Usuari:Mcapdevila/Anadura

Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari.
Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi!

S'anomena anadura o pas el patró de moviment de les extremitats dels animals, inclosos els humans, durant la seva locomoció sobre un substrat sòlid. La majoria dels animals utilitzen una varietat de passos, triant el pas segons la seva velocitat, el tipus de terreny, la necessitat de maniobra, i l'eficiència energètica. Diferents espècies animals poden utilitzar diferents passos a causa de diferències en la seva anatomia que no els permet utilitzar certs passos, o simplement a causa del desenvolupament de preferències innates que són el resultat dels hàbitats en què viuen. Mentre que diverses marxes tenen noms específics, la complexitat dels sistemes biològics i la seva interacció amb el medi ambient fa que les diferències entre aquestes moltes vegades sigui una mica "difusa". Les marxes són, en general, classificades d'acord amb els patrons de les seves petjades, però estudis recents sovint prefereixen definicions basades en la mecànica. En general, el terme no fa referència a la propulsió basada en les extremitats en medis fluids tals com l'aigua o l'aire, sinó a la propulsió sobre un substrat sòlid en generar forces reactives contra aquest (la qual cosa és aplicable tant a una caminada sota l'aigua com sobre terreny sec).

A causa de la rapidesa dels moviments dels animals, rares vegades l'observació simple directa és suficient per permetre comprendre el patró de moviment de les extremitats. Malgrat els primers intents per classificar les marxes a partir de les empremtes que deixen o el so dels passos, no va ser fins que Eadweard Muybridge i Étienne-Jules Marey van començar a prendre sèries de fotografies ràpides que va començar l'examen científic dels passos.

Introducció

Els treballs pioners de Milton Hildebrand van ser fonamentals per a l'anàlisi científica i la classificació de les marxes. El moviment de cada membre va ser segmentat en una fase de suport, en la qual la pota es troba en contacte amb el terra, i una fase de moviment, en la qual la pota és aixecada i desplaçada cap endavant. Cada membre ha de completar un cicle en la mateixa extensió de temps; en cas contrari, la relació entre un membre i la resta podria canviar en el temps, i no s'hi podria establir un patró regular. Per tant, tota marxa pot ser descrita per complet en funció del començament i finalització de la fase de suport de tres membres amb relació a un cicle d'un membre de referència, en general el membre davanter esquerre.

Vegeu també

Referències

Hildebrand, M. «Vertebrate Locomotion an introduction how does an animal s body move itself along?». Bioscience, 39, 1989, p. 764-765.
Hoyt, D. F.; Taylor, R. C. «Gait and the ENERGETICS of Locomotion in horses». Nature, 292, 1981, p. 239-240. DOI: 10.1038/292239a0.
Carrier, D. «Lung ventilation during walking and running in four species of Lizards». Experimental Biology, 1987, p. 33-42.
Bramble, D. M.; Carrier, D. R «Running and Breathing in Mammals». Science, 219, 1983, p. 251-256. DOI: 10.1126/science.6849136.
Blickhan, R.; Full, R. J. «similarity in multilegged Locomotion: Bouncing like a monopode». Journal of Comparative Physiology A, 1993, p. 509-517.
Cavagna, G. A.; Heglund, N. C.; Taylor, R. C. «Mechanical work in terrestrial Locomotion: two basic Mechanisms for minimizing energy expenditure». Am J. Physiol, 1977, p. R243-R261.