Vés al contingut

Usuari:Marcri~cawiki

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

FULL COSTING:

El mètode de cost complet és una metodologia de formació del cost que proposa que tots els costos que han estat necessaris per obtenir un producte (costos de producte, costos operatius o costos inventariables), s’han d’ assignar al producte fabricat per formar el seu cost de producció. La resta de costos (costos no vinculats amb l’obtenció del producte, sinó amb la col·locació del producte al mercat) s’assignaran en la seva totalitat als productes venuts per formar, juntament amb el cost complet de producció de les ventes, el cost complet final de les mateixes.

Aquest sistema és indicat quan es vol conèixer el cost total d’un producte o d’un conjunt de productes, ja que dóna una visió conjunta, però potser esbiaixada, de la realitat.


Exemple:


* Una empresa produeix dos productes, A i B, amb l’estructura de costos de la taula de la dreta. Calcula el cost de producció unitari i els beneficis finals resultants d’ambdós productes segons el mètode de full-costing i del direct-costing. Suposem que per al càlcul segons el model full-costing, els costos fixos o indirectes es reparteixen en un 20% per al producte A i un 45% per al B.


Costos Producte A Producte B

Matèries primeres 600000 1200000

Cost personal producció 80000 620000

Altres costos variables 355000 470000

Cost fix producció 220000

Cost general comercial 350000

Producció (unitats) 1800 2600

Vendes (unitats) 1800 2000

Preus de venda (€/u) 2500 2000

Producte A: (600000+380000+355000)+(20% de 220000)= 1379000

Valor Unitari A: 137900/1800= 76.6€

Benefici Unitari A: 2500-76.6= 2423.4€

Benefici Unitari Total: 2423.4x1800= 4362120€



DIRECT COSTING: El mètode de cost variable és una metodologia de formació del cost que propensa que nomes els costos variables en els que ha estat necessari insurgir per obtenir el producte (això són, els costos operatius variables) han d’assignar-se al producte fabricat per formar el seu cost de producció. La resta de costos insurgits de caràcter variable ( costos no operatius variables) s’assignaran en la seva totalitat als productes venuts per formar, junt amb el cost variable de producció de les ventes, el cost variable final de les mateixes.

Aquest sistema s’aplica quan és primordial estudiar la rendibilitat de cada producte o activitat productiva, per facilitar la presa de decisions.



Exemple:


* Una empresa produeix dos productes, A i B, amb l’estructura de costos de la taula de la dreta. Calcula el cost de producció unitari i els beneficis finals resultants d’ambdós productes segons el mètode de full-costing i del direct-costing. Suposem que per al càlcul segons el model full-costing, els costos fixos o indirectes es reparteixen en un 20% per al producte A i un 45% per al B.


Costos Producte A Producte B

Matèries primeres 600000 1200000

Cost personal producció 80000 620000

Altres costos variables 355000 470000

Cost fix producció 220000

Cost general comercial 350000

Producció (unitats) 1800 2600

Vendes (unitats) 1800 2000 Preus de venda (€/u) 500 2000


Producte B: (1200000+620000+470000)=2290000€

Valor Unitari B: 2290000/2000= 1145€


Benefici Unitari B: 2000-1145= 855€

Benefici Unitari Total: 855x2600=2223000€