Usuari:Mazuritz/Història de la Vall d'Aosta
La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana. Moltes vegades, per qüestions organitzatives i administratives, Aosta es defineix com l'única província de la regió. En realitat, la província d'Aosta va ser abolida per decret legislatiu del set setembre de 1945.[1] La Vall d'Aosta és una de les quatre primeres regions autònomes instituida en Itàlia el 1948.
Fronterera amb França i Süissa, és caracteritzada pel seu particularisme lingüistic. La població parla una llengua gal·loromànica, definida francoprovençal, el patois valdostà. L'evolució històrica va donar lloc a l'establiment d'una regió oficialment bilingüe, on l'italià i el francès gaudeixen d'un estatut de llengües oficiales paritàries.[2]
Història[modifica]
Habitada des del segle V a.C. per la població dels salassis, el 25 a.C. fou conquerida pels romanos, que fundaren Augusta Praetoria, l'actual Aosta. Important, des del punt de vista militar i estratègic pel control de les valls alpines d'aquesta zona fronterera amb les actuals França i Itàlia, en l'Edat mitjana fou objecte de disputa i conquesta per part de molts pobles i regnes.
Integrada en el Regne de Borgonya el 904, el 1032 es convertí en comtat sota el comandament de Humbert I de Savoia. Des de llavors el seu destí estava lligat a la Dinastía Savoia, que el 1302 la convertí en ducat i li concedí ampla autonomia. Tenint en compte les característiques naturals de la regió, la noblesa feudal sempre ha tingut un paper important en la seva història política i social, que s'està construint nombroses fortaleses i castells, que es van convertir en importants centres de la vida política, econòmica i cultural, així com militars.
L'Església, present amb molts monestirs, tenia notable influència sobre la població de la vall, això significava que durant la Revolució Francesa (finals del segle XVIII), i en les dècades posteriors fou un baluard de les idees més reaccionàries i tradicionals. A partir de la Unificació italiana del 1861, la Vall d'Aosta intentà de sempre conservar les tradicions pròpies i l'especificitat lingüística i cultural.
El fascisme de Benito Mussolini intentà d'italianitzar la Vall d'Aosta, suprimint moltes escoles locals, instaurant l'ús exclusiu de l'italià en els judicis, suspenent l'ensenyament del francès, italianitzant els topònims i eliminant els diaris francòfons Le Duché d'Aoste, Le Pays d'Aoste, La Patrie valdôtaine i prohibint el francès en la premsa escrita. Economicament, durant segles, la Vall d'Aosta vivia només d'agricultura i de ramaderia, això provocarà que la població emigra cap a França o Suïssa buscant treballs temporalment o definitivament.
Convertida en regió autònoma el 1945, amb Federico Chabod com primer president, obtingué de la República Italiana la concessió de l'Estatut Especial del 1948. La tendència demogràfica i econòmica muden solament després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), amb el desenvolupament turístic i industrial que produí un fenomen migratori. Actualment la regió, que té una població d'un poc més de 120.000 habitants, té una renda per càpita entre les més altes d'Itàlia, gràcies a l'important benestar de l'Itàlia nord industriosa que va transformar la Vall d'Aosta en una de les destinacions turístiques favorites.