durable i que aquesta traça, quan som algunes persones a veure-la, es podria escriure sobre una mateixa superfície, sobre una memòria escrita col·lectiva.

La tecnologia, en la majoria dels meus dispositius, no és veritablement visible ja que no és el que està en joc, si no més aviat la condició necessària del projecte..

Internet juga el rol de sistema nerviós mundial que ens permet, o hauria de permetre, d'obtenir una representació relativament precisa del que són les emocions del planeta.

Tothom està utilitzant Internet per fer estadístiques, per tractar d'entendre el món. I sobretot, aquestes dades s'utilitzen per ajudar al món de les finances a entendre com crear nous mercats i explorar la possibilitat de produir més diners. Jo estic molt entusiasmat amb el fet que aquestes dades poden ser sobre alguna cosa molt humana. Una cosa que no es sol quantificar, com les emocions del món, les emocions de les persones, les emocions de les ciutats més grans, i així successivament.

Avui en dia, el rol de l'artista va enfocat sobretot en la manera d'ajudar a la gent a entendre el món. Per a mi, aquesta és una gran missió, i algú ho ha de fer.

Estic molt intrigat sobre la qüestió de en què es convertirà l'art després de la tecnologia. Crec que l'era digital està creant un gran canvi, una espècie d'un tsunami que absorbirà tots els àmbits d'activitat, tots els camps.

Premis^[5]

COSMOPOLIS, instal·lació interactiva de realitat virtual.

· Imatge premi París Cité, París, França, 1990

· 1ra Imatge de Comunicació del Premi, concurs de de , París, 1990

· Primer Premi, Tercer Premi de , ESTAFA, París, novembre de 1991

· Millor Premi de l'Escriptura, París Cité 1991, París, octubre de 1991

· Menció Honorària, Festival d'Ars Electronica, Linz, Àustria, setembre de 1991

· 1er Premi, categoria d'Animació Artística, concurs de Truevision, SIGGRAPH, Las Vegas, 1991

· Efectes Especials Millor Electrònics, Premis del Monitor Internacionals, Los Angeles, 1993

· el Millor Disseny de Pintura de Vídeo, Premi del Monitor Internacional, Los Angeles 1993

· Nomenament del Ordinador, Premis del Monitor Internacionals, Los Angeles 93

· Primer Pixel del Premi INA, Obre categoria del títol Imagina '93, Muntanya Carlo, febrer de 1993

· 3r Premi, categoria de '94, Muntanya Carlo, febrer de 1993

· Premi de JOSE ABEL, pel·lícula d'animació Millor europea, Cinanima, Festival de cinema d'Animació de Espinho, Portugal, octubre de 1994

· Trofeu de Plata, Creació d'Espace, FAUST, Tolosa, Novembre 1994

· Distinció (2n premi), Festival d'Ars Electronica, Linz, Àustria, juny de 1994

· 3r Premi, categoria de la ficció, Imagina '94, Muntanya Carlo, febrer de 1994

· Finalista el Millor Assoliment, Premis del Monitor Internacionals, Obre / tanca la categoria, Los Angeles, octubre de 1995.

· Menció Honorària, Festival d'Ars Electronica, Linz, Àustria, abril de 1995

· El túnel sota l'Atlàntic (El túnel sota l'Atlàntic) (1995), la realitat virtual de Maurice Benayoun instal·lació interactiva

· Segon Pixel del premi INA, Obre Categoria de Títols, Imagina 1996, Monte Carlo, febrer de 1996

· Segon premi, Images du Futur '96, la categoria obre títols, Mont-real 1996

· Nica d'Or (primer premi), categoria d'art interactiva, Festival d'Ars Electronica, Linz, Àustria, 1998

· Guanyador, concurs de l'Arquitectura amb Jean Nouvel, Estació del Metro Franklin Roosevelt, París 2000

· El Millor projecte multimèdia, Grotte Chauvet, França 2001

· Cosmopolis (2005), la realitat virtual gegantina de Maurice Benayoun instal·lació interactiva

· D'Or electrònic-Toile, Art Net, París, gener de 2005

· Premis de SACD, Arts Interactives, París, juny de 2009

· Qwartz, art digital, París, abril de 2009

Filmografia

Vídeo instal·lacions

· Falling Pixels, 2007

· Blind Love Ready Made, 2008

Vídeoart

· 935 mètres de bande , Daniel Buren, 3 channels video installation, (Prod. Savoir au Présent 1984)

