Usuari:Maria Fullana de València/Carcinos

Maria Fullana de València/Carcinos

Interpretacions del mite

Els mites disposen, per norma, de lectures no literals per les quals els relats fantàstics reflecteixen de forma al·legòrica o simbòlica fets, situacions o comportaments en la realitat. Al segon treball d'Hèracles se li han atribuït diverses interpretacions al llarg de la història:

• Una interpretació geològica, en la qual, segons l'evemerístic Servi, s'identifica l'Hidra amb el pantà de Lerna i els seus caps amb les fonts o rius subterranis que l'alimentaven, frustrant els intents de dessecar la zona per sanejar-la.

Morfologia

Els autors clàssics que esmenten Carcinos en el mite de l'Hidra no ofereixen en els seus textos descripcions de la forma o tipus de cranc més enllà de la puntual al·lusió a la notable grandària de l'espècimen. Aquest buit en la descripció ha provocat la diversitat en el tipus de crustaci que apareix en les representacions del personatge, mostrant a discreció de l'artista tant crancs de riu (d'aspecte similar a petits llamàntols, amb un cefalotòrax i abdomen ben diferenciats) com crancs de mar (amb un abdomen reduït a poc més d'un apèndix sota el cefalotòrax).

• Respecte als crancs de riu, les espècies més difoses per Europa i al voltant del Mediterrani són Austropotamobius pallipes, Austropotamobius torrentium i Astacus astacus, de la família "Astacidae". Altres espècies comunes en l'actualitat, com Pacifastacus leniusculus o Procambarus clarkii, van ser introduïdes durant el segle xx, i afectaren greument les poblacions autòctones de crancs a causa de l'afanomicosi, malaltia produïda pel fong Aphanomyces astaci, del qual són portadores.
• Quant als crancs de mar, d'entre les nombroses espècies que tenen com a hàbitat el mar Mediterrani, algunes de les més comunes són Carcinus aestuarii, Cancer pagurus o Portunus pelagicus.

Dels crancs citats, són els espècimens de Cancer pagurus els més voluminosos, amb una amplària de closca d'uns 24 cm, i el màxim registrat n'és de 30 cm.

Influència en l'art

Rosassa de la catedral de Saint-Denis

El personatge de Carcinos apareix representat en l'art principalment com a part del mite de l'Hidra, com a signe zodiacal o com a constel·lació dels mapes celestes.

Les tècniques artístiques utilitzades en les seves representacions són diverses; en destaca la ceràmica de l'antiguitat, els relleus i vidrieres de l'edat mitjana, els gravats renaixentistes o els dibuixos en els atles d'astronomia dels últims segles del segon mil·lenni.

D'altra banda, com s'ha indicat, no hi ha unanimitat en la tipologia de cranc que correspondria al personatge, mostrant-se tant crancs de riu com de mar.

Sobre el mite

Entre els dotze treballs d'Hèracles, el segon és un dels que més freqüentment ha estat representat en l'art, especialment pels artistes postclàssics, tant en pintura com en escultura; no obstant això, d'igual manera que en els escrits, no totes les representacions artístiques del mite inclouen la figura de Carcinos.

Durant el segle xvi, en ple Renaixement, es van realitzar diversos gravats que representaven els treballs d'Hèracles. En part dels que mostren la lluita contra l'Hidra de Lerna, també apareix la figura de Carcinos; d'aquests, alguns dels més rellevants són les obres dels artistes següents:

• Hans Sebald Beham, impressor alemany considerat un dels més importants dels petits mestres, el grup d'artistes alemanys que es van especialitzar en gravats per influència de Dürer. En la seva obra, Carcinos apareix en forma de cranc de riu.
• Giovanni Jacopo Caraglio, gravador italià, pupil de Marcantonio Raimondi; es va especialitzar en la realització de reproduccions de pintures renaixentistes, sobretot les de Rafael. Carcinos apareix en forma de cranc de mar.
• Cornelius Cort, gravador neerlandès que va col·laborar de forma habitual amb Tizià. En la seva obra, Carcinos apareix en forma de cranc de mar, encara que apareixen molts altres crancs, tant de riu com de mar, que envolten o es dirigeixen a Hèracles.

Zodíac

Mosaic a l'abadia d'Hagia Maria