Usuari:Mcapdevila/Arsenal (armament)

Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto, 1732.

Un arsenal és un edifici destinat a la construcció, reparació, emmagatzematge i distribució d'armament i munició. El terme arsenal figura sota diverses formes en les diferents llengües romàniques - de les quals l'han adoptat les llengües germàniques, en italià Arsenale , en català «arsenal» ... Així mateix els termes italians arzana i dàrsena i drassana resulten de la derivació d'aquesta expressió. El seu origen és el resultat de la transformació del terme àrab donar es-sina'ah - «casa de comerç» o «fàbrica». Altres termes alternatius són ARX navalis - «ciutadella naval» - o ARX senatus El més important dels arsenals de l'edat moderna europea va ser l'Arsenal de Venècia.

Un arsenal capaç de subministrar l'equip necessari a un exèrcit de grandària considerable consta d'una fàbrica d'armes, una fàbrica de transports, un laboratori, una fàbrica d'armes de mà, una fàbrica de munició d'armes de mà, una fàbrica d'arnesos, cuirs i botigues i una fàbrica d'explosius, així mateix, ha de comptar amb nombrosos magatzems.

Un altre tipus d'arsenal és aquell en el qual a les fàbriques les substitueixen tallers. La ubicació de l'arsenal és resultat de consideracions de caràcter tàctic, si es tracta de l'arsenal inicialment esmentat ha d'estar situat en una base d'operacions, una zona localitzada lluny de la frontera i protegida d'atacs enemics on sigui factible extreure amb facilitat els recursos del territori. Les defenses amb què compta aquest tipus d'edifici han de ser similars a les d'una fortalesa.

Canons i morters de l'exèrcit napoleònic exposats en l'Arsenal del Kremlin

Aquest tipus d'arsenal es troba dividit en tres departaments: vendes, construcció i administració.

• Dins el departament de vendes es troben els següents subdepartaments: departament de distribució i recepció, departament de disseny, departament d'armes, munició, arnesos, cuirs, pertrets, equip de camp, eines i instruments, departament d'enginyeria, magatzem de fusta i desballestament.
• Dins el departament de construcció s'ubiquen la fàbrica d'armes, les fàbrica de transports, el laboratori, la fàbrica d'armes de mà, la fàbrica d'arnesos i equip de camp i la fàbrica d'explosius, en l'altre tipus de magatzem dels tallers substitueixen les fàbriques anteriorment esmentades.
• Al capdavant del departament d'administració es troba el director general de l'arsenal, així mateix, formen el cos administratiu funcionaris militars i civils, suboficials, artificiers militars, capatassos civils, operaris, obrers i empleats.

A les factories es requereix una tasca executiva i administrativa eficient i econòmica, en els departaments de vendes es necessita un coneixement de tots els estris bèl·lics disponibles. Frederick Taylor va introduir el taylorisme en els arsenals.

Arquitectura

Aquest edifici que a imitació dels antics, es col·loquen en les ciutats fortificades es compon d'un pati principal, al voltant del qual hi ha una porció de pòrtics destinats a rebre l'artilleria confeccionada i classificada per sèries, tal com els canons, morters, obusos, arcons, carruatges de transport, etc., d'una sala d'armes perquè contingui els fusells, les armes blanques i tota mena de fornitures i d'un pavelló per a administració, amb habitació per l'administrador i empleats.

En altres patis secundaris han d'estar els tallers de carreteria, serralleria, fosa, fusteria, magatzems de materials i en la part més aïllada un petit magatzem de pólvora. Aquest edifici ha d'estar col·locat a la vora d'un gran riu per facilitar els transports de materials i armes als punts del país que siguin necessaris. Els seus Maros de tancament han d'estar en el qual sigui possible, envoltats d'un canal.

Història

Els egipcis, en pintures procedent de Tebes representaven arsenals, com els trobats al palau de Ramsès IV, en una escena de distribució d'armes. Un altre exemple és un conjunt d'armes de la Dinastia XVIII.

El poble hebreu també va conèixer els arsenals sota la forma de simples dipòsits, ja que així eren els quals va establir Salomó d'Israel en el seu palau del Líban, i el seu fill Roboam a les principals ciutats del seu regne. Ahazià els va augmentar notablement dotant-los de màquines de setge.

Els grecs tenien els seus arsenals (hopliterion) dins les acròpolis de les seves polis (ciutats), en forma de senzills dipòsits d'armes, com els dels altres pobles de l'Antiguitat.

Bibliografia

• El contingut d'aquest article incorpora material del Volum 6 de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1944, que es troba en el domini públic.