Què tenen en comú la Sociologia Fenomenològica i la Comunicologia?

Hi ha molt pocs escrits que tracten la relació que hi ha entre la comunicació i la sociologia fenomenològica^[1]. Alfred Schütz com principal representant de la sociologia fenomenològica va parla de la comunicació des d'una perspectiva molt acadèmica o no es van tenir en compte les seves aportacions.

En la segona meitat del segle XX sorgeix les teories sociològiques contemporànies, juntament amb el funcionalisme estructural de Parson i Merton, la teoria del conflicte de Dahrendorf i l'interiorisme simbòlic de Mead, on la sociologia fenomenològica es considera unes de les principals escoles de la sociologia contemporània.

Si parlem de la història de la sociologia fenomenològica ens reenvia a l'escola Chicago on es va realitzar aportacions de l'interiorisme simbòlic, que va crear una ruptura del pensament sociològic.

En 1938, Herbert Blumer dona importància a la comunicació i el seu desenvolupament a la societat, la personalitat, la cultura, el pragmatisme i el conductisme: on l'autor primer dóna importància a l'acció del subjecte i després en les conductes observables de les persones.

Els estudis realitats tant per part de l'escola Chicago i l'interaccionisme simbòlic és el més representat que hi ha entre la sociologia fenològica i la comunicació.

La comunicació des de la perspectiva de la sociologia Fenomenològica:

En les obres de la sociologia fenomenològica la comunicació no apareix com objecte principal de coneixement. Però hi ha moltes reflexions que van realitzar diferents autos com: Schütz, Berger i Thomas Luckmann sobre la comunicació i la intersubjectivitat.

A continuació les principals idees de la comunicació elaborat per schütz^[2]:

No és possible la comunicació transcendental
La naturalesa de la intersubjectivitat és el vincle, la comunicació entre individus:
- La possibilitat de comprendre als altres fonamenta les relacions
- Per a comprendre les accions dels altres és necessari no només entendre missatges, sinó també comprendre a qui els està emetent.
- La comunicació és el mitjà pel qual les perosnes superen la seva experiència.
- La comunicació necessita objectes físics i culturals.
- Existeixen dos tipus bàsics de comunicació: aquells en els quals el resultat final de l'acció comunicativa li és ofert al receptor perquè l'interpreti i aquells en els quals el subjecte participa en el procés en curs de l'acció comunicativa de l'altre.
- Només són comunicatives les accions que intenten transmetre un determinat significat.

↑ «Sociología Fenomenológica y Comunicología Histórica. La Sociología Fenomenológica y sus aportaciones al pensamiento en comunicación | Mediaciones Sociales» (en castellà). Falta indicar la publicació.
↑ Núñez, Maribel «Una aproximación desde la sociología fenomenológica de Alfred Schütz a las transformaciones de la experiencia de la alteridad en las sociedades contemporáneas». Sociológica (México), 27, 75, 4-2012, pàg. 49–67. ISSN: 0187-0173.

[1] «Sociología Fenomenológica y Comunicología Histórica. La Sociología Fenomenológica y sus aportaciones al pensamiento en comunicación | Mediaciones Sociales» (en castellà). Falta indicar la publicació.

[2] Núñez, Maribel «Una aproximación desde la sociología fenomenológica de Alfred Schütz a las transformaciones de la experiencia de la alteridad en las sociedades contemporáneas». Sociológica (México), 27, 75, 4-2012, pàg. 49–67. ISSN: 0187-0173.

[1]

[2]