Vés al contingut

Usuari:Marina Soprano/Kenneth Noland

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKenneth Noland
Biografia
Naixement10 d'abril de 1924
Asheville, Carolina del Nord, EUA
Mort5 de gener de 2010(2010-01-05) (als 85 anys)
Port Clyde, Maine, EUA
Nacionalitatestatunidenc
Formació professionalBlack Mountain College
Activitat
ArtArt abstracte
MovimentPintura del Camp de Color
Influències
Lloc webwww.kennethnoland.com

Kenneth Noland (Asheville, Carolina del Nord, 10 d'abril de 1924 - Port Clyde, Maine, 4 de gener de 2010) va ser un artista estatunidenc, que va conrear la pintura abstracta. És un dels artistes més coneguts americans de la tendència anomenada del Color field (Camp de Color), encara que als anys 1950 es considerava un pintor de l'expressionisme abstracte i al principi dels anys 1960 fou considerat un pintor minimalista. Noland va contribuir a crear el moviment de l'Escola de Color de Washington. El 1977 va ser reconegut amb una gran retrospectiva al Museu Guggenheim (Nova York), que després va viatjar al Museu Hirshhorn i Jardí d'Escultures a Washington, DC i al Museu d'Art de Toledo, a Ohio el 1978. El 2006 les Stripe Paintings (pintures de franges) de Noland es van exposar a la Tate, a Londres.

Biografia

[modifica]

Infantesa i educació

[modifica]

Fill de Harry Caswell Noland (1896–1975), patòleg, i de la seva dona, Bessie (1897–1980), Kenneth Clifton Noland va néixer a Asheville, Carolina del Nord. Va tenir quatre germans: David, Bill, Neil i Harry Jr.[1][2]

Noland es va allistar a les forces aèries dels EUA el 1942 després de completar l'escola superior. Veterà de la Segona Guerra Mundial, Noland va rebre una G.I. Bill (beca de la Infanteria General) per estudiar art al Black Mountain College al seu estat de Carolina del Nord.[3] Va anar a l'escola experimental Black Mountain (dos dels seus germans també hi van estudiar art) i es va formar amb Ilya Bolotowsky, un professor que el va introduir al neoplasticisme i a l'obra de Piet Mondrian. Noland també hi va estudiar la teoria del color de la Bauhaus amb Josef Albers[4] i es va començar a interessar per Paul Klee, específicament per la seva sensibilitat pel color.[5]

Carrera

[modifica]

El 1948 i el 1949 Noland va treballar amb Ossip Zadkine a París, on va celebrar la primera exposició de les seves pintures. Els primers anys 1950 va conèixer Morris Louis a Washington DC mentre impartia classes nocturnes al Washington Workshop Center for the Arts. Ell i Louis es van fer amics, i després de ser presentats per Clement Greenberg a Helen Frankenthaler i veure les seves noves pintures al seu estudi a Nova York el 1953, ell i Louis van adoptar la seva tècnica “soak-stain” (amara-taca), que permetia que una taca prima de pintura amarés els llenços sense cap preparació prèvia.[6]

