Usuari:Mcapdevila/Aterratge

L'aterratge és la fase final d'un vol, que es defineix com el procés que realitza una aeronau que culmina amb el contacte de l'aparell amb el terra, contacte que es va perdre al moment de l'enlairament per a efectuar el vol. És considerada una fase crítica dins de tot el conjunt del vol.

Tipus

Es poden distingir tres tipus d'aterratges:

• Els planejats: Són aquells que s'efectuen amb totes les condicions de seguretat i que es compleixen després d'haver assolit el destí definit.
• Els no-planejats: Són aquells que s'efectuen perquè s'ha detectat una condició atmosfèrica, mecànica, política, etc, que facin perillar l'avió i els seus tripulants, passatgers, càrrega, etc...
• Els d'emergència-també anomenats aterratges forçosos-: són aquells que s'efectuen en condicions crítiques de seguretat en una superfície apta o no apta, després d'haver-se danyat alguna part important de l'avió, després d'haver perdut del control, trobat alguna cosa perillosa a bord, tingut alguna anomalia en qualsevol dels sistemes de control i de vol, o d'haver-se presentat un fenomen inesperat que indueixi a jutjar que no és segur continuar el vol.

Un aterratge s'aconsegueix després d'haver efectuat un descens en l'altitud del vol, haver reduït la seva velocitat, tenir sota els trens d'aterratge, seguir un patró d'aproximació, d'inclinació, de planatge i haver identificat el lloc exacte on s'haurà d'efectuar l'aterratge, ja sigui en la pista d'aterratge/enlairament d'un aeroport, o en una superfície extensa d'aigua. Per efectuar un aterratge, hi ha, com en un enlairament, tres factors: el factor terra, el factor aparell i el factor aire.

• El factor terra és aquell que consisteix en la comunicació amb l'ATC per reportar i demanar autorització d'aterratge, tenir en bon funcionament les ràdioajudes ILS, VOR per donar suport a l'aterratge, tenir també en funcionament les llums de la pista i mantenir en bon estat la pista i lliure d'obstacles que posin en perill l'aterratge.
• El factor aparell consisteix en fer tot el procediment de maniobres necessàries per aconseguir una reducció en la velocitat baixant la potència dels motors i accionant les superfícies de control d'hiper-sustentació flaps, spoilers, les quals provoquen que la força de sustentació augmenti, i les superfícies de profunditat (timó de profunditat) per mantenir un descens controlat, amb els trens d'aterratge llestos i seguint l'orientació de l'ATC.
• El factor aire consta de les condicions en les que l'avió ha de realitzar la seva aproximació i el seu aterratge; influint en aquest si hi ha vent creuat, turbulència, pluja, nuvolositat, visibilitat mínima i que depenent d'aquestes condicions hi haurà la possibilitat que l'aterratge sigui segur i que es compleixin els procediments.

Un cop complertes correctament les indicacions de l'ATC i d'aproximació, l'avió estarà segur i podrà aterrar a la pista seguint les acotacions de zona de contacte perquè tingui temps i espai d'exercir la força de frenada utilitzant els frens d'aterratge, la reversa dels motors i les superfícies flaps, spoilers i alerons. Tindrà suficient espai per frenar utilitzant l'extensió de la pista i les seves superfícies, perquè al final de la pista la seva velocitat en terra sigui molt baixa i pugui ser dirigit cap a la posició que li correspongui a l'aeroport.

Maniobra d'aterratge i enlairament

La maniobra d'aterratge i enlairament és una maniobra típica de l'entrenament pels aterratges. Consisteix en iniciar l'aterratge i un cop en contacte amb el terra, enlairar-se de nou, evitant així perdre temps corrent per les pistes de rodatge de l'aeròdrom/aeroport i haver d'esperar un altre torn per enlairar-se.

Vegeu també

• Amaratge
• Avió