Usuari:MarcHB/proves

Les Catilinàries.
In L. Catilinam orationes
La primera catilinària, Maccari, 1880.
Autor.	Marc Tul·li Ciceró.
Gènere literari.	Oratòria (Discurs).
Llengua.	Llatí.
Data de redacció	63-62 aC
Data de publicació	60 aC

«	Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? quem ad finem sese effrenata iactabit audacia?	»
— Marc Tul·li Ciceró, In L. Catilinam Oratio Prima

Les Catilinàries (Orationes in Catilinam) són quatre discursos que Ciceró pronuncià a finals del 63 aC i principis del 62 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d’estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la República.

Ciceró, investit en aquell moment amb el càrrec de cònsol, màxima autoritat del govern, aconseguí descobrir el complot just a temps per tal d'exposar totes les intrigues de Catilina i del seus còmplices. Els discursos van permetre que l’estat romà respongués i derrotés el perill públic.  

Context.

«	O tempora! O mores!	»
— Marc Tul·li Ciceró, In L. Catilinam Oratio Prima, I, 2.

El context històric en què va viure Ciceró i, per tant, en què es va desenvolupar aquest discurs, va ser un període d'una greu crisi, marcada pels constants conflictes bèl•lics i per la crisi de les institucions republicanes. L'any 63 aC, la República romana havia viscut una Guerra social (91-89 aC), una guerra civil (88 aC) i un seguit de guerres exteriors contra el rei Mitridates (Guerres mitridàtiques).

La crisi de la República romana sorgeix al segle II aC, en un moment en què el sistema romà no podia controlar burocràticament els vastes territoris conquerits durant els segles anteriors. Juntament amb aquest problema burocràtic i polític hi hagué una forta crisi econòmica i social arran de empobriment de les classes baixes. Aquesta crisi econòmica s’intentà solucionar amb algunes propostes polítiques renovadores (les més destacables van ser les dels germans Grac ) però acabaren en fracàs per la negació del senat a efectuar aquests canvis, car temien la pèrdua dels seus privilegis.

La tensió social es manifestà posteriorment amb el progressiu distanciament entre el poble i el senat a causa de les mesures severes comeses pel Senat en repressió a qualsevol idea reformadora. Les escissions també afectaren al mateix senat. Al segle I aC la cambra es dividiria en dos grups polítics  ben diferents: per una banda els demòcrates o populars  que cercaven els suports de les classes baixes i mitjanes (els cavallers); D’altra banda, hi havia els optimates o conservadors que constituïen la noblesa oligàrquica.

La fricció entre les forces polítiques, les quals arribaven a enfrontar-se les unes amb les altres en combats armats al carrer. A finals del segle II aC el senat romà començà a delegar cada cop més les diverses funcions i responsabilitats polítiques en un mateix home. En l’última dècada del segle II aC i el primer quart del segle I aC dominà el panorama polític el general Gai Mari, tiet de Juli Cèsar, que aconseguí set consolats, sis dels quals de manera consecutiva. Mari, del bàndol popular,tingué molts conflictes amb Sul•la (del bàndol aristocràtic) que va desembocar la primera guerra civil (87-82 aC). Sul•la aconseguí guanyar el conflicte i després d’eliminar els seus enemics (Gai Mari mor a l’any 86 aC i Cinna al 84 aC) es declara dictador perpetu fins que aconsegueixi restaurar la república.

Mentrestant, Roma continuà amb l'expansió territorial i va succeir molts conflictes exteriors, la major de les quals es desenvolupà en l'àrea del mediterrani oriental on hi hagué una sèrie de conflictes amb els Partes, conegudes com les Guerres mitridàtiques.

Entre els conflictes que succeí en aquell temps les guerres civils són les més importants, atès que marcaren la caiguda del sistema republicà i la conversió vers a l’imperi romà. Aquestes guerres civils van iniciar-se a arrel dels interessos personals d'alguns polítics, els quals desitjaven aconseguir el poder de l’estat, sia a través de les eleccions sia a través de la força. Entre tots aquells conflictes interns hi hagué la conjuració de Catilina.

Catilina, noble romà pertanyent a una de les famílies aristòcrates més importants de Roma, la gens Servia.

Cronologia dels esdeveniments de la conjuració de Catilina.

