Usuari:Marc Stock Dalmau/proves/Fantasmagories

Fantasmagories

Abans no aparegués el cinema tal i com el coneixem ara, s’havien provat molts sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en l’espectador, com per exemple amb: els miralls màgics, les ombres xineses, la llanterna màgica… Firaires amb llanternes, anaven de poble en poble oferint els seus espectacles. Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les Fantasmagories.

A finals del segle XVIII, la Revolució Francesa es trobava a les seves acaballes. Les restes de les últimes trinxeres encara eren presents pels carrers de París, però això no impedia que un grup d’espectadors inquiets fessin cua davant d’un antic convent on s’estava realitzant un espectacle innovador i inquietant. "Sabem com espantar-vos" era la frase que es deia als assistents abans de la projecció, com si amb aquestes paraules se’ls previngués d’allò que estaven a punt de veure. I és que en aquella època, presenciar un espectacle en el qual figures espectrals sortien del no res era tot un esdeveniment que molts cops s’escapava a la raó dels assistents al show. Aquest tipus d’espectacle, basat en les projeccions a través de la llanterna màgica, significava una innovació en el ram de l’entreteniment. Fins aquell moment els espectacles visuals es centraven principalment en les ombres xineses i en espectacles més rudimentaris de llanterna màgica. En aquestes antigues projeccions s’explicaven històries, però segurament fins l’arribada de les fantasmagories no s’havia aconseguit un grau tan alt de comunió entre l’espectacle i el públic.El grau de sofisticació de l’escenari on es duia a terme l’espectacle fantasmagòric potenciava les sensacions dels assistents, ja que el situava en un punt en el qual la suggestió era tan gran que costava diferenciar entre allò real i allò fantàstic. Es buscava crear l’ambient idoni per a que el resultat de les projeccions aconseguís el seu propòsit, que no era altre que espantar als assistents. Sense aquesta ambientació, la suggestió del públic no hagués tingut tanta força, i per tant no hagués tingut tant èxit.

Les fantasmagories més conegudes van ser les que el belga Étiènne Gaspar Robert, autodenominat Robertson, celebrava a l’interior d’un convent parisenc. Per arribar al claustre on es duia a terme l’exhibició, a més de pagar alguns francs, el públic havia de travessar catacumbes i estrets i humits passadissos decorats amb esquelets (suposadament de monges del mateix convent), pintures exòtiques i torxes, com si es tractés d’un preludi que ajudava a crear una atmosfera encara més tètrica d’acord amb l’espectacle.Finalment s’arribava a una capella construïda al fons del convent, on les macabres figures feien la seva aparició i es donava per començada l’actuació. L’espectador no sabia per on podien aparèixer les visions fantasmals ni en quin moment, afegint un factor sorpresa que feia encara més excitant l’espectacle. Però conscient de com era d’important l’ambient en un tipus d’espectacle com el seu, el mateix Robertson s’encarregava d’ambientar la sala on es feien les projeccions amb un seguit de fums de colors i d’olors, com ara olor de sofre, que feia més inquietant l’espai. L’aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres. De fet, el major mèrit d’aquest investigador va ser principalment la incorporació de rodes a la llanterna màgica, un projector rudimentari existent des del segle XVII i que ja havia servit per a crear molts altres espectacles. Amb aquesta simple adaptació, Robertson va poder moure l’aparell a la seva voluntat per tota la sala, i així va poder modificar tant la mida i el moviment dels fantasmes que es projectaven per la sala, fent-los més vius, més temibles. L’espectacle va resultar ser un gran èxit a París, i això provocà que els projectors s’escampessin per tot el món força ràpidament, proporcionant espectacle amb major o menor grau de sofisticació, però mai disminuint l’impacte que les imatges causaven al públic. El seu èxit es va allargar força en el temps, i fins i tot 70 anys després de la seva invenció es seguien fent projeccions fantasmagòriques.