Moltes de les pintures de Noland es poden classificar dins d'un d'aquests quatre grups: cercles, o franges, chevrons, ratlles i adaptats a la forma de la tela. La seva preocupació en relació amb el que conté la imatge de la pintura el va portar a una sèrie d'estudis d'anells concèntrics o ulls de bou, o tal com són coneguts, Targets (Objectius) com és el cas de la seva obra Beginning(Començament), del 1958, que utilitza combinacions inversemblants. Això també el va allunyar de Morris Louis el 1958. El 1964 va ser inclòs a l'exposició Post-Painterly Abstraction comissariada per Clement Greenberg[7] que va viatjar pel país i va contribuir a establir el Color Field painting (pintura del camp de color) com un important moviment artístic nou dins l'art contemporani dels anys 1960. Noland va ser pioner del shaped canvas (utilitzar la forma del llenç), inicialment amb la forma d'una sèrie de diamants o chevrons simètrics i asimètrics. En aquestes pintures, les vores del llenç es tornen tan importants estructuralment com el centre. Durant els anys 1970 i 1980 els seus shaped canvases van ser molt irregulars i asimètrics. Això va donar com a resultat estructures cada vegada més complexes, de color altament sofisticat i controlat, i amb uns aparença íntegra. El 1964 Noland va ocupar la meitat del pavelló estatunidenc a la Biennal de Venècia. El 1965 la seva obra es va exposar a la Washington Gallery of Modern Art (Galeria d'Art Modern de Wadhington) i al Jewish Museum de Nova York (Museu Jueu de Nova York). El 1949 va celebrar la primera exposició: Kenneth Noland, a la Galeria Creuze, a París. El 1957 va celebrar la primera exposició individual a Nova York a la Galeria Tibor de Nagy[8] i va fer la darrera exposició individual de la seva vida - Kenneth Noland Shaped Paintings 1981-82, que va obrir el 29 d'octubre de 2009 a la Galeria Leslie Feely Fine Art al carrer E. 68è a Nova York i estava programada per tancar el 9 de gener de 2010, tot i que la data de tancament es va ajornar després al 16 de gener.[9]

En lloc de pintar el llenç amb un pinzell, l'estil de Noland era tacar el llenç amb color. Aquesta idea buscava esborrar les pinzellades de l'artista. Això va fer que l'obra fos sobre l'art, no l'artista. Va emfasitzar la relació amb la seva obra deixant nu el llenç sense taca com un contrast contra els colors utilitzats a través de les seves pintures. Noland feia servir l'abstracció simplificada, i així el disseny no distreu de l'ús del color.[cal citació]

Vida personal

[modifica]

Es va casar amb:[10]

  • Cornelia Langer, filla d'un senador republicà dels EUAtor de Dakota del Nord, William Langer. La parella es va casar el 1950 i més endavant es va divorciar. Van tenir tres fills: les filles Cady Noland i Lyndon (aka Lyn) i un fill, William.[11][12]
  • Stephanie Gordon, psicòloga, va viure amb Noland del novembre de 1964 fins al juny del 1970. Es van casar a l'abril del 1967 i es van divorciar al juny del 1970.[13]
  • Peggy L. Schiffer, historiadora de l'art i filla del Dr. Morton A. Schiffer.[14] Casats entorn del 1970, els Noland van tenir un fill, Samuel Jesse.[15][16][17][18]
  • Paige Rense, editora en cap d'Architectural Digest, amb qui es va casar a Bennington, Vermont, el 10 d'april de 1994.[19][20] Noland va ser el seu cinquè marit; els seus previs marits incloïen Arthur F. Rense.

Noland va tenir un afer als anys 1960 amb l'artista i figura de la vida social Mary Pinchot Meyer.[21]

Mort

[modifica]

Noland va morir el 5 de gener de 2010, de càncer de ronyó a la seva casa de Port Clyde, Maine. Tenia 85 anys quan va morir.[22]

Principals obres a museus

[modifica]

Obres principals

[modifica]
  • (1958) Ex-Nihilio
  • (1958) Lunar Episode
  • (1958) Beginning
  • (1958) Inside
  • (1958) Heat
  • (1959) And Half
  • (1959) Split
  • (1959) Extent
  • (1960) Back and Front
  • (1960) Earthen Bound
  • (1960) Play
  • (1961) Highlights
  • (1961) Epigram
  • (1961) Turnsole
  • (1963) Ringing Bell
  • (1963) Drifting
  • (1963) Thrust
  • (1963) East-West
  • (1963) New Light
  • (1963) Cadmium Radiance
  • (1964) Baba Yagga
  • (1964) Halfway
  • (1964) And Again
  • (1964) Tropical Zone
  • (1964) Trans West
  • (1966) Galore
  • (1967) Summer Plain
  • (1967) Stria
  • (1967) Open End
  • (1968) Transvaries
  • (1969) Pan
  • (1973) Interlocking Color
  • (1973) Under Color
  • (1975) Burnt Beige
  • (1978) Oasis
  • (1985) Snow and Ice
  • (1989) Doors: Time Ahead
  • (1999) Refresh
  • (2000) Mysteries: Infanta
  • (2000) Mysteries: Afloat