El marc històric de la política romana dona una imatge de la turbulenta

• 66 aC > Catilina, després d'haver accedit als càrrecs de Pretor (68 aC) i governador de la província d'Àfrica (67 aC) es acusat de malversació de fons durant el temps que fou governador. Com a conseqüència d'aquesta imputació no pogué presentar-se a les eleccions al consolat per a l'any següent.

• 65 aC > Catilina surt absolt de la seva acusació de frau però el veredicte no li dóna l'oportunitat de presentar-se a les eleccions al consolat per a l'any 64. Tot i així, els consols escollits son destituïts per frau electoral i són substituïts pels altres dos candidats. Davant de la destitució dels consols, es maquina un cop d'estat amb l'ajuda de grans personalitats polítiques entre ells Catilina i probablement Cèsar i Cràs, els quals si haguessin triomfat haurien accedit al poder absolut. Tanmateix, el cop d'estat suposaria la mort dels dos consols, mesura extrema que trobaven arriscat i per tant molt difícil de fer-ho

• 64 aC > Catilina finalment es presenta a les eleccions per a l'any 63 aC i juntament amb Marc Antoni Híbrida formen els candidats del bàndol dels populars. Cèsar i Cras els donen suport econòmic i polític. Ciceró, per altra banda, representa l'altre partit del senat, els optimats. Les eleccions consagren a Ciceró com a guanyador de les eleccions (juntament amb Antoni).

• 63 aC: Any de la conjuració.
  • Gener > Ciceró pren el càrrec de cònsol i una de les seves primeres decisions es avortar una proposta dels populars sobre la reforma agrària.
  • Juliol > Es celebren les eleccions al consolat per a l'any 62 aC i Catilina surt perdent una altra vegada. Ciceró es presenta els comicis protegit per temor a un assassinat. Antoni s'allunya del bàndol de Catilina com a mostra de suport davant del sediment de la província de Macedònia per part de Ciceró. Catilina decideix fer un cop d'estat.
  • Octubre >
  • Novembre >
  • Desembre >
• 62 aC
  • Gener >

Acusació / Defensa.

Aquest discurs forma part dels parlaments polítics que Ciceró pronuncià davant del Senat de Roma. En un context d'incertesa política i social, els discursos esdevenen una defensa de la ciutat de Roma i dels seus habitants, així com un atac a les pretensions de Catilina. El primer discurs, que va ser l'únic en què Catilina estigué present , Ciceró deixa en evidència les seves accions davant del Senat i l'obligà a fugir la ciutat per reunir-se amb l'exèrcit dels sublevats. La resta dels discursos consisteixen en informar les decisions del senat al poble (segona i tercera Catilinària) i el debat sobre el destí dels conspiradors detinguts (quarta Catilinària).   

Estructura.

In L. Catilinam Oratio prima. - 8 de novembre de l’any 63 a. J. C.
Exordi (§§ 1 - 6)		Ciceró desvetlla la conjuració de Catilina al senat.
Argumentació (§§ 6-28)		(§§ 6-21) Ciceró proposa que cal que Catilina surti de la ciutat
		(§§ 22-28) Defensa de la postura de Ciceró envers la crisi.
Epíleg i peroració (§§ 29 - 33)
In L. Catilinam Oratio secunda. - 9 de novembre de l’any 63 a. J. C.
Exordi (§§ 1-2)
Argumentació (§§ 3-26)		(§§ 3-11) Raons de Ciceró en deixar Catilina lliure. Descripció de Catilina i els conjurats.
		(§§ 12-16)
		(§§ 17-23) les sis categories de conjurats.
		(§§ 24-26) Comparança de les forces i de la república. Accions previstes pel senat.
Epíleg (§§ 27 -28)
Peroració (§§ 29)
In L. Catilinam Oratio tertia. - 3 de desembre de l’any 63 a. J. C.
Exordi i proposició (§§ 1-3)
Narració i Confirmació (§§ 3-22)
Epíleg (§§ 23-2)
Peroració (§§ 2  -29)
In L. Catilinam Oratio quarta. – 5 de desembre de l’any 63 a. J. C.
Exordi (§§ 1-6)
Narració i demostració (§§ 7-17)	(§§7-13)
	(§§ 14 -17)
(§§ 18-)
(§§ -24)

Temes i continguts.

Les Catilinàries conformen un total de quatre discursos que tracten sobre la conjuració de Catilina, dels quals Ciceró pronuncià dos al senat (in senatu habita) i dos davant del poble (ad populum).

