Usuari:Martimaidd/proves

Coves de Mogao

Les coves de Mogao (xinès: 莫高窟) formen un sistema de 492 temples a prop de Dunhuang, a la província de Gansu a la Xina, al marge del desert de Gobi, que durant molts segles va ser un centre destaca de pràctica budista. Són igualment conegudes amb el nom de coves dels Mil Budes, o coves de Dunhuang. Estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987, ja que compten amb una gran diversitat d'art a l'interior i són grans referents de l'art xinès i mundial.

Les coves de Mogao són un exemple destacat de l'art corresponent de l'Àsia central i del budisme pertinent, i es troben dins de la influent xarxa comercial de la Ruta de la Seda, que va tenir una gran importància des de la prehistòria fins al segle XVIII, deixant influències en l'actualitat. Aquestes coves són conegudes per la seva diversitat artística, que inclou temples budistes, pintures murals, escultures i una valuosa col·lecció de manuscrits.

Història

Una llegenda local afirma que, el 366 d. C., el monjo budista Lezun (Lo-tsun) va tenir una visió de mil budes, i va convèncer un pelegrí de la Ruta de la Seda de construir-ne els primers temples. Els temples es van multiplicar, per arribar a més d'un miler. Del segle IV al XIV, els monjos de Dunhuang van reunir manuscrits procedents d'Occident, i els pelegrins van començar a adornar els murs de les grutes amb pintures que cobreixen 42.000 m². La majoria dels dibuixos daten, tanmateix, de la dinastia Tang, entre el segle VII i el X. Les grutes van ser abandonades al segle XIV.

Els monjos budistes portaven en aquestes grutes una vida austera perseguint la il·luminació, doctrina budista per aconseguir el nirvana. Les pintures ajudaven a la meditació; servien també per a la instrucció dels analfabets en matèria de llegendes i de creences budistes.

Les pintures murals de Dunhuang, van ser realitzats durant la dinasteia Wei del nord i descriuen la vida i l'obra del Sakyamuni, el Buda històric. Però aquest lloc de pietat també mostra les escenes en què es barregen diverses cultures orientals, sobretot hinduistes. Les pintures es reparteixen en diferents coves i actualment compten amb 45.000 metres quadrats de murals a l'interior. Les diferents dinasties que lideraven el territori, compten amb diferents coves, com ara la cova 302 de la Dinastia Sui i la 23 i 156 de la Dinastia Tang.

Les coves van ser objecte de diverses onades de degradació: els musulmans van deteriorar-ne l'estatuària. Les cavitats van servir de refugis als russos blancs al començament del segle xx. En canvi, la Revolució cultural va preservar l'indret, probablement gràcies a la intervenció de Zhou Enlai.

Al començament del segle xx, un taoista xinès de nom Wang Yuanlu, anomenat "l'abat Wang", es va fer guardià d'aquests temples, on va descobrir un conjunt considerable de manuscrits anteriors al segle XI (manuscrits de Dunhuang) en una cova amagada fins aleshores. Aquest fet va atreure els exploradors europeus, que van travessar l'Àsia per intentar veure'ls i obtenir-los. Wang va començar una ambiciosa renovació dels temples, amb l'ajut de donacions procedents de les ciutats veïnes, però també subministrades per exploradors europeus com sir Aurel Stein i Paul Pelliot. Només una quarta part dels documents descoberts va romandre a la Xina, la resta es va dispersar per tot el món, sobretot al Museu Guimet de París i al Museu Britànic de Londres.

Arqueologia de Mogao

L'arqueologia de Mogao es va descobrir per accident el 12 de març de 1907 en mans del britànic Aurel Stein i el monje taoísta, Wang Yuanlu, quan tots dos realitzaven les excavacions a Mogao sense esperar trobar el que van trobar. El descobriment de la "Cova dels Sutres" va atraure un gran nombre d'aventurers i arqueòlegs d'altres països, que es van apropar un rere l'altre a Wang a la recerca d'objectes de valor.

El descobriment no només va ser de les grutes en si, sinó que es va trobar una gran quantitat de materials de la dinastia Tang , com ara més de 60.000 manuscrits budistes, documents relacionats amb l'economia social, sedes, escultures, joieria i objectes de culte sagrat. Entre els descobriments no prevists, el monge Yuanlu, juntament amb Stein, van descobrir la Cova de la Biblioteca, que va ser una de les més rellevants de Dunhuang.

