Usuari:Masoud.h1368/Usuario:Masoud.h1368/Taller2

Àrea social i dimensió sociocultural

El FC Barcelona aglutina socis i aficionats de totes les ideologies polítiques, creences religioses i procedències geogràfiques.«Un nuevo modelo de relación con el fan». Revista Oficial FC Barcelona #103, 31-03-2020. [Consulta: 27 octubre 2020].</ref> El club ha aconseguit integrar de forma estratègica qüestions polítiques, religioses, culturals i socials, que van emmarcades dins de l'àmbit esportiu, això permet que els socis i els aficionats responguin a tots els esdeveniments socials del club, també que tinguin més participació en activitats administratives i s'enforteixin els enllaços entre les penyes.

El club, considerat com l'entitat social més coneguda de Catalunya a l'exterior, ha complert al llarg de la seva història, per a molts aficionats, una funció representativa de defensa dels valors catalanistes, que el club ha defensat públicament en múltiples ocasions, com apunta el periodista anglès Jimmy Burns al seu llibre Barça, la passió d'un poble. El club sempre s'ha significat per activitats i gestos en defensa de la cultura i la llengua catalana, la qual ha estat la llengua oficial de tots els documents del club, tret dels anys de dictadura franquista. Excepte en aquest mateix període, el capità de l'equip sempre ha lluït igualment la bandera catalana com a braçalet distintiu. El club, a més, també s'ha manifestat formalment i públicament en suport de les reivindicacions de major autonomia per a Catalunya i va signar manifestos de suport als estatuts d'autonomia tant el 1932 com el 1979 i el 2006.

No obstant el club va condecorar tres vegades a Francisco Franco.

Jugadors, tècnics i la directiva, lliuren l'ofrena del club al Dia de Catalunya.

Aquesta trajectòria de defensa dels valors catalans va ser reconeguda el 21 de desembre del 1992 quan la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, li va atorgar el Premi Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga el Govern de Catalunya.

Alguns historiadors i assagistes, com Manuel Vázquez Montalbán, van arribar a apuntar que, per a molts catalans, el FC Barcelona compleix a Catalunya el paper substitutori de la selecció catalana al concert internacional, malgrat la llarga tradició d'esportistes espanyols d'origen no català id?estrangers que ha tingut el club. Aquests assagistes apunten que aquest és un dels motius pels quals el club barcelonista compta amb equips en tantes disciplines esportives diferents com el bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, atletisme, voleibol, etcètera.

En aquesta línia, cal anotar que el FC Barcelona s'ha manifestat públicament a favor del reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. En els darrers anys no només ha promogut l'organització de partits amistosos entre la selecció de Catalunya i altres seleccions internacionals com Brasil o Argentina, sinó que ha cedit gratuïtament les seves instal·lacions com a seu de les trobades i ha prestat tots els seus esportistes. A més, el club ha signat manifestos públics a favor de la causa. Durant la presidència de Joan Laporta, ell mateix i algun jugador com Oleguer van participar en una campanya publicitària de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes que, sota l'eslògan «una nació, una selecció», va ocupar espais publicitaris en una gran quantitat de mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de Catalunya.

Tot i la seva vinculació amb idees catalanistes, el club ha comptat sempre amb gran quantitat d'aficionats i fins i tot socis a tot Espanya, atrets pels valors esportius del club, els quals detalla el propi club. Alguns historiadors, tot i això, han apuntat que, a més de l'admiració pels valors esportius, molts aficionats espanyols simpatitzaven amb el Barcelona en veure al club català l'alternativa al «centralisme polític» amb què identificaven el Reial Madrid, especialment durant els anys de la dictadura franquista, fonament equivocat, ja que va repercutir a tots els clubs del país. Va ser aquells anys quan es va encunyar la frase que el F. Barcelona era més que un club, que es va convertir en l'eslògan més conegut de l'entitat.

D'altra banda, i com han apuntat diversos historiadors, el club també va aglutinar, especialment durant les primeres dècades de vida, els simpatitzants del republicanisme. Des de principis del segle xx diferents fets apunten la complicitat dels dirigents del club amb els ideals republicans.

El lema del club a les grades del Camp Nou.

El moment de major distanciament entre el club i la monarquia espanyola va tenir lloc sota el regnat d'Alfons XIII i durant la dictadura de Primo de Rivera. A l'estadi de Les Corts, els aficionats del Barcelona havien manifestat crítiques a la dictadura i exhibit algunes pancartes contra el règim. Finalment, el 14 de juny de 1925 els 14 000 aficionats de l'estadi van escridassar la Marxa Reial, interpretada per una banda de música. Dies més tard, el Capità General i Governador Civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va dictar una ordre que va clausurar l'estadi durant sis mesos i va obligar a dimitir Hans Gamper com a president del club i exiliar-se a Suïssa durant una temporada. L'ordre de cloenda de l'estadi justificava la mesura indicant que «en la societat esmentada hi ha persones que combreguen amb idees contràries al bé de la Pàtria», com recull l'historiador Jaume Sobrequés a la seva obra F.C. Barcelona: cent anys d'història. Va ser la sanció més dura que ha rebut el club en tota la història. Com assenyala el mateix Sobrequés, el punt culminant del compromís del club amb els principis republicans va tenir lloc a partir del 1931, quan es va proclamar la Segona República Espanyola i, sobretot, a partir de l'inici de la Guerra Civil espanyola quan, el 1936, el FC Barcelona es va convertir voluntàriament en «Entitat al servei del govern legítim de la República».