Primera Catilinària: Oratio in Catilinam Prima in senatu habita.

És el discurs més important dels quatre. Ciceró comença el discurs amb un exordi ex abrupto adreçant-se Catilina a través de la famosa frase “Quo usque tandem Catilina patientia nostra? “. La sorpresa d’aquest inici l’acompanya amb el desvetllament de la conjuració de Catilina contra la república. Aquesta noticia l’acompanya amb els detalls de la conjuració, les dates a actuar dels conjurats, les proscripcions, l’assassinat a membres del senat, entre els quals es troba el mateix Ciceró,etc.

L’atemptat contra la seva vida és un clar fet de les intencions de Catilina, i tal acció es castiga amb la mort segons altres fets semblants ocorreguts en el passat. Encara que els avantpassats han actuat immediatament contra tal perjuri, Ciceró recomana a Catilina que s’en vagi de la ciutat, a l’exili, ja que un cop que la conjuració ha estat descoberta no tenia sentit quedar-s’hi. Ciceró acompanya el seu consell amb una primera intervenció de la pàtria, la qual demanava a Catilina que s’anés de la ciutat per restar tranquil·la. La proposta que plantejava Ciceró podria semblar perillosa pel perill que suposaria Catilina si restés lliure i tornés a l’exèrcit dels conjurats, aquesta preocupació ho posa en boca, un altre cop, de la pàtria que li retreu la seva actitud vers a la traïció. No obstant, Ciceró defensa la seva posició amb la creença que amb la sortida de Catilina, els altres conjurats de la ciutat fugirien amb ell i deixaria en evidència la conjuració i enfrontar-la obertament.

Així, Ciceró acaba el discurs en instar a Catilina de sortir de la ciutat amb tots els seus còmplices; enmig de les imprecacions contra Catilina, Ciceró s’adreça a Júpiter Estator que destrueixi tots els enemics de la pàtria.

Segona Catilinària: Oratio in Catilinam Secunda habita ad populum.

Ciceró pronuncià aquest discurs davant del poble un dia després de la primera catilinària. Hi exposa la situació de Catilina i la seva fugida cap a l’exèrcit rebel de Manli. La mesura presa per Ciceró pot semblar imprudent a miraments del poble donades les circumstàncies, però l’orador defensa la seva posició ja que Catilina amb la seva fugida s’ha delatat com a instigador de l’estat i la seves accions ja no tenen cap defensa. Apunta que l’únic contratemps es el grup de conjurats que resten a la ciutat però ja coneix les seves identitats i seran ràpidament portats a la justícia.

Envers a l’amenaça que suposaria l’exèrcit de Catilina Ciceró calma el poble ja que l’exèrcit republicà està millor preparat que l’exèrcit rebel. Afegeix, davant d’aquelles persones que poden culpar-lo d’iniciar una guerra  

A continuació descriu les forces de Catilina en sis grups o categories: grans terratinents arruïnats, facinerosos; membres de les antigues milícies sul·lanes; traficants desafortunats o endeutats; delinqüents i assassins; i gent depravada.

Reitera les mesures de seguretat preses pel senat i dona advertència als conjurats de les seves accions, els aconsella que o surtin de la ciutat o hi restin sense participar en cap afer  ja que coneix els noms dels conjurats dintre de la ciutat, els quals seran immediatament detinguts i portats a la justícia. Acaba el discurs amb la referència del suport dels déus en la protecció de la ciutat.

Tercera Catilinària: Oratio in Catilinam Tertia ad populum.

Ciceró pronuncià el tercer discurs el 3 de desembre del 63 aC un dia després de la detenció dels emissaris al·lòbroges en el pont Mulvi. La detenció va donar lloc el descobriment de les activitats dels conjurats que encara restaven a la ciutat. Ciceró convocà una sessió extraordinària al senat per debatre la situació, en què es decidí culpar públicament els conjurats. Ciceró, en acabar l’assemblea, es dirigeix al poble per resumir els fets i les decisions que s’han pres fa poc.

Quarta Catilinària: Oratio in Catilinam Quarta in senatu habita.

Aquest últim discurs

Conseqüències.

Dels quatre discursos contra Catilina es destaca el primer de tots ja que va desbaratar la conjuració (la primera Catilinària desmarcar un abans i un després en molts camps. Des d’una vessant política, els discursos van permetre desbaratar les intrigues de Catilina i salvà l’estat romà d’un cop d’estat. Tanmateix va suposar

Llegat.

