Vés al contingut

Usuari:Manelsales/proves/Vassili Eroshenko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Començo la traducció de l'article sobre Vassili Eroshenko de l'anglès i esperanto Plantilla:Expand Esperanto

Plantilla:Infotaula personaVassili Eroxenko
Imatge
Retrat de Vassili Eroshenko fet per Tsune Nakamura, 1920 - Museu Nacional d'Art Modern, Tòquio
Biografia
Naixement12 de gener de 1890
Obukhiv, Óblast de Bélgorod, Rússia
Mort23 de desembre de 1952(1952-12-23) (als 62 anys)

Vassili Iakovlevitx Eroshenko (rus Василий Яковлевич Ерошенко, ucraïnès Василь Якович Єрошенко), va néixer el 12 de gener de 1890 a Obukhiv, i va morir el 23 de desembre de 1952.

Fou un reconegut esperantista rus (d'origen ucraïnès), escriptor, lingüista i pedagog.

Des del 1907 al 1914 va treballar com a violinista a l'orquestra de Moscou per a cecs. Va començar en el moviment esperantista entre 1908 i 1910.

Viatges

[modifica]

Tot i la seva ceguesa, que va contraure a l'edat de quatre anys causat pel xarampió, va viatjar a través del món gràcies a l'Esperanto. En 1912 va fer el primer viatge al Regne Unit, on va estudiar a l'institut per a cecs. Allí va conéixer l'anarquista Peter Kropotkin. Va sentir que els cecs japonesos, sovint, es dedicaven al massatge, a l'abril de 1914, Eroshenko viatjà al Japó per estudiar massatge a l'escola de cecs de Tòquio.

Allí va difondre l'Esperanto entre els alumnes cecs. Després de dos anys va viatjar a Siam i allí va fundar una escola per a cecs. Viatjant a través de la Índia, va ser fet presoner i expulsat per considerar-lo bolxevic. Durant l'estiu de 1919 va fugir a través de Shanghai de nou cap al Japó.

Eroshenko va escriure en japonès molts contes per a joves i va guanyar fama entre els literaris moderns japonesos.

El primer de maig de 1921 va prendre part en la manifestació de treballadors i en el congrés de la federació socialista japonesa, Eroshenko va ser arrestat i ràpidament va ser expulsat. Llavors, va anar a la Xina i va viure a Harbin uns tres mesos. Després, des de l'octubre de 1921 fins el febrer de 1922 va treballar a l'institut de llengües de Xanghai. Allí va conèixer a l'escriptor xinès Lu Xun, que va traduir una col·lecció de contes d'Eroshenko al xinès. En 1922 va anar a Pequín a donar cursos de literatura russa, Esperanto i d'altres temes a la universitat de Pequín i el col·legi educatiu per a dones.

També, en 1922, va participar al 15è Congrés d'Esperanto a Helsinki, Finlàndia.

A Europa i la Unió Soviètica

[modifica]

En 1923 Eroshenko va emigrar de la Xina i va romandre a Europa. En 1923 en el Congrés Universal a Nuremberg va guanyar un premi per la seva bona pronuncia recitant el seu poema "Ciganino". I en 1924 va participar al 16è Congrés d'Esperanto a París i el Congrés d'esperantistes cecs a Viena. Després va tornar a Moscou.

Del 1924 al 1927 va treballar com a traductor en la universitat comunista per al poble treballador de l'est. Va traduir obres de Marx, Engels i Lenin al japonès.

Del 1929 al 1930 va viatjar a Txukotko, on va crar una escola per nens cecs. I en 1932 va treballar a Nijni Nóvgorod com a professor de matemàtiques, Braille i llengua russa, i poc després va tornar a Moscou.

En 1935 va fundar la primera escola per a cecs a Serhetabat, Turkmenistan, on va estar-s'hi fins 1945.

Del 1946 al 1948 va treballar de mestre d'anglès a l'escola per a nens cecs de Moscou.

En 1949-1951 va viure a Taixkent.

En 1952 va tornar a la seva ciutat natal Obukhiv, on va treballar en el seu últim llibre. Allí va morir el 23 de desembre.

Obres

[modifica]

Obres originals d'Eroshenko:

  • Turo por fali
  • Unu pagxeto el mia lerneja vivo, 1923
  • Gxemo de unu soleca animo
  • Rakontoj de velkinta folio

i volums d' "Obres escollides de Vasili Eroshenko" sota la redacció de Mine Yositaka:

  • Lumo kaj ombro (en Esperanto, escrits en l'estada a Xina)
  • La tundro gxemas en Esperanto, subtitulat com "el vivo de cxukcxoj")
  • Malvasta kagxo (en japonès, i traduït a l'Esperanto)
  • Stranga kato (en japonès, i traduït a l'Esperanto)
  • La krucxo de sagxeco (en Esperanto, amb una biografia feta per Mine Yositaka)
  • Cikatro de amo (en xinès, i traduït a l'Esperanto)

Fonts externes

[modifica]