Després del restabliment de la democràcia a Espanya el 1977, el club ha anat perdent aquesta connotació política. Va normalitzar les seves relacions amb la corona espanyola i en diverses ocasions expedicions formades per dirigents i esportistes del club han ofert els seus trofeus al Palau de la Zarzuela. El festeig i posterior matrimoni de la Infanta Cristina amb el jugador d'handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin va fer freqüent a finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000 la presència de membres de la família reial espanyola al Palau Blaugrana, inclòs el Rei Joan Carles I. L'últim gest de complicitat entre el club i la Casa Reial va tenir lloc el 17 de maig de 2006, amb motiu de la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2005-06, quan els Reis van acudir a París per mostrar la seva suport al conjunt blaugrana i, conclòs el matx, van baixar a la gespa a felicitar els jugadors de l'equip amb el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, declarat seguidor del conjunt barcelonista, i el president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall.

En el terreny religiós, i malgrat que el fundador del club, Hans Gamper i els seus primers dirigents eren protestants, el club va adquirir a partir dels anys 1940, després de la Guerra Civil espanyola, un caràcter marcadament catòlic. Van ser habituals les ofrenes del club al Monestir de Montserrat, i fins i tot l'estadi del Camp Nou compta amb una capella al costat dels vestidors, amb una reproducció de la Verge de Montserrat. El 1982, el papa Joan Pau II va rebre el carnet de soci número 108 000 del club, amb motiu d'una missa multitudinària que va oficiar al Camp Nou.

En els darrers temps el club s'ha significat pels seus gestos solidaris. A principi dels anys 1980 ja va organitzar un partit amistós en benefici d'Unicef, en què el Barça es va enfrontar al Camp Nou a l'equip Human Stars, una selecció dels millors futbolistes del món. A mitjan els anys 90 va tornar a repetir-se l'experiència. També en aquesta dècada el club es va implicar en la lluita contra la droga, organitzant diversos partits en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Droga, els beneficis de la qual es van destinar al Projecte Home.

Amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència, el club va manifestar la intenció d'incrementar la seva implicació en causes socials, expressant el desig que el club sigui reconegut mundialment pel seu tarannà solidari. En aquest sentit, a finals de l'any 2005, el FC Barcelona va organitzar un partit amistós al Camp Nou davant d'una selecció conjunta de jugadors israelians i palestins, que per primera vegada van compartir equip.

El club destina el 0,7 % del pressupost anual a la Fundació Futbol Club Barcelona, encaminada a projectes humanitaris. A partir de 2006, el club es va comprometre a realitzar una donació no inferior a 1,5 milions d'euros a Unicef, perquè aquesta ho destini a millorar les condicions de vida dels nens de tot el món. El primer projecte conjunt dels dos organismes va estar destinat als nens víctimes de la sida a Swazilàndia. A més, va posar el nom de l'organització a l'espai central del seu primer equipatge, sent la primera vegada que lluïa publicitat a les samarretes de l'equip de futbol.

El 13 de desembre del 2008, coincidint amb la disputa del clàssic, el club va iniciar l'emissió del seu canal de televisió Barça TV de manera gratuïta a TDT per a tot Catalunya fruit d'un acord amb el Grup Godó. El canal temàtic del club es va crear fa gairebé una dècada i continua les emissions en la modalitat de pagament per a la resta d'Espanya.

El club també és present a les xarxes socials com a part de la seva gestió social. Es troba a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube, sent el primer club d'Espanya en arribar «a un acord amb Youtube».

Fundació

Article principal: Fundació Futbol Club Barcelona

Logo de la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat creada pel club.

La Fundació Futbol Club Barcelona és l'entitat social, humanitària, cultural i esportiva creada el 1994 amb l'objectiu de promoure i donar suport a totes aquelles entitats de caràcter humanitari. També s'enfoca a comunitats infantils i adultes que es consideren vulnerables.

Inicialment les activitats i les obres realitzades per la fundació es materialitzaven mitjançant les donacions per part de socis, simpatitzants i entitats empresarials del país que eren integrades per membres d'honor, col·laboradors i membres protectors. El 2006 la Fundació va prendre un nou impuls en rebre des d'aquell any, un 0,7 % dels beneficis ordinaris del club (2,2 milions d'euros el 2008). Així mateix, es va adherir al pla d'Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides i va incorporar per primera vegada publicitat de la UNICEF a la samarreta de l'equip de futbol.

Com a part de la gestió social, la fundació ha col·laborat amb altres entitats governamentals i socials per fomentar l'educació infantil, l'esport, la cultura i la salut. Entre els seus principals aliats es troba la UNICEF, UNESCO, l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), entre d'altres.

Bibilografia

Lainz, Lluís. De puertas adentro. Roca Editorial, 2012. ISBN 9788415242376. 

[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]