Usuari:Mcapdevila/Abús d'autoritat
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
|
|
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
L'abús d'autoritat, també conegut com a abús de poder o abús de les funcions públiques, són pràctiques d'intercanvi social en què s'executa una conducta basada en una relació de poder, jerarquitzada i desigual.[1] En altres paraules, és una situació en què l'autoritat o l'individu que té poder sobre d'altres a causa de la seva posició social, coneixement o riquesa, utilitza aquest poder per al seu benefici i, al seu torn, permet que d'altres siguin explotats. En el dret administratiu, l'abús és reconegut en figures que tenen poder físic en la societat, és a dir, que formen part del poder públic o la jurisdicció de l'estat. Moltes vegades, el joc de paraules, especialment l'eufemisme, emprat per les autoritats amb la població fa que l'abús de poder, la corrupció i la violència hi siguin palesos. La violència "es deriva del mateix poder i llibertat que l'estat s'atorga a si mateix."[1]
L'abús d'autoritat en la política
[modifica]El poder que s'obsequia als polítics i funcionaris públics d'un país és atorgat per tal de ser utilitzat per a millorar el país en tots els aspectes. Per tant, qui tingui el poder ha d'identificar quin és l'interès comú de la ciutadania, treballar pel poble i realitzar obres que ajudin a molts i que no perjudiquin a ningú. Sempre es busca que el poder s'utilitzi per al benefici total de la societat. El que sí que és cert és que "el poder s'ha exercit desequilibradament i a favor dels qui ostenten altres poders en la societat." (Camacho, 2008) Aquest problema, moltes vegades, és causat per la corrupció, la major font de problemes en la política i responsable moltes vegades de l'origen de l'abús d'autoritat. La corrupció és una de les manifestacions més clares de l'abandonament per part dels que tenen poder polític, de la recerca del bé comú i la seva situació per la recerca del benefici propi.[2] Casos de corrupció són bons per a demostrar quan el poder és utilitzat per al benefici del país o quan és utilitzat amb interès personal i fins de lucre.
Un fet que va quedar clar entre polítics i funcionaris públics és que no es poden deslligar l'ètica de la política perquè, quan això passa, "els deures de l'autoritat es transformen en infàmies i arbitrarietats." (Mora & Rodríguez, 2009) El problema que existeix actualment és que la política s'imposa sobre l'ètica i s'hi crea algun tipus d'equilibri. En els últims anys, el ressentiment i desil·lusió envers la política ha crescut i es pot notar per l'increment de la resistència civil i la mobilització social en els últims anys. Moltes vegades, per part dels polítics, es veuen "maniobres abusives en matèria de diners o de poder. Els professionals de la política són assidus actors d'escàndols polítics. "(Mora & Rodríguez, 2009)
Per a l'època en què es viu, ser polític o formar part de l'administració pública és sinònim de corrupció i abús de poder.[3] S'ha creat una opinió general que els polítics estan pendents dels seus propis interessos i de lucrar-se amb la política, tenir una de font d'ingressos amb la qual poder viure sense passar necessitats. Tanmateix, l'abús de poder no és una característica de tots els polítics, ja que hi ha d'altres que busquen el bé comú del poble. Tota la lluita política és una confrontació pel poder i, per tant, per aspirar a controlar el monopoli legítim de la violència.
L'abús d'autoritat segons els estudiosos del dret
[modifica]El dret penal considera l'abús d'autoritat en sentit lat, com la figura delictiva que comet qui, estant investit amb poders públics, realitzi en la seva gestió actes contraris als deures que li imposa la llei, de manera que afligeixi la llibertat de les persones, les intimidi o de qualsevol manera els causi vexacions, greuges morals o materials. En sentit estricte, s'entén com el delicte dolós que comet qui, actuant en qualitat de funcionari públic, dicti resolucions o ordres contràries a les constitucions o lleis nacionals o provincials o executi les ordres o resolucions d'aquesta classe existents o no acati les lleis que li incumbeixin. El subjecte passiu d'aquest delicte és l'Administració pública, i no cal que se li hagi causat cap dany material.
Aquest delicte té diversos subtipus, entre els quals cal destacar:
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Azaola Garrido, E. & Ruiz Torres, M. (2010). Papers policials: abús de poder i eufemisme punitiu a la Policia Judicial de la ciutat de Mèxic. Desacataments, (33), 95-110.
- ↑ Camacho Monge, D. (2008). ÚS I ABÚS DEL PODER POLÍTIC (corrupció, crisi alimentària, símbols). Revista de Ciències Socials, 1 (119), 1-3.
- ↑ Mora Heredia, J. & Rodríguez Guillén, R. (2009). Gestió pública i moral política. El Quotidià, (153) 79-82.