Vés al contingut

Usuari:Margra99/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Súrya

[modifica]

Súrya va ser molt venerat com a deu del sol[1], que genera vida, creador de l'univers i les coses. Viatja pel cel en un carro, guiat per la foscor, Aruna[2].

Iconografia

[modifica]

Abans de la seva representació antropomorfa, se'l representava com a un ocell gegant, que al batre les ales generava rajos de llum. Un cop es va generar la seva forma humana, acotumava a muntar un carro tirat per set cavalls o un sol cavall amb set caps, en representació dels set dies de la setmana[3] o els set colors de l'arc de Sant Martí. El seu carro, només té una roda, en simbolització del disc solar[4]. Es mostra com a una divinitat amable i amistosa.

Habitualment se'l representa dempeus, en postura samapāda, sobre un pedestal en forma de flor de lotus. Porta com a atribut una flor de lotus a cada mà i en ocasions, també una conca, com Visnu, ja que ell és el creador de l'univers i una de les maneres de controlar-lo és a través del sol. Al voltant del cap apareix una espècie de brillantor sagrada representada a manera de nimbe. Vesteix una indumentària propia del déu, l'anomenat "vestit nòrdic", en record a un mite relacionat amb una de les esposes. Habitualment, els peus de Súrya no es poden represnetar amb detall, a vegades inclús se li cobreixen amb botes, ja que si l'escultor s'atrevia a fer-ho, corria el risc de contraure la malaltia de la lepra.

És freqüent que aparegui acompanyat dels dos guardiants de la porta, Dandï i Pïngala que porten a les mans espases, també per dues deeses petites al voltant del seu cap, en pose ambulant en simbolització de el matí i que espanten la foscor. És recurrent la figura dels 7 cavalls al pedestal o al fons.

Un altre personatge que l'acompanya és Chandra, la lluna, reconeguda pel símbol de la lluna creixent al seu cap[5].

Mites

[modifica]

S'explica que va ser una divinitat amb molts matrimonis i fills. Aquestes unions, no sempre eren bones, com ara el seu matrimoni amb Samjña, filla de Visvakarman, propietari de l'univers. Samjña no podia soportar la brillantor del seu marit, de manera que va marxar i va deixar la seva ombra, degut a l'abandonament, el sol es va amagar. Quan la buscava, li demanà ajuda a Visvakarman, qui li va recomanar que es tregúes la brillantor. Va crear una nova forma que no brillava, tret dels peus, i amb aquesta nova forma va trobar a Samjña al nord[3].

Descendència

[modifica]

Entre els fills de Súrya, trobem els bessons Yama i Yamï, considerats els primers éssers humans, que després serien divinitzats, Yama com a déu de la mort i Yamï la deessa-riu Yamuna, de caràcter creador com el seu pare.

Culte

[modifica]

Va esser un déu amb molt culte, tant que se li van fer temples propis fins al segle XIII d.C. El seu culte avuí dia ha baixat fins situar-lo en el rang de déu-planeta. LA salutació al sol és una de les pràctiques religioses més importants de l'hinduisme, es fa pel matí, agafant-se de les mans. Aquest ritual propicia la bona salud i és una manera d'agaraïr a la divinitat les seves accions amb el sol[6].

Referències

[modifica]
  1. Renou, Louis. El Hinduismo. París: Paidos Orientalia, 1951, p. 47. ISBN 84-7509-734-0. 
  2. Michell, George. The Hindu temple. Chicago: University of Chicago Press, 1977, p. 31. ISBN 0-226-53230-5. 
  3. 3,0 3,1 Schleberger, Eckard. Los dioses de la India: forma, expresión y símbolo. Madrid: Abada Editores, 2004, p. 141. ISBN 84-96258-22-X. 
  4. Sangeelee, M. Le Symbolisme dans L'Hindouisme. Rose-Hill: L'ocean Indien, 1994, p. 89. ISBN 99903-0-165-4. 
  5. Michell, George. The Hindu Temple. Chicago: University of Chicago Press, 1977, p. 44. ISBN 0-226-53230-5. 
  6. Sangeelee, M. Le Symolisme dans L'Hindouisme. Rose-Hill: L'ocean indien, 1994, p. 90. ISBN 9993-0-165-4.