Usuari:Marcgon16/Uruk-hai

Els uruk-hai són una raça fictícia de l'univers fantàstic de la Terra Mitjana creat per l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien. S'identifiquen en El Senyor dels Anells com una espècie o conjunt d'espècies d'orcs que serveixen a Saruman i també a Sauron.

Terminologia

El nom "Uruk-hai" està format per Uruk, que en llengua negra significa orc en relació a la paraula "Urko" del llenguatge Quenya inventat per Tolkien, i hai que significa "gent" o "poble". Llavors es pot traduir "Uruk-hai" com a poble Orc.

Existeix un terme similar: "Olog-hai" (poble Troll), utilitzat per a una classe de trolls especialment forts i capaços de suportar la llum del sol.

Christopher Tolkien descriu als "Uruks" com un anglicisme de "Uruk-hai" i el seu pare solia utilitzar tots dos termes de forma similar bastants vegades. Encara que "Uruk-hai" significa simplement "poble Orco", aquest últim terme estava reservat per a una classe específica d'orcs negres de gran força, els quals cridaven "snaga" (esclau) a les altres classes.

Descripció

Eren una espècie d'orcs de pura sang creats originalment per Sauron en la Tercera Edat, creuant orcs amb follets, per usar-los com a soldats contra els Pobles Lliures de la Terra Mitjana. Saruman va aprendre els mètodes de Sauron i els va copiar per construir-se el seu propi exèrcit. No es revela amb quins arts va fer aquestes criatures, encara que els pous de naixement descoberts en la Quarta Edat sota Isengard fa pensar que Saruman va utilitzar minerals i altres dipòsits de les cavernes perquè es desenvolupessin sota el sòl. Els Uruk-hai tenen un aspecte més uniforme que la resta de races d'orcs: pell negra i d'un vermell fosc, ulls grans i grocs, i cabells llargs i negres. Els uruks tenien cames fortes i rectes i mesuraven més d'1,80 m. A diferència dels orcs més deformis, aquests podien suportar la llum del sol, encara que seguien sense agradar d'ella.

Els Uruk-Hai comptaven amb un gran talent brut per a la lluita, la qual cosa els convertia en màquines fortes i obedients. Eren brutals, disciplinats, resolts i persistents, capaços de recórrer grans distàncies sense prou feines desc. Igual que totes les criatures sotmeses a l'Ull, els uruks eren terriblement despietats i sense qualsevol tipus de compassió. Bastava un entrenament bàsic i elemental sobre les armes per transformar-los en l'exèrcit ideal.

Els uruks tenien la respiració dura i profunda, i eren unes criatures enormes, uns gegants de pit, coll, espatlles i mandíbules de gran grandària. Grunyien de forma constant i feien ganyotes gairebé sempre, gairebé com si sofrissin un dolor contínuament i el seu únic alleujament fos la violència. Caminaven com si estiguessin pujant una costa amb xanques, perquè des que naixien els ficaven en pesades armadures, i els seus passos donaven impressió de pes i velocitat; rebien un entrenament limitat, només el més bàsic, però eren lluitadors letals i instintius, molt més forts i perillosos que els orcs, usaven bracamartes i escuts per copejar i aixafar. Es defensaven amb la força, gens de refinaments o desviacions, només cops brutals que retornaven l'arma que els atacava per l'adreça en la qual havia vingut. De vegades ni tan sols es molestaven a defensar-se, confiaven en la seva armadura i es llançaven directament a l'atac. Copejaven i rajaban i de vegades donaven la volta a l'espasa i utilitzaven la punta de darrere per immobilitzar a un enemic, o simplement ho esbudellaven amb les puntes del seu escut.

Abans que Saruman llancés el seu atac contra el regne de Rohan, va buscar la millor manera de dur a terme aquesta tasca. La veritat és que a Saruman no li importava massa la supervivència dels Uruk-hai, però no podia permetre que fallessin o tots els seus esforços haurien estat en va. Saruman també coneixia els defectes dels Uruk-hai: eren bèsties lleials i fidels, però no tan independents com els orcs. D'aquesta forma s'entén que tret que estiguessin sota un comandament superior o un capità que els dirigís, els uruks no treien tot el seu partit durant els combats.

Sauron també tenia els seus propis Uruk-hai. Aquests eren, a diferència dels d'Isengard, més grans, forts i desenvolupats, però no tenien un nivell tecnològic ni unes armes tan avançades com les que Saruman va proporcionar als Uruks. El color de la pell també variava. Els uruks de Mordor no tenien la pell tan cremada com la dels seus parents d'Isengard, hagut de potser a l'escassa llum que entrava en Mordor i que els donava un color blau verdós.

Els uruks també repugnaven en gran manera als orcs, als quals consideraven com a criatures menors i sense importància, es referien a ells com Snaga, esclau en llengua negra. i no els importava massa que visquessin o morissin. Aquests conflictes solien acabar en brutals baralles entre els dos bàndols (com es va veure en Cirith-Ungol) en les quals se solia imposar per la força els Uruk.