La coneixença de la conjuració de Catilina ens ha arribat a través del testimoni de les Catilinàries de Ciceró, i de la conjuració de Catilina (De Catilinae coniuratione) una de les obres historiogràfiques de Sal·lusti.

Edat antiga.

Ja en la mateixa època els discursos van tindre una gran influència i trobem mostres del seu gran èxit entre els escriptors immediats. Es convertiren en un dels textos models per a l’ensenyança, prova d'això són el testimoniatge de grans escriptors com Virgili, Ovidi, Sèneca el vell, Lucà, Quintilià, Plini o Tàcit [[|[6]]].

A més, la seva influència va arribar més enllà dels escriptors pagans i amb la pujança del Cristianisme, molts dels seus teòrics el van defensar com a model de llengua i com a lectura adequada, ja que moltes de les idees de Ciceró eren compatibles amb la religió cristiana. Així, durant els segles III-V trobem molts testimonis en què s’hi troba rastres de la obra ciceroniana en obres d’alguns pares de l’església com Sant Agustí o Sant Jeroni[[|[7]]].

Un dels aspectes més importants del discurs ciceronià que va tindre molta transcendència en la literatura va ser la personalitat de Catilina. Ja en el primer discurs deixa palès el tarannà i els vicis d’aquest[[|[8]]]. Altrament, en Sal·lusti la imatge que li confereix concorda amb la descripció ciceroniana.

Aquesta descripció, doncs, es va fixar al llarg del temps i posteriorment cap als segles IV-V apareixen obres diatribes contra Catilina com, per exemple, una declamatio in Lucium Sergium Catilinam d’autor desconegut[[|[9]]].

Edat Mitjana

La desaparició de l’Imperi romà i l’entrada a l’edat mitjana va suposar un període de silenci sobre la tradició catilinària.

Edat Moderna.

L’arribada de l’Humanisme va comportar una nova empenta a la lectura de l’obra ciceroniana amb la lectura que en fa Petrarca. Les descobertes del discurs Pro archia poeta (1333) i les Epistulae (1345)són un exemple d

Serien els humanistes (segles XV-XVI) que recuperarien la tradició i intentarien restaurar la imatge del patrici per identificar-lo com a model de l’esperit de llibertat que s’enfronta la tirania .

Passatge del final de la quarta Catilinària; manuscrit escrit per Poggio Bracciolini. Florencia, Biblioteca Medicea Laurenziana, Plut. 48,22, fol. 121r.

Apareixen les primeres edicions i traduccions de l’obra en les principals llengües europees; trobem datades l’edició alemanya al 1513 a cura de D. Von Plieningen; l’edició espanyola al 1557 a cura A. De Laguna; i l’edició francesa al 1597 a cura de F. Joulet.  

Posteriorment, al segles XVIII i XIX apareixen obres d’autors francesos basats en la conjuració de Catilina. En el període de la Il·lustració                               

Al Segle XIX molts autors van escriure  sobre la conjuració de Catilina, es publicà l’obra teatral anomenada Catilina de Ferdinan Kürnberger al 1855

Edat Contemporània.

Al segle XX va tindre una recepció

En els segles posteriors al Renaixement es continua amb el llegat dels humanistes, trobem

Transmissió textual.

Manuscrits:

Escultura de Ciceró en el Palazzo di Giustizia (Roma).

La transmissió textual ens ha arribat a través de diversos còdex, agrupats en tres grans famílies (α, β, γ) que es remunten a un arquetip comú (ω).

Família de còdexs	Còdex
Família α	Còdex C (Cluniacensis). Fragments dels quatre discursos. Segle IX Còdex A  (Ambrosianus) abans del Segle X Còdex V (Vossianus) Segle XI Còdex a (Laurentianus) Segle XIII
Família β	Còdex b (Benedictoburanus) Segle XII Còdex l (Harleianus 2716) Segle X-XI Còdex s (Salisburgensis) Segle XI
Família γ	Còdex o (Oxoniensis) Segle XII Còdex t (Tegernseensis) Segle XI Còdex u (Egmontanus) Segle XI Còdex x (Laurentianus L.) Segle XI
Altres còdex	Còdex h (Harleianus 2682)  Segle XI Còdex i (Indersdorfensis)  Segle XII

El còdex C (Cluniacensis) conté solament alguns fragments de tots quatre discursos, fou trobat a començaments del segle XX i es considera dintre de la família de manuscrits més fidedigna (α). La resta del grup (Còdexs AVa) presenten el text complert.