Una de les troballes més destacades realitzades durant les excavacions va ser el Sutra del diamant, un text fonamental de la tradició mahayana del budisme, coneguda per la seva devoció als Bodhisattves, els futurs budes. Aquest manuscrit, considerat un dels més rellevants de la col·lecció de Dunhuang, estava elaborat amb plaques de fusta i presentava una longitud de quatre metres.

Les coves de Mogao presenten tipològicament una gran varietat de formes i es poden classificar en cinc tipus principals. El primer és la cova de tipus chaitya, amb pilars centrals que s'estenen fins al sostre de la cova. El segon és la cova de tipus vihara, caracteritzada per les habitacions laterals destinades a la meditació dels monjos. El tercer tipus és la cova de tipus fudou, una de les més comunes a Dunhuang, amb una forma quadrada i sostres decorats amb pintures brillants. El quart tipus és la cova de la Sala del Nirvana, de forma horitzontal, que conté una representació de Buda reclinat. Finalment, el cinquè tipus és la Sala del Buda Dret, una sala que es va reduint en grandària de dalt a baix.

Imatge de la cova 16

Entre les coves més destacades del conjunt de Dunhuang es troben la Cova de la Biblioteca, també coneguda com la cova número 17. Aquesta cova és rellevant per la seva importància històrica i la seva gran quantitat de contingut cultural. En segon lloc, destaca la cova número 96, coneguda per la seva escultura de Buda i per últim la cova número 45 i les seves pintures, que són un gran exemple de la pintura de l'època.

Cova de la Biblioteca

La Cova de la Biblioteca, també coneguda com la cova número 017, és una de les coves més destacades del conjunt de Dunhuang i va ser descoberta al segle XX pel monjo Wang Yuanlu. Aquest va trobar accidentalment la porta tapiada de la biblioteca i va decidir informar-ne a Aurel Stein, el seu company d'excavacions. Stein va tenir un paper fonamental en la història de la Cova 017, ja que ell va ser el primer a mostrar un interès notable per la seva importància històrica i cultural. Com a resposta al seu interès, Stein, va realitzar una descripció de la cova en el seu llibre anomenat Ruins of Desert Cathay, en el qual diu el següent:

La visión de la pequeña habitación revelada era suficiente para abrirme los ojos. Apilados en capas, pero sin orden alguno, aparecieron en la tenue luz de la pequeña lámpara del sacerdote una masa sólida de bultos de manuscritos que se elevaban hasta una altura de casi diez pies y llenaban, como mostraron mediciones posteriores, cerca de 500 pies cúbicos.

La sala era petita i contenia aproximadament 50.000 manuscrits a l'interior. Com bé comenta Stein a la seva obra, a l'interior de la cova es van trobar una gran quantitat de manuscrits que daten del segle V a l'XI.

Sis mesos després del descobriment de Stein, l'arqueòleg Paul Pelliot va visitar Dunhuang i va documentar el conjunt mitjançant una sèrie de fotografies que, avui dia, constitueixen una part fonamental de l'arqueologia de la zona. Pelliot va dur a terme treballs a l'interior de la cova, llegint manuscrits en xinès i enviant-los a París per a la seva preservació. Després d'examinar la cova 017, va concloure que aquesta servia com un espai de protecció per a objectes valuosos davant l'amenaça de la invasió XiXia.

La sala es presenta com una font excepcional d'art en diversos aspectes, destacant tant per la seva importància arqueològica com pel seu contingut. Entre les troballes més destacades, una de les més importants és l'escultura del monjo budista Hong Bian del segle IX, que actualment se situa a l'entrada de la cova 017. Hong Bian era una figura molt influent políticament que tenia una posició important en la regió de Hexi. No obstant això, les fotografies preses durant les excavacions no evidencies la presència d'aquesta escultura en aquell moment, Malgrat aquesta absència documental, es pot confirmar que l'escultura havia format part de la cova, ja que sota ella es van trobar pintures. L'escultura està feta d'estuc i té posició de meditació. És interessant comentar, que darrere l'escultura es troben pintures molt ben conservades.