Notes

[modifica]
  1. ↑ Parents' names and siblings from ancestry.com, found in 1930 North Carolina Federal Census as well as the North Carolina Birth Register listing of Noland's birth. Records accessed on 7 January 2010.
  2. ↑ El germà més jove de Noland, Neil (nascut el 1927) es va fer escultor, i com el seu germà Kenneth, va estudiar art al Black Mountain College, com també va fer el seu germà.
  3. ↑ Obituaries state Noland was drafted in 1942 and served until 1946. An official enlistment record, however, states Noland, then 20, joined the Army Air Corps Reserves as a private at Keesler Field in Biloxi, Mississippi, on 24 May 1944. The record was accessed on ancestry.com on 7 January 2010.
  4. ↑ retrieved February 8, 2008
  5. ↑ retrieved December 30, 2007
  6. ↑ Terry Fenton, online essay about Kenneth Noland, and acrylic paint, «Enllaç». accessed April 30th, 2007
  7. ↑ "Clement Greenberg". Post-Painterly Abstraction. Retrieved January 11, 2010.
  8. ↑ Terry Fenton, online about Kenneth Noland, accessed January 6th, 2010
  9. ↑ Artnet
  10. ↑ Writer, artist, and arts administrator Michael Fallon has claimed that his maternal grandmother, Billie Ruth Sinclair (7 July 1925 - 2008), was Noland's first wife and that their brief marriage took place in Asheville, North Carolina in the mid-1940s. He wrote about the marriage in a 2007 essay on the website of Minnesota Artists (mnartists.org), a joint project of the Walker Arts Center and the McKnight Foundation.[cal citació] A search on ancestry.com on 7 January 2010 revealed Kenneth C. Noland's Army Air Corps enlistment record, dated 24 May 1944, at Keesler Field, Biloxi, Mississippi, in which Pvt. Noland declares his marital status as married, though the name of his wife is not listed.
  11. ↑ Noland's children have followed in their father's artistic footsteps. Cady Noland (born 1956) is an installation artist and Conceptual sculptor, Lyn Noland is a sculptor and Emmy award-winning camerawoman, and William Langer Noland is a photographer and sculptor and serves as an associate professor of the visual arts at Duke University.
  12. ↑ Current Biography Yearbook 1972, page 330
  13. ↑ World Artists, 1950-1980 (H. W. Wilson, 1980), page 626
  14. ↑ «Dr. Morton A. Schiffer; Physician, 88 - New York Times».
  15. ↑ Matt Schudel, "Kenneth Noland, 85: Abstract Painter, a founder of Washington Color School", The Washington Post, 7 January 2010
  16. ↑ «Kenneth Noland, 85; abstract painter, a founder of Washington Color School».
  17. ↑ "Painting: Bold Emblems", Time, 18 April 1969
  18. ↑ «Painting: Bold Emblems - TIME».
  19. ↑ «Finding Sleaze Amid the Chintz - New York Times».
  20. ↑ Date and place of marriage established through ancestry.com and viewing of the Vermont Marriage Index, 1989-2001.
  21. ↑ Sally Bedell Smith, Grace and Power: The Private World of the Kennedy White House (Random House, 2005), page 234
  22. ↑ Smith, Roberta «Kenneth Noland, Color Field Artist, Is Dead at 85». The New York Times, 05-01-2010 [Consulta: 5 gener 2010].

Referències

[modifica]
  • Gowing, L (ed.) 1995, A Biographical Dictionary of Artists, Rev. edn, Andromeda Oxford Limited, Oxfordshire.

Altres lectures

[modifica]
  • "Kenneth Noland." Contemporary Artists, 4th ed. St. James Press, 1996. Reproduced in Biography Resource Center. Farmington Hills, Mich.: Thomson Gale. 2005.
  • "Kenneth Noland: Color, Format and Abstract Art." Interview by Diane waldman (1977), in: Teories and Documents of Contemporary Art, edited by K. Stiles and P. Selz, Berkeley: University of California Press, 1996, pp. 94–98.

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Marina_Soprano/Kenneth_Noland&oldid=33197635»