Usuari:Mcapdevila/Autoestereoscòpia
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 |
Aquest és un article traduït amb mancances. |
L'autoestereoscòpia és el mètode per reproduir imatges tridimensionals que puguin ser visualitzades sense que l'usuari hagi d'utilitzar cap dispositiu especial (com ulleres o cascos especials) ni necessiti condicions especials de llum. Gràcies a aquest mètode, l'observador pot apreciar profunditat encara que la imatge està produïda per un dispositiu pla. La visió estereoscòpica consisteix en l'observació, per part dels dos ulls de dues imatges que difereixen lleument i que representen una mateixa realitat. Aquesta petita diferència, similar a la que perceben els ulls humans quan miren el món que els envolta, és la que permet al cervell calcular la profunditat. L'aplicació d'aquest principi consisteix a poder dotar al suport que emeti les imatges la capacitat d'enviar cadascuna d'aquestes imatges a un ull diferent. D'aquesta manera, el cervell construirà la imatge 3D de l'objecte o de l'escena que estem representant.
La tecnologia de l'exhibició autoesteroscópica inclou el paper, la pel·lícula, el vídeo, i sistemes informàtics. Els dispositius autoesteroscópicos són atractius perquè ofereixen la major aproximació al mónrealque ens envolta, sense necessitat d'haver d'utilitzar aparells externs.
Funcionament
[modifica]La visió estérea humana es basa en senyals de profunditat fisiològics i psicològics per interpretar la informació tridimensional d'una escena rebuda a la superfície 2D de l'ull o retina.
Físic
[modifica]Els senyals fisiològics de la profunditat es basen en l'estructura física dels ulls i inclouen l'acomodació o el canvi de la forma de la lent, la convergència de les dues perspectives diferents de cadascun dels ulls i la disparitat de la retina a causa de la posició diferent de cada ull. Els éssers humans tenen dos ulls per donar suport a la interpretació tridimensional de les escenes físiques basades en aquests senyals fisiològics de la profunditat. Aquests senyals, particularment la convergència i la disparitat retinal, poden ser estimulats per les imatges presentades als ulls si les imatges són de perspectives lleument diferents de la mateixa escena i es presenten independentment i simultàniament als dos ulls.
Psicològic
[modifica]Els senyals psicològics de la profunditat s'utilitzen per explicar la profunditat en fotos i pintures i per incloure grandària relativa, perspectiva lineal, l'altura dels objectes sobre la línia de la vista, l'ombra, la brillantor relativa, el color i l'atenuació atmosfèrica. Molts d'aquests senyals es poden combinar amb els senyals fisiològics per realçar l'efecte tridimensional. Aquests senyals s'utilitzen extensament per a representacions del terreny.
Mètodes
[modifica]Barreres de paral·laxi
[modifica]Els mètodes de la barrera de paral·laxi ja s'utilitzaven des de principis del Segle XX. L'estereograma de paral·laxi consisteix en una reixeta vertical fina posada davant d'una imatge especialment dissenyada. La reixeta es fa normalment d'un material opac amb fractures verticals transparents i fines amb un espaiament regular. Cada tall transparent actua com finestra a un tros vertical de la imatge posada darrere d'ella. El tros que veiem depèn de la posició de l'ull.
La imatge del estereograma de paral·laxi està feta interpolant les columnes a partir de dues imatges. Aquesta imatge i la reixeta vertical estan alineades de manera que l'ull esquerre pugui veure solament les tires de la imatge per a l'ull esquerre i l'ull dret pugui veure solament les tires de la imatge per a l'ull dret.
Però els estereogrames de paral·laxi solen utilitzar un nombre més gran d'imatges, no només un parell. Aquestes poden ser imatges arbitràries o imatges ordenades en una seqüència de temps (en aquest cas s'inclina l'estereograma perquè de la impressió del moviment). La imatge que està darrere de la barrera està formada per tires de cada subimagen, posades una al costat d'una altra.
L'espectador pot moure el seu cap de costat a costat i veure diversos aspectes de l'escena 3D, excepte en una certa posició on els ulls veuen els parells incorrectes. Això passa en la transició d'una tira de la imatge més a l'esquerra a una tira de la imatge més a la dreta.
Aquest efecte és reduït al mínim usant una gran quantitat de subimatges amb un angle molt petit entre elles o mantenint una profunditat petita de la visió. Tanmateix el nombre d'imatges està definit per la resolució de pantalla i de la barrera.
Full lenticular
[modifica]En comptes d'utilitzar una barrera, pot utilitzar un full lenticular, la qual és un full de lents fines i llargues. Aquest full lenticular conté una sèrie de lents cilíndriques modelades en un substrat plàstic. Es dissenya la imatge del darrere per enfocar la línia de la vista de cada ull sobre diverses tires i es forma essencialment de la mateixa manera que per a un estereograma de paral·laxi.
La clau per a la creació encertada de les imatges autoestereoscópicas basades sobre aquestes lents és la qualitat i la uniformitat de la lent. A diferència que amb el mètode de barrera, la superfície sencera de la lent irradia llum, de manera que no hi ha zones opaques.
Creació d'imatges autoestereoscòpiques
[modifica]Des 2D
[modifica]El cas general per crear imatges autoestereoscòpiques des d'imatges 2D, s'il·lustra a baix per a les N subimatges que s'interpolen per formar un compost que sigui N vegades més ample que les imatges individuals. S'assumeix que les N subimatges són totes del de la mateixa mida i estan col·locades correctament. La imatge final s'estira verticalment per formar una imatge que tingui les mateixes proporcions que les subimatges, però N vegades més llarga.
Des 3D
[modifica]La creació de les N subimatges d'un model computat 3D només requereix la col·locació exacta de la càmera amb la qual es prenen aquestes imatges i la seva frustum. Hi ha dues maneres de fer-ho:
- Rotacional
- Es capten les N subimatges a mesura que girem la càmera al voltant d'un punt fix a l'objecte.
- Sobre eixos paral·lels
- Es capten les N subimatges posant la càmera sobre uns eixos paral·lels.
Vegeu també
[modifica]- Anàglif
- Estereoscòpia
- Nintendo 3DS, la primera videoconsola autoestereoscópicas
Enllaços externs
[modifica]
- Crea estereogrames en línia
- Preguntes freqüents i productes per autoesteroscopia
- La Autoestereoscòpia a la Nintendo 3DS