El Còdex l (Harleianus 2716) és fragmentari i concorda, per una banda, amb la família β en els tres primers discursos i les primeres línies del quart (fins a la paraula acerbibates) i, per l’altra, amb la família γ en la resta del quart discurs.

Finalment, en altres còdexs que no s’han agrupat en cap família hi ha el Còdex h (Harleianus 2682)  que es relaciona amb la família α, concretament amb el còdex a (Laurentianus), tanmateix, el text conta amb moltes interpolacions i això li resta vàlua.

Edicions:

Les primeres edicions de les catilinàries surten a la llum durant el Renaixement. La editio princeps sortí a Roma al 1471 a cura dels germans Conradus Sweinhemius y Arnoldus Pannarz.

Posteriorment al segle XVIII es destacà l’edició de Johannes Augustus Ernestius (1707-1781) que confeccionà diverses edicions de l’obra ciceroniana, de les quals l’última va ser la més destacable amb la publicació en set llibres. L’obra d’Ernestius conté un llarg prefaci amb un exposició detallada de l’estil i la llengua de Ciceró, així com les edicions i manuscrits de l’obra.

Al llarg del segle següent van publicar–se edicions molt valuoses de les Catilinàries com, per exemple, les de R. Klotz  (Lipsiae, 1852 i 1872), C Halm (Turici, 1854 i Berolini, 1882), J.N. Madvvig (Hauniae, 1867) i H. Nohl (Lipsiae,1886). Serien sobretots aquest últims dos editors que es convertirien en models essencials per l’estudi de Ciceró.

En el segle XX es destaca les edicions de la col·lecció anglesa d’Oxford a cura de A. C. Clark, de  l’edició francesa bilingüe a cura de H. Bornecque i de l’edició alemanya de la col·lecció Teubner a cura de P.M. Reis.

Finalment en el segle actual s’ha fet edicions noves de les Catilinàries, destaca per una banda la biblioteca Teubneriana

Bibliografia.

• Ciceró. Discursos, vol. X: Catilinàries. Traducció i introducció de Oliveri Nortes i Valls. Barcelona Fundació Bernat Metge, 1974. ISBN 84-7225-081-4.
• Ciceró. Les Catilinàries. Introducció, traducció i notes de Carbonell i Manils, Joan. Barcelona: La Magrana: Clàssics de Grècia i Roma, 1997. ISBN 84-7410-976-0.
• Cicerón. Catilinarias. Edición Bilingüe de Ramírez de Verger, Antonio. Madrid: Ediciones Cátedra: Letras Universales, 2013. ISBN 978-84-376-3099-1.
• KENNEY, E. J.. Historia de la literatura clásica. II. Literatura latina. Madrid: Gredos, 1989. {{ISBN|8424914031}}.

Enllaços externs.

• The latin library: Text en llatí   
• Project Gutenberg: Text en llatí     
• Perseus Project (Text en llatí, traducció en anglès i anàlisi):   
  • Edició de Yonge   
    • Cicero, M.T. "FIRST ORATION AGAINST LUCIUS CATILINA: DELIVERED IN THE SENATE". In Yonge (1856).   
    • ——. "SECOND ORATION AGAINST LUCIUS CATILINA: ADDRESSED TO THE PEOPLE". In Yonge (1856).   
    • ——. "THIRD ORATION AGAINST LUCIUS CATILINA: ADDRESSED TO THE PEOPLE". In Yonge (1856).   
    • ——. "FOURTH ORATION AGAINST LUCIUS CATILINA: DELIVERED IN THE SENATE". InYonge (1856).   
  • Edició de Clark: M. Tulli Ciceronis Orationes   
    • Cicero, M.T. "ORATIO QVA L. CATILINAM EMISIT IN SENATV HABITA". In Clark (1908).   
    • ——. "IN L. CATILINAM ORATIO SECVNDA HABITA AD POPVLVM". In Clark (1908).   
    • ——. "IN L. CATILINAM ORATIO TERTIA HABITA AD POPVLVM". In Clark (1908).   
    • ——. "IN L. CATILINAM ORATIO QVARTA HABITA IN SENATV". In Clark (1908)   

·