En el llibre Les Dues Torres, s'esmenta que els Uruks són el resultat de l'encreuament -natural o no- d'orcs i trasgos (originalment, goblin-men, una paraula que desigan als orcs de les muntanyes, més petits i àgils que els altres). En ocasions, els conceptes d'Uruk-hai i de semiorco són confosos; no obstant això, els semiorcos són descrits en el llibre com un encreuament entre orcs i homes, innovat originalment per Morgoth i reprès per Saruman, però essencialment diferents dels Uruk-hai.

Història

Els Uruk-hai van tenir un paper primordial en els exèrcits del mal durant la Guerra de l'Anell. Els primers atacs dels Uruk-hai en la guerra contra el regne de Rohan es van donar, al costat de dunlendinos i trasgos de les muntanyes, contra les properes granges i poblats de la zona.

No obstant això, la seva primera gran aparició militar va ser en els guals del Isen, on van derrotar a l'exèrcit de Rohirrim i van donar mort a Théodred, el fill de Théoden. Més tard una petita host d'Uruk-hai liderada per Uglúk (o Lurtz en la trilogia cinematogràfica) va atacar a la Comunitat de l'Anell en el pujol de Amon Hen, on van capturar als hòbbits Merry i Pippin i van donar mort a Boromir de Gondor. No obstant això, aquesta petita host va ser aniquilada en les limitis de Fangorn pels Rohirrim al comandament de Éomer. En aquesta ocasió els uruks portaven un equip més lleuger, tal vegada per mobilitzar-se amb més agilitat pel bosc d'Amon-Hen o per recórrer amb més rapidesa els quilòmetres que separaven Isengard i Amon-Hen, substituint les seves armadures de plaques per altres més lleugeres de pells i cuir.

Temps més tard, Saruman va llançar el seu atac sobre l'Abisme de Helm però l'atac va fracassar i cap Uruk que va ser enviat va tornar amb vida.

En la guerra contra Gondor, els Uruks van participar en totes les batalles contra els seus odiats enemics: en Osgiliath, el lloc de Gondor, els camps de Pelennor... Incloent el motí dels orcs en Cirith Ungol per la possessió de l'cota de malla de mithril de Frodo, que va acabar amb la victòria de Shagrat (capità Uruk-hai de Cirith Ungol) i els seus soldats.

També van formar part de la gran host que va ser enviada a la Porta Negra per repel·lir al rei Elessar i les seves hosts, la batalla va acabar en tragèdia i els escassos Uruk-hai supervivents es van reagrupar i es van amagar juntament amb uns altres en els vessants de les properes muntanyes de Mordor, on mai van tornar a ser vists i tampoc van suposar cap perill als pobles lliures dels homes.

Adaptacions

Tant en El Senyor dels Anells de Ralph Bakshi com en La tornada del Rei de Rankin/Bass, no hi ha cap diferència entre els orcs i els uruks.

En la trilogia cinematogràfica de Peter Jackson ressalta clarament la diferència entre Uruk-hai i orcs, encara que no tanta entre Uruk-hai i semiorcos, ja que aquests últims no apareixen en la trilogia. Malgrat això, els Uruk-hai són representats de forma lleial al llibre, esmentant-se el seu origen mixt d'orcs i trasgos. Apareixen tant uruks d'Isengard com de Mordor, amb poques diferències físiques entre tots dos. En la batalla de Cuernavilla, els Uruk-hai utilitzen ballestes, mentre que en el llibres són esmentats amb grans arcs. Així mateix, l'armadura dels Uruk-hai d'Isengard vària moltíssim en comparació de l'escassa descripció que donen d'ella en el llibre. Mentre que en l'adaptació trobem un exèrcit armat amb pesades cuirasses de metall i cota de malla, en el llibre tan solament s'esmenta que portaven armadures de cuir i yelmos de cimera alta.

Personatges coneguts

Entre la gran varietat d'Uruks, cal destacar a Lurtz (capità Uruk-hai, i comandant de l'host que va atacar a la comunitat), Uglúk (segon al comandament), Mauhúr (favorit d'Ugluk) i Shagrat (Uruk-hai de Mordor i capità de Cirith Ungol). També hi ha una quantitat més gran d'uruk-hai citats tant en el llibre, com en les adaptacions, però de caràcter molt secundari.

Vegeu també

• Olog-hai
• Semiorco
• Varg Vikernes

Bibliografia

• Tolkien, J. R. R. (abril de 1993). El Senyor dels Anells. il. Alan Lee, trad. Luis Domènech i Matilde Horne. Barcelona: Minotaure. ISBN 978-84-450-7179-3. 
• Smith, Chris (novembre de 2003). El Senyor dels Anells: armes i batalles. trad. Estela Gutiérrez Torres. Barcelona: Minotaure. ISBN 978-84-450-7480-0.