· Pièces a conviction (Prod. S.A.P., Vidéothèque de Paris 1985)

· Pit stop , Jean Tinguely

· Brandt/Hafner, Bertrand Lavier

· Espace musical, Takis - Armoire paysage , Jean Luc Vilmouth

· Par la juste mesure dans le double monde , Martial Raysse

· Suzanne et les vieillards , Jean Michel Alberola

· Le délassement d'un peintre parisien , Jean Le Gac

· L'usine l'usine , Bill Woodrow

· Espace Musical, Takis

· Lévèque au musée , Claude Leveque (Savoir au Présent, CRDP Créteil 1986)

· Wall drumming , Sol Lewitt (Musée d'art Moderne de Paris, 1988)

· "Interaction, a dead end of our artistic era", with Steina and Woody Vasulka, 2007

Ficció

· The Quarxs (Pilote) - with François Schuiten - ( Z-A Production 1991)

· Danger Quarxs (Z-A 1992)

· The Quarxs (12X3MN) (Z-A 1993)

· Here they are! ( The Quarxs , The Movie ) (35mm, 21'30, Z-A 1994)

· Opens/credit titles

· Mirage illimité (co-dir. Alain Escalle), Grand-Canal, Z-A Production., Mikros (1st Prize , Imagina 93, International Monitor Awards...)

· Cosmogonie (co-dir. Alain Escalle) (Canal+, TEVA, Z-A Production) (2nd award Imagina '96, 2nd award Images du Futur Montréal)

Treballs per EXPO 2000

(Hanover) Pavillon Planet of Visions:

· Eden

· Le Paradis, les Gouttes d'eaux (6 vídeos)

· Statue of myths (5 vídeos)

· L'an Mil : (2x6 vídeos)

· Open Books

Documentals

· Cosmogony , documentary on Virtual Reality, for the "Cyber Night", Canal +. Z-A/Canal+/Teva 1996

Bibliografia^[6]

· Maurice Benayoun, El Abocador, 207 Hipòtesi per Destinar Art, FYP éditions (anglès / francès) bilingüe, França, juliol de 2011, ISBN 978-2916571645

· Timothy Murray (Timothy Murray), Derrick de Kerckhove (Derrick de Kerckhove), Oliver Grau (Oliver Grau), Kristine Stiles (Kristine Stiles), Jean-Baptiste Barrière (Jean-Baptiste Barrière), Dominique Moulon (Dominique Moulon), Jean pierre Balpe, Maurice Benayoun Open Art, Nouvelles éditions Scala, 2011, versió francesa, ISBN 978-235-988046-5

· Sara i Tom Pendergast, Artistes Contemporanis Premsa de S. James, 2001, pp. 155-158, ISBN 1558624074

· Peter Weibel (Peter Weibel), Jeffrey Shaw (Jeffrey Shaw), Futur Cinema, Premsa de MIT 2003, pp. 472,572-581, ISBN 0262692864

· Oliver Grau (Oliver Grau), Art virtual, d'Il·lusió a Immersió, Premsa de MIT 2004, pp. 237-240, ISBN 0262572230,

· Frank Popper (Frank Popper), De Tecnologia a Art Virtual, Premsa de MIT 2005, pp. 201-205, ISBN 026216230X

· Derrick de Kerckhove (Derrick de Kerckhove), L'Arquitectura d'Intel·ligència, Birkhäuser 2005, pp. 40,48,51,73, ISBN 3764364513

· Gerfried Stocker i Christine Schöpf, Factor de , Festival d'Ars Electronica 1997, Verlag Springer 1997, pp. 312-315

· Fred Forest (Fred Forest) Art i Internet, Editions Cercle d'Art / Imaginaire Mode d'Emploi, pp. 61-63

· Christine Buci-Glucksmann (Christine Buci-Glucksmann), "L'art à l'époque virtuel", en Frontières esthétiques de l'art, Arts 8, París: L'Harmattan, 2004

· Dominique Moulon (Dominique Moulon), Informe de Conferència: Art de Mitjans a França, un Point d'Actu, L'Art Numérique, pàg. 123

· Barbara Robertson, Sense Límits al tom 32 CGW, 2009

· Dominique Moulon, Contemporain d'Art, Nouveaux Médias, Nouvelles éditions Scala, París 2011, ISBN 978-2359880380