Vés al contingut

Usuari:Marbolc/María Xosé Agra Romero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarbolc/María Xosé Agra Romero
Biografia


María Xosé Agra Romero (11 de febrer de 1956, Santiago de Compostel·la) és una filòsofa espanyola especialista en filosofia política i teoria crítica feminista. És catedràtica emèrita de la Facultat de Filosofia de la Universidad de Santiago de Compostel·la. És coordinadora de la de la Comissió d'Igualtat i membre del Plenari del Consell de la Cultura Gallega.

Trajectòria

[modifica]

El Consell de Cultura Gallega han escrit sobre ella: Des de l'Escola de Dona Isaura, on va començar els seus estudis, fins a la universitat, on va formar part de la primera promoció de Filosofia i les aventures de la facultat fins que es va jubilar per decisió pròpia, es va mostrar incòmoda amb les normes i les formes de govern i desgovern. Salta per moure els marcs. Juga a futbol, ​​revoluciona des del teatre o en activismes clandestins del passat i dels feminismes contemporanis. Amb aquest esperit transformador com a bandera, no pot sorprendre que arribés a la filosofia política i que, sense perdre de vista la noció i el valor de la justícia, s'enfronti a l'oblit secular de les dones i de les seves produccions, i participi activament en la recuperació de referents i referencies que els tornin el seu lloc.[1]

Doctora en Filosofia i professora de Filosofia moral i política de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Treballa en filosofia política, teories de justícia i teoria crítica feminista. Des de 2007 és Catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Santiago de Compostel·la.[2] És coordinadora del Grup de Recerca "Xustiza i Igualdade" de la USC i membre del Centre de Recerques Feministes d'Estudis de Gènere (CIFEX) de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Ha investigat sobre la vulnerabilitat humana, la justícia i la igualtat. Treballant autores com Okin, Iris Marion Young, Adriana Cavarero, Judith Butler o Shklar són algunes de les autores sobre les quals reflexiona per a plantejar la complexitat de les arrels dels desequilibris de la nostra societat.[3]

En Oblidar a Clitemnestra? Sobre justícia i igualtat (2016) la filòsofa realitza una anàlisi exhaustiva de les complexes relacions en el món contemporani entre justícia i igualtat, des d'un punt de vista que l'autora considera privilegiat, la crítica feminista.[4]

Publicacions

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Nosotros, sin patria. Amb Ursula Hirschmann, Bellaterra, 2019. 9788472909328.
  • ¿Olvidar a Clitemnestra? Sobre justicia e igualdad. Santiago de Compostela: USE Editora, 2016.
  • Cara a unha poética feminista. Homenaxe a María Xosé Queizán (2011) ISBN: 978-84-9914-232-6
  • En torno a la justicia. Amb Luis G. Soto, Cristina Caruncho Michinel. 1999.
  • Feminismo y filosofía (2000). Amb Celia Amorós. [1]
  • Ecología y feminismo (1998) ISBN: 978-84-8151-578-7.
  • Corpo de muller: discurso, poder, cultura. Obra col·lectiva. (1997) ISBN 978-84-87847-87-5
  • J. Rawls (1985) ISBN: 978-84-7191-352-4

Articles

[modifica]
  • (amb Concha Varela-Orol) Heredada, comprada, regalada: la biblioteca ‘propia’ de Emilia Pardo Bazán, Agora: papeles de filosofía, 0211-6642, Vol. 43, Nº 2, 2024, p. 1-29.
  • Sin perder el rastro: pensando políticamente la igualdad, Las Torres de Lucca: revista internacional de filosofía política, 2255-3827, Vol. 9, Nº. 17 (Julio-diciembre), 2020 (Exemplar dedicat a: Teoria política feminista: tensions, dilemes i debats), p. 19-42.
  • (amb Yolanda Martínez Suárez) Nuevos sujetos, nuevas narrativas: la Naturaleza y el Pueblo de Sarayaku, Eikasía: revista de filosofía, 1885-5679, Nº. 89, 2019 (Exemplar dedicat a: Narratives de crisis i nous subjectes), p. 231-264.
  • Del sexo y del género: epistemología y política, Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, 0210-7287, Nº 7, 2017 (Exemplar dedicat a: Comparant els intraduïbles), p. 87-10.[2]
  • Pensadores d'Europa, (traducció al català d'Helga Jorba), L'Espill, 0210-587X, Nº. 56, 2017, p. 27-46.
  • Ciudadanía, feminismo y globalización.[5] (2008).
  • Ciudadanía: ¿Un asunto de familia?. Isegoría (2008).
  • Ciudadanía, feminismo y globalización.[6] (2008).
  • Ciudadanía: ¿Un asunto de familia? Isegoría (2008).

Referències

[modifica]

[[Categoria:Filosofia feminista]] [[Categoria:Filosofia de la justícia]] [[Categoria:Filosofia de la vulnerabilitat]] [[Categoria:Filòsofa gallega]] [[Categoria:Feminista]]

  1. ↑ «Biografía de María Xosé Agra Romero» (en galleg). Consello da Cultura Gallega. [Consulta: 16 desembre 2024].
  2. ↑ «Facultad de Filosofía - USC». www.usc.es. [Consulta: 23 enero 2019].
  3. ↑ «Seminario con María Xosé Agra Romero» (en espanyol europeu). Centro de Ética Aplicada. Universidad de Deusto. [Consulta: 23 enero 2019].
  4. ↑ Campillo, Neus «AGRA ROMERO, María Xosé (2016): ¿Olvidar a Clitemnestra? Sobre justicia e igualdad., Santiago de Compostela: USE Editora.» (en castellà). Daimon Revista Internacional de Filosofia, 74, 06-06-2018, pàg. 194–198. DOI: 10.6018/daimon/282611. ISSN: 1989-4651 [Consulta: 23 enero 2019].
  5. ↑ «Ciudadanía, feminismo y globalización». Arxivat de l'original el 23 de enero de 2019. [Consulta: 23 enero 2019].
  6. ↑ «Ciudadanía, feminismo y globalización». Arxivat de l'original el 23 de enero de 2019. [Consulta: 23 enero 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Marbolc/María_Xosé_Agra_Romero&oldid=34362797»