Usuari:Mariaelena Roqué

Mariaelena Roqué

Mariaelena Roqué (Tarragona 1952) és una artista visual catalana-veneçolana. Formada a Veneçuela, Estats Units i d'altres països europeus i sud-americans. Ha treballat professionalment en dansa, arts plàstiques, performance i escenografia. Membre fundadora de la Companyia Carles Santos (CCS) on va crear escenografies, vestuaris i performances per a òperes i espectacles. Viu a l'Aldea (Montsià) on té el taller i l'arxiu.

Biografia

Amb un any d'edat va emigrar de Tarragona a Caracas amb els seus pares, els quals tornaren a Catalunya quan va morir Franco i es restaurà la democràcia. A Veneçuela es va formar, tot fent estades a Tarragona per conèixer la família i familiaritzar-se amb la llengua i cultura catalanes. A la Universitat de Caracas UCAB va estudiar dansa i uns cursos de psicologia. Després va viatjar per Estats Units, Europa, Marroc i visqué uns anys a les Filipines on tenia arrels familiars. Treballava en art d'acció, dansa, fotografia, art pluridisciplinar i cinema experimental.

Cap a 1982 s'instal.là a Catalunya i entrà en contacte amb artistes catalans conceptuals com ara el Grup de Treball. El 1985 va co-fundar i formar part de la Companyia Carles Santos dins la qual va crear gran nombre de performances, escenografies i vestuaris. Va ser sòcia, col.laboradora i parella del músic de Vinaròs durant més de vint anys, actuant com a autora i realitzadora de la part visual d'òperes i espectaclesi amb actuacions performatives en acccions conjuntes. El 2010 hi ha un allunyament de Carles Santos i comença una nova etapa centrada en la creació personal autònoma i en l'organització d'exposicions individuals que havia iniciat amb la gran retrospectiva al Museu de la Indumentària de Barcelona de 2006.

Ha treballat en docència no formal, entorn la creativitat multi disciplinar. Ha impartit classes magistrals i tallers a: Institut del Teatre de Barcelona Escola de Disseny Elisava, BAU, Escola Massana i Escola LLotja de Barcelona, CMU de Pittsburg (USA) Conservatori de Lyon (França), Unearte de Caracas (Veneçuela), Universitat de Texas (Austin, USA), Acadèmia de l'ópera Tradicional de Pequín (Xina), Acadèmia del Cinema Català, Museu Picasso de Barcelona, Centre d'Art Lo Pati d'Amposta .

Trajectòria artística

Va començar la seva carrera l'any 1969 a Veneçuela, centrada en la dansa i l'art visual experimental, el cinema i la fotografia. La seva obra, conceptual i acumulativa es generava en l'escena teatral i l'art d'acció. Des dels primers treballs va fer servir els vestits com a eina expressiva i els va convertir en un eix de l'obra plàstica i teatral. Entre 1968 i 1985 treballa entre Filipines i Catalunya en sèries fotogràfiques, performances i cinema en super8. Col.labora amb Wahoo Guerrero, Xavier Gil. Maria Fernanda Maragall, Carles Santos i d'altres.El 1985 neix la Companyia Carles Santos on actua com a directora artística i creadora d'elements escènics. Va treballar en obres com: Arganchula (1986), Despulles inoxidables (1987), La pantera imperial (1997-2010), Ricardo i Elena (2000), L'adeu de Lucrècia Borja (2001), Lisístrata (2003), La meua filla sóc jo (2005 ), Brossalobrossot de Brossat (2008), entre d'altres.

Un element que distingeix el seu treball escenogràfic és la importància que dóna a la moda en el teatre. La moda és un mirall del seu temps i un llenguatge que Mariaelena Roqué utilitza per explicar la modernitat dels seus vestits. Els espectacles tenen referències al món de la moda, tant passada com contemporània; traspassa èpoques, estils i funcions; són vestits «de veritat», no disfresses i perduren en el temps. Estan fets amb materials sòlids, experimentals i són transgressors en les formes, en els seus espectacles els vestits es construeixen i deconstrueixen al ritme de l'obra i elements reutilitzables que pot adaptar i transformar en posteriors creacions.

Exposicions i actuacions (selecció)

• «Despulles inoxidables (Roni)». Espai 13 de la Fundacio Joan Miró. Barcelona, 1997.
• «Mariaelena Roqué desvesteix  Carles Santos». Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona. Juny 2006.
• «El vestido personaje». Dins el postgrau Fashion & Dessing: Creatividad y Tendencias, Elisava. Barcelona, 2010-2011.
• «Sous le Signe d’Eros». Exposició al Musée des Tissus, Lyon, França. Abril-septembre 2010.
• «Donallunarembiaix». Performance a la Quadriennal Scenofest, Praga (República Xeca). Juny 2011.
• «Despulles il.luminades». Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Exposició en residència, 2011 i 2012.
• «Encuentro de Arte Corporal». Caracas. Novembre, 2011
• «Àpat Kanibal» i «Autoretratsretratats», amb els fotògrafs Joan Gil i Josep Borrell Garciapons, Centre d’Art Lo Pati. Amposta, octubre 2014 - gener 2015.
• «Despulles despullades», Institut del Teatre de Barcelona, novembre 2014 - abril 2015.
• «Vestir i desvestir cuerpos». Centre d’Art La Panera. Lleida, febrer-maig 2016
• «Costume at the retorun of the century, 1990-2015». University of North Carolina, Asheville, USA. Agost - setembre 2016.
• Actuació al Museu de l’estampació de Premià de Mar. Dins el col·loqui «Art, Creació i Salut mental». Novembre 2016.
• Performance personal a «Innovative Costume of the 21 Century». Brakhrushin Museu de Moscou. Juliol 2019. 

Premis

• Primer Premi de Curtmetratges de Veneçuela per Piedraperla, 1998.
• Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona pel vestuari de Figasantos-Fagotrop, 1996
• Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona per l'escenografia de Ricardo i Elena, ópera de Carles Santos, 2000
• Premi FAD - Sebastià Gasch. Barcelona, 2007
• Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, 2010

Enllaços externs

Mariaelena Roqué: El reposo de la guerrera. VIMEO

Web oficial de l'artista: http://mariaelenaroque.com/bio.html