Usuari:Mcapdevila/Birret
|
No s'ha de confondre amb birreta. |
El birret és una lligadura consistent en un casquet amb la part superior composta per un panell pla de forma prismàtica, tot el conjunt rematat per una borla. En general, és de color negre. L'usen en actes cerimonials els magistrats, jutges, lletrats i advocats, així com els components de la comunitat universitària en ocasions solemnes. El birret, juntament amb la toga i, de vegades, una caputxa, s'han convertit en moltes parts del món en l'uniforme usual d'un graduat universitari. Originalment el seu ús estava reservat en ambients acadèmics nord-americans per als posseïdors d'un grau demàster, però després va ser adoptat pels batxillers. Es creu que el birret evolucionà de la birreta, una lligadura semblant utilitzat pels clergues cristians, si bé n'hi ha que creuen que la realitat fou la inversa. Segons sembla, totes dues lligadures podrien tenir l'origen en el pileus quadratus d'època romana, un tipus de casquet amb un quadrat adossat.
Història
[modifica]
Birret és l'adaptació de la veu italiana berretto, que al seu torn està emparentada amb el mot llatí birrus i el grec pyrròs, tots dos amb el significat de 'vermell'(ja que als esbirros se'ls identificava pel color vermell de la capa que els servia d'uniforme). La gorra petita i cònica, vermella o rares vegades, negra que guarda una certa semblança amb l'antic tutulus etrusc i el pileus romà, es va usar en els segles XIV i XV per identificar humanistes, estudiosos, artistes, joves i adolescents. La forma i el color sempre han encarnat diversos significats, i el vermell va ser considerat, durant molt de temps, el color del poder, sigui per la relativa dificultat d'obtenir tints tan sòlids i brillants, sigui per l'alt simbolisme que tanca el color vermell, com el de representar la sang (i per tant el poder de vida o mort) o potser per ser el color més antic.
No és casualitat, per tant, que la gorra de capità aparegui tan sovint en els quadres de l'època com en el famosíssim retrat de Federico de Montefeltro de Piero della Francesca, amb el seu barret de color vermell. Segons explica el Campano a la Vida de Niccolò Fortebracci (mort el 1435)
Tant Federico de Montefeltro com el Fortebracci van ser condotieros. Amb el mateix barret s'ha representat a Bartolomeo Colleoni (1400-1475), que va ostentar el comandament suprem dels exèrcits venecians el 1454, al duc Ludovico II Gonzaga (a la Cambra dels Marits, Palau Ducal de Màntua) ia John Hawkwood en el Monument eqüestre de Paolo Uccello. Aquest tipus de barret que portaven els nobles italians a la segona i tercera dècades del segle XV, representava un símbol de poder militar i civil.
El birret a Espanya
[modifica]
A l'Espanya des de la segona meitat del segle xii, el barretquotidiàdel Rei i de la més encastellada noblesa espanyola i per tant també els justícies del rei, era el birret de cerimònia, la gorra cilíndric, piló tantes vegades reproduït en les miniatures de les Cantigas de Santa Maria d'Alfons X el Savi. S'han salvat d'aquella època dos objectes reals: el birret de Fernando de la Cerda (h. 1225-1275), incrustat d'or i pedres precioses i folrat de seda en el qual figuren escuts heràldics on es veuen castells i lleons rampants i el birret que va pertànyer a l'infant Felip (segle XIII), que es troba en el Museu Arqueològic de Madrid. La comparació entre l'objecte real i la seva imatge figurada ens proporciona una pista per entendre el seu ús. Es pot veure, per exemple, com el birret del sobirà tenia una decoració amb els emblemes heràldics de la seva competència, mentre que els dels nobles es limitaven a una senzilla franja de l'escut amb els colors del
Enllaços externs
[modifica]