Vés al contingut

Usuari:Maria antonia bernadina/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Biografia

[modifica]

Edward Evan Evans-Pritchard (21 de setembre de 1902 Crowborough, Sussex, Anglaterra - 11 de setembre de 1973, Oxford) fou un dels antropòlegs socials més destacats d’Anglaterra, particularment per les seves investigacions sobre els sistemes polítics de cultures africanes com els Nuer i pels seus estudis sobre antropologia política, màgia i bruixeria. A més a més, la seva aportació teòrica sobre la religió primitiva o la reconciliació que va fer de l’antropologia i la història.

Fill del Reverend John Evans-Pritchard (Església d’Anglaterra) i Dorothea Edwards. Pel que fa a els seus estudis, entre els anys 1916 i 1924 va cursar un màster d'història moderna al Winchester College i a l’Exeter College, a Oxford , on va rebre la influència de R. Marett, un dels principals referents de l’antropologia evolucionista britànica. Posteriorment, va realitzar els seus estudis de postgrau a la London School of Economics juntament amb B.Malinowski i C.G. Seligman, amb els quals  tenia certa afinitat personal. No va ser fins el 1926 quan va començar a fer sortides de camp entre els Azande (caçadors-recol·lectors) , acció que va dur a terme fins al 1930 i que més endavant, concretament en el 1937, el va impulsar a escriure el seu llibre “Brujería, Magia y Oráculos entre los Azande” .

Paral·lelament, l’any 1928 va començar a fer de professor d’Antropologia a la London Schools of Economics, on s’hi va estar durant tres anys. El 1930 va començar la seva investigació entre els Nuer (ramaders) i dos anys més tard va començar a exercir de professor de sociologia a la Universitat Fuad I ( actual Universitat egípcia del Caire). Més tard, des del 1935 fins al 1940 va tornar a la Universitat d’Oxford, però en aquest cas per exercir de professor de sociologia africana. És en aquest moment on coneix a Radcliffe-Brown, la seva major influència i quan publicà dues obres sobre els Nuer, A Description of the Modes of Livelihood and Political Institutions of a Nilotic People (1940) i The Nuer of the Southern Sudan in African Political Systems (1940).

Mentre que l’any 1939 va contraure matrimoni amb Ioma Gladys Heaton Nicholls, dona amb la qual va tenir tres fills i dues filles, més endavant, entre 1940 i 1945, va prestar el servei militar als països d’Etiòpia, el Sudan i Síria. El seu coneixement sobre pobles africans ajuda enormement a l'exèrcit, ja que aixeca tropes africanes per a la lluita. L’any 1944 va entrar a l'Església Catòlica Romana i un any més tard va començar a exercir de lector d’Antropologia a Cambridge.

Finalment, després d’una llarga trajectòria de docent en diferents àmbits, entre 1936 i 1970 va realitzar la tasca de professor d’Antropologia i va ser membre de l’All Souls College, Oxford, a més a més de treballar per a la Universitat de Chicago com a visiting schoolar (1950) i ser becari del Centre d’Estudis Avançats en Ciències del Comportament a Stanford (1957-58). El 1970 es retira de la Càtedra a Oxford i mor l’11 de setembre de 1973 a Oxford on va ser enterrat amb setanta anys d’edat. (Douglas, 1980)[1]

Context històric[2][3]

[modifica]

Durant els anys de vida de l'antropòleg Edward Evan Evans-Pritchard el món vivia un dels períodes més importants de la història contemporània. Entre el 1902 i 1973 van ocórrer molts fets històrics rellevants per Gran Bretanya, lloc de naixement de l'autor. Juntament amb França i Alemanya, eren les potències més grans del moment, mantenien interessos econòmics molt competitius i serien les protagonistes de l'inici de segle. Amb aquest inici acaba l'època victoriana i comença una etapa de recuperació econòmica. Regne Unit era un país marítim tenint en compte la seva geografia insular i els interessos colonials que tenia. Entre altres països, Egipte i Sudan, països on Edward Evan Evans-Pritchard va realitzar treball de camp, estigueren baix el domini colonial inglés.  

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial. Que suposaria el fi de l'hegemonia de les grans potències europees i la repartició de les colònies de les potències que havien perdut la guerra mitjançant el Tractat de Versalles. Durant els anys vint, l'auge dels feixisme nacionalista i el comunisme, tot seguit que triomfes la Revolució Russa, acabarà desembocant tensions entre les grans potències, sumant el crack del 29 que provoca una gran crisi mundial dintre del sistema capitalista. Entre totes les tensions Hitler arriba al poder i poc després comença la Segona Guerra Mundial, que tindrà efectes devastadors per al món sencer, que es veu afectat d'una manera o una altra. Un cop finalitzada, comença la descolonització, impulsat per les Nacions Unides que va permetre a molts territoris assolir la independència dels països colonitzadors. Els anys següents són d'una gran angúnia i el món es veu dividit entre dos grans blocs, formats per EUA (capitalista) i l'URSS (comunista) que marcaran l'esdevenir de la modernitat. És el període de la Guerra Freda. La recuperació econòmica avança i les tensions entre les grans potències van disminuint, tot tenint en compte els grans efectes negatius de les guerres a les colònies, provocats per la divisió ideològica esdevinguda per part de les potències, que utilitzen territoris colonitzats per decidir diversos resultats de la lluita, tenint en compte tots els efectes devastadors per aquests països. Els anys 60-70 se sofreixen les conseqüències de la Guerra Freda. Soferts sobretot pels països que han sigut escenari de la tensió entre potències, sigui com a camp de batalla sigui com a escenari ideològic.

Els anys vint, foren escenari de múltiples tensions que provocaren la convulsió d'aquest segle en concret.

Context teòric[4]

[modifica]

A inicis del segle XX l'Antropologia passa de ser una ciència informal a ser-ne una amb uns bons fonaments i mètode científic, però dintre d'aquesta hi ha molts parers depenent dels interessos polítics i personals de cada individu i regió, en què gran part es divideixen en l'escola nord-americana, la francesa i la britànica, Alemanya no en tenia cap al ser desposseïda de les seves colònies.

El funcionalisme britànic a principis del segle XX es trobava centrat en els departaments d'antropologia d'Oxford, Cambridge i Manchester. S'estava consolidant com a ciència, el naturalista alemany Franz Boas va fer el seu treball en els Inuit (1883) creant la necessitat d'una investigació més profunda i exhaustiva, amb la recol·lecció i interpretació d'artefactes i escrits en la llengua nativa en les societats particulars. A partir d'aquí, els difusionistes i evolucionistes que predominaven a Gran Bretanya foren posats en dubte, s'institucionalitzà l'antropologia i arribà la primera generació d'antropòlegs amb la influència de l'empirisme britànic i de les ciències naturals. Aquest corrent data del 1920 fins al 1970, amb dues generacions d'antropòlegs i amb dos nivells d'anàlisis, metodològic i teòric.

La primera generació arribà l'any 1922 quan Bronislaw-Malinowski i Radcliffe-Brown publicaren les seves respectives obres que els classificaren com a personatges més importants dintre dels funcionalisme britànic, la qual es caracteritza per creure que la cultura existeix totalment aïllada de la història, cada societat s'ha d'estudiar independentment dels seus orígens, història i context i s'ha de focalitzar.

El primer antropòleg, Malinowski va contribuir enormement a l'Antropologia Britànica. Cal destacar el seu postulat anomenat totalitat integral, que consisteix a remarcar en què la societat i la cultura mostren una totalitat coherent en la qual cada component té una racionalitat darrera i una forta relació entre ells. Ho mostra en Argonauts of the Western Pacific (1922) defensant que en una economia tradicional intervenen factors màgics i de prestigi, desmuntant que en les societats primitives l'esforç que es realitza és purament de supervivència. Al estudiar tota l'estructura social, utilitza el que anomena universalisme funcional: cada cosa té una funció en la societat. És un tot sincrònic no històric que parteix de l'individu i la lògica d'acció de les motivacions humanes. A partir d'aquí elabora la teoria de les necessitats.

En l'àmbit metodològic Malinowski incentiva l'observació participant, formulant principis per tal que l'investigador tingui les condicions idònies per teixir les xarxes i convertir així a l'investigador en un caçador actiu. Per altra banda Radcliffe-Brown es distancia de Malinowski, influenciat per Durkheim posa èmfasi en les ciències naturals i la sociologia comparada. Per a ell l'estructura social és un fet empíric, una realitat concreta, observable, comparable i descriptible. Radcliffe-Brown entén necessitats com a condicions necessàries d'existència, contribució que una activitat parcial fa a l'activitat total de la qual forma part.

Entre els autors de la primera generació genera un debat interessant que porta a una segona generació d'antropòlegs liderats per Edward Evan Evans-Pritchard que desenvolupen la relació entre teoria i treball de camp. De la primera generació agafa la influència metodològica de Malinowski amb l'observació participant, i la contribució estructuralista de la teoria desenvolupada per Radcliffe-Brown.

Després d'aquestes crítiques sorgeix una tercera generació que gran part de les publicacions es van fer a la dècada dels anys quaranta amb els representants de Max Gluckman i Edmund Leach, que des de Cambridge i Manchester aportaran una visió cosmopolitana i europea a la tradició britànica, en incorporar l'estructuralisme francès de Lévi-Strauss i una mirada que va més enllà de les societats primitives. Aquest moviment influencià a autors com Mary Douglas o Monica Hunter.

Referències

[modifica]
  1. Douglas, Mary. Edward Evans-Pritchard (en anglès). Psychology Press, 2003. ISBN 978-0-415-29110-1. 
  2. Vicente, Martín «LIDA, Miranda. Historia del catolicismo en la Argentina. Entre el siglo XIX y el XX; Editorial Siglo XXI; Buenos Aires; 2015; [272 páginas.]». Anuario de la Escuela de Historia, 28, 03-12-2016, pàg. 194. DOI: 10.35305/aeh.v0i28.200. ISSN: 1853-8835.
  3. Samaniego Boneu, Mercedes «[Recensão a Maria Manuela Tavares Ribeiro - A Ideia de Europa. Uma Perspectiva Histórica]». Revista de História das Ideias, 24, 2003, pàg. 593–598. DOI: 10.14195/2183-8925_24_18. ISSN: 0870-0958.
  4. Thiébaut, Virginie «La configuración de un territorio cañero-azucarero en la primera mitad del siglo XX: la cuenca baja del río Papaloapan, estado de Veracruz, México». Memorias, 34, 15-08-2018, pàg. 176–196. DOI: 10.14482/memor.34.10560. ISSN: 1794-8886.

Bibliografia

[modifica]

● Andrés Parra,Diego. 2018. La Antropología Social Británica en la primera mitad del siglo XX: Contribuciones y crítica. Recuperado el 22/03/2021 de: https://www.researchgate.net/publication/328365053_La_Antropologia_Social_Britanica_en_la_prim era_mitad_del_siglo_XX

● Douglas, M. 1980. Edwards Evans-Pritchard. Oxon. Routledge. Recuperado el 21/03/2021 de: https://books.google.cat/books?id=1HIWE9hC71QC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=f alse

● Evans Pritchard, E.E (1937) Brujería, Magia y Oráculos entre los Azande. Oxford University Press, Ed. Anagrama Barcelona

● Gregersen, E.(s.f.) E.E.Evans Pritchard. Britannica. Recuperado el 22/03/2021 de: https://www.britannica.com/biography/E-E-Evans-Pritchard

● Hobsbawm, Eric J.(1994). Historia del siglo XX. 1998 de la traducción castellana para España y América .CRÍTICA (Grijalbo Mondadori, S. A.), Av. Belgrano 1256, (1093) Buenos Aires - Argentina
● Samaniego Boneu, M. 2008. Historia Contemporánea de Europa